Salut

L’espera per fer-se una prova diagnòstica es duplica en 5 anys

A la demarcació un pacient pot tardar més de cinc mesos a fer-se un electromiograma, una colonoscòpia o una ecografia abdominal

La UGT denuncia poca inversió en el sistema sanitari públic per revertir la situació

Amb les llistes d’espera creix la doble cobertura sanitària

Les llistes d’espera per fer proves diagnòstiques a les comarques gironines s’han duplicat respecte al 2017, segons un estudi realitzat pel sindicat UGT, que van presentar ahir a Girona. El maig del 2022, és a dir encara no fa tres setmanes, hi havia 18.153 pacients en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica –ecografia, colonoscòpia, mamografia o ressonància magnètica, entre d’altres– amb un total de 111,54 dies d’espera quan el juny del 2017 els pacients que esperaven una prova d’aquestes característiques eren 9.559 i els dies d’espera eren 59,23. Les proves que més dies tarden a fer-se són els electromiogrames (2.768 pacients amb una mitjana de 258 dies d’espera), les ecografies abdominals (2.737 pacients amb 160 dies), les colonoscòpies (1.853 pacients amb 156 dies) o les ecografies urològiques (1.931 pacients i una mitjana de 144 dies).

Aquesta espera és generalitzada a tot el país, segons van afirmar ahir des de la UGT, però a les comarques gironines “la situació és una mica més greu”. “És evident que això fa augmentar el malestar de la ciutadania i provoca que molta gent vagi a la privada. I això comporta una privatització silenciosa”, va explicar ahir la secretària de salut laboral i relacions institucionals de la UGT a les comarques gironines, Sílvia Quevedo, que va assegurar que a Catalunya el 2020 hi havia un 32,3% de la població general amb doble cobertura sanitària i que l’any passat ja era un 40,6%.

El sindicat reclama al govern més inversió en el sistema sanitari públic “per millorar les ràtios, abaixar el nivell de sobrecàrrega dels professionals, invertir més en prevenció i promoció de la salut i fer una aposta per revertir la situació.

I si en les proves diagnòstiques la situació està malament, “hi ha un drama important“ quan es tracta d’intervencions quirúrgiques de cataractes, maluc i genoll, ja que les llistes d’espera aquest maig passat eren de 4.450 persones i la mitjana de dies d’espera pendents d’intervenció és ara de 131 quan fa cinc anys el nombre de pacients eren 2.775 i una mitjana d’espera de 104 dies.

I la UGT també considera greu l’espera per les intervencions quirúrgiques oncològiques, ja que el mes de maig passat hi havia 131 pacients esperant per a una operació i la mitjana de dies d’espera era de 21, mentre que el 2017 els pacients en llista d’espera eren 157 i la mitjana de dies eren 9. “És cert que ara hi ha menys pacients, però això també podria ser perquè se n’han diagnosticat menys –per culpa de la pandèmia–”, va dir.

Treballadors socials

A més de les llistes d’espera, el sindicat també va denunciar la falta de professionals, sobretot infermeres, però també de treballadores socials sanitàries en el sistema d’atenció primària de l’ICS. Segons dades del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, la ràtio d’infermeres de Catalunya és de 6,2 per cada mil habitants, “lluny de la mitjana europea, que és de 8,8”.

I la previsió de professionals sanitaris per als pròxims anys “no és gaire esperançadora, ja que es preveu que en un termini d’entre 5 i 10 anys es jubilin un 20% de metges i metgesses i “també hi ha una fugida constant de talent cap a altres països o comunitats de l’Estat espanyol que ofereixen millors condicions laborals”. I ara que comença l’estiu, des de la UGT s’alerta que la situació es pot agreujar perquè la pressió assistencial a la demarcació tendeix a créixer pel turisme i l’augment de població en les segones residències.

Pel que fa a les treballadores socials sanitàries, una figura que “millora la coordinació de casos entre salut, els serveis socials i l’atenció als pacients”, a la regió sanitària de Girona n’hi ha 12 i, segons els càlculs que fa la UGT, “caldrien un mínim de 17 professionals més”.

Segons sosté Quevedo, hi ha poblacions gironines, com és el cas de Sant Feliu de Guíxols, Arbúcies, Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Olot, Roses o Llançà, entre d’altres, que no tenen treballadores socials sanitàries. “Tenim dotze treballadores socials que estan treballant sobrecarregades de feina d’una manera inassumible”, segons va explicar.

LES XIFRES

18.153
pacients
esperen per fer-se una prova diagnòstica i la mitjana de dies d’espera és de 111,54.
4.450
pacients
s’han de fer una intervenció quirúrgica de maluc, genoll o cataractes i la llista d’espera és de 131 dies.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La llei de territori, a adaptar la normativa a l’àmbit rural

barcelona
MOSSOS D'ESQUADRA

La policia judicial civil més antiga d’Europa

El carrer Ferran, la recuperació incompleta

barcelona

Alerta màxima per risc d’incendi

Barcelona

L’Estat veu factible enllestir el MidCat d’aquí a 8 o 9 mesos

Barcelona

Alcaldes de l’Empordà fan pinya contra els talls de llum

PLATJA D’ARO

La nàutica popular lluita pel seu futur

SANT FELIU DE GUÍXOLS
MAR GRIERA
SOCIOLOGIA DE LA RELIGIÓ

“La secularització no és irreversible”

CERDANYOLA DEL VALLÈS

Continua avui l’episodi extrem de calor, amb 40 graus de màxima a Ponent

Barcelona