“El dany es va acumulant”

Cada vegada que ens exposem al sol la pell pateix danys. La radiació ultraviolada és energètica i provoca mutacions a l’ADN, però l’organisme és savi i les repara. Danyem, reparem, danyem, reparem... Ara bé, potser una persona les repara al 99,99% i potser una altra les repara al 99,98%. No tothom repara igual, i això fa que amb els anys anem acumulant danys.

Hi ha algunes persones que tenen una malaltia rara, el xeroderma pigmentós, que a Europa té una incidència d’un per cada milió d’habitants, però al nord d’Àfrica és d’un de cada 100.000. Aquests pacients no reparen el dany produït per la radiació ultraviolada, de manera que, ja de nens, tenen carcinomes i melanomes. Això demostra realment la importància que té el mecanisme de reparació. Però no hi podem confiar tota la vida. És com si tinguessis uns llençols molt bons, de cotó gruixut, però cada dia els embrutessis i els haguessis de rentar. Al cap de 50 anys, com estarien? Fets una llàstima. El millor que podem fer és prevenció.

Ara ens trobem gent de 90 anys molt bé físicament i mentalment. Han estat molt actius tota la vida, s’han cuidat, són autònoms..., i per desgràcia tenen carcinomes que afecten la seva qualitat de vida. Gent que de petits, joves i adults no es van protegir. També hi ha professions de risc: pagesos, pescadors, socorristes, treballadors de la construcció, esportistes... Tothom que estigui molt de temps a l’aire lliure. I evidentment, continua estant de moda el bronzejat. Fer activitat a l’aire lliure és molt gratificant i saludable, i ho hem de recomanar, però el preu que paguem és el fotoenvelliment de la nostra pell i, amb mala sort, el càncer cutani.

Ens pot tocar el sol a braços i cames a l’estiu a partir de les set de la tarda i així ja assegurem la vitamina D. I a l’hivern, que és quan baixen els nivells, podem parar una mica el sol al migdia, però sempre amb protecció, sobretot a la cara, les orelles i el coll.