Salut

Un fàrmac que soluciona i no “maquilla” el trastorn

L’assaig clínic europeu en què participa l’Idibgi busca una alternativa a les pastilles anticonceptives per a les pacients amb síndrome de l’ovari poliquístic

Afecta entre un 5% i un 10% de les dones en edat reproductiva

Excés de pèl corporal i acne, períodes menstruals irregulars o dolorosos i problemes de fertilitat. Són alguns dels símptomes que pot provocar la síndrome de l’ovari poliquístic (SOP), una patologia que afecta entre un 5% i un 10% de les dones en edat fèrtil, les quals en el 98% dels casos segueixen un tractament amb anticonceptius orals. “La pastilla el que fa és maquillar el desajust hormonal que hi ha, perquè l’anticonceptiva dona les concentracions d’hormones que el teu cos necessita. Però el problema no se soluciona, perquè el cos fabrica la concentració d’hormones errònia”, explica Judit Bassols, cap del Grup de Recerca Metabòlica i Maternofetal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Girona (Idibgi) i investigadora principal, juntament amb un company, de l’assaig clínic pioner per tractar aquesta patologia, el qual es du a terme al centre de recerca gironí en el marc d’un projecte europeu anomenat Spiomet4Health. La SOP es produeix quan una noia té més quantitat d’andrògens, que és l’hormona masculina dels caràcters sexuals secundaris masculins. “El que pretenem amb l’assaig d’aquest fàrmac nou és solucionar-ho, estudiant les hormones perquè es normalitzin els nivells desregulats. S’equilibra no perquè et prenguis una medicació, sinó perquè el teu cos fabrica les hormones adequadament”, hi afegeix la investigadora. Així, les voluntàries participants en l’assaig clínic s’han de prendre aquest nou fàrmac cada dia durant un any. Els investigadors de l’Idibgi faran el seguiment de les voluntàries els sis mesos següents, ja sense la nova pastilla, controlant els nivells d’ovulació, si s’han regulat, i si el cos és capaç d’autoregular-se. La finalitat d’aquest estudi és, assenyala Bassols, que el fàrmac per regular la SOP no hagi de ser una medicació crònica. Els resultats previs, explica la doctora Bassols, són molt prometedors i l’Spiomet representaria un gran avenç per a un problema de salut de les dones invisibilitzat socialment durant molts anys. La doctora Bassols hi afegeix que, en qüestions hormonals, és molt important tenir uns hàbits de vida saludables, com l’esport i la dieta, així com la reducció de l’estrès. En aquest sentit, a les participants de l’assaig clínic també se’ls donen un seguit de pautes alimentàries i d’activitat física.

Les interessades a formar part de l’assaig clínic han de tenir entre 12 i 24 anys i poden posar-se en contacte amb el personal investigador a través del web spiomet4health.eu/es/the-clinical-trial/#es o escriure un correu electrònic a info@spiomet4health.eu .

JUDIT BASSOLS DOCTORA. CAP DEL GRUP DE RECERCA METABÒLICA MATERNO-FETAL DE L’IDIBGI

“Cada vegada més, s’està aplicant la igualtat de gènere en la recerca”

Quines característiques té l’assaig?
L’Idibgi és un dels centres de reclutament d’aquest assaig a escala europea. Que es faci en clau local és important, però sobretot que sigui multicèntric dona més valor als resultats. Vol dir que el fàrmac funciona amb gent de diferents països, siguin nòrdics o mediterranis. Hem fet la fase 1, que és la seguretat del fàrmac. És una pastilla única que conté el principi actiu de tres medicaments que ja són al mercat. En estudis previs ja s’ha comprovat la seguretat del fàrmac i se sap que no té efectes secundaris. Ara som en la fase 2, que és comprovar aquest fàrmac en un grup més ampli de pacients i de diverses procedències.
Tenen problemes per trobar voluntàries?
En total en tots els països s’han de reclutar 364 voluntàries. A Girona en necessitem 46. I la veritat és que en tenim molt poques que compleixin els criteris. El límit d’edat és 24 anys. Fa dos mesos que es va començar i trigarem un any a incloure aquests pacients. Poden ser nenes a partir de 12 anys que ja s’estiguin visitant al Trueta perquè tenen una patologia. Els metges que les visiten els ho poden proposar. O noies que ja s’han diagnosticat i prenien anticonceptius perquè era la solució que els donaven i ara ja no es visiten. És una malaltia amb cert tabú per les característiques clíniques que presenta, sobretot el pèl als braços i a la cara. La pressió estètica és molt present en l’adolescència.
S’estan estudiant més els problemes de salut de les dones?
La igualtat de gènere s’està aplicant en el món científic. L’enfocament d’un estudi, si el fa una metgessa, serà potser diferent. I en els estudis d’una patologia has de tenir clar que fisiològicament els homes i les dones són diferents i que per tant els has d’estudiar tots dos. Fins ara molts estudis feien servir només ratolins mascles, perquè les femelles, a causa del cicle hormonal, depèn del moment en què les estudies, presenten complicacions. I el medicament només s’havia provat a partir de la branca masculina i potser en la femenina no era igual i s’havia d’ajustar. És el que s’anomena igualtat de gènere en la recerca i ara s’està aplicant.

ALEXANDRA ACOSTA EXPLICA EL SEU CAS I COM LI VAN DIAGNOSTICAR

“Quan ets adolescent, et genera moltes inseguretats”

És infermera a l’hospital Santa Caterina i té 24 anys.

Com li diagnostiquen el problema?
Amb 16 anys començo a anar a molts ginecòlegs i tots em diuen que el que tinc és normal. Després de passar per moltes avaluacions de diferents professionals, pel meu compte vaig fer una recerca bibliogràfica del que era el síndrome de l’ovari poliquístic. Només un ginecòleg, a través d’una ecografia, em va detectar quists als ovaris, però em va dir que era normal perquè estava en fase de desenvolupament. Sempre els deia que tenia alguna cosa més perquè tenia els símptomes típics: borrissol a la cara, pèls per tot el cos, augment de la massa del que és el perímetre abdominal i regles molt doloroses. Cap als 18 anys em van operar perquè em van detectar que el quist que tenia havia crescut molt. L’única solució que em van donar era prendre anticonceptives. En vaig prendre quatre anys, fins als 22. Fins que vaig veure que les complicacions a llarg termini m’estaven apareixent i vaig tenir una trombosi venosa. Mentrestant, les regles abundants no havien parat i continuava amb anèmia.
I què va fer?
Vaig localitzar ginecòlegs especialitzats en el SOP. M’anaven canviant les pastilles fins que el meu propi cos va dir prou. Al final vaig prendre anticoagulants i vaig estar tot un mes sagnant.Una amiga llevadora em va recomanar una ginecòloga a Girona que va ser la primera que em va escoltar i va veure que les anticonceptives no eren el remei. El que fan és emmascarar tots els símptomes. En paral·lel, una nutricionista em va canviar la dieta. La síndrome de l’ovari poliquístic, entre moltes altres coses, té resistència a la insulina. I vaig reduir els excessos de carbohidrats, és a dir, dieta mediterrània, però traient-hi els processats. Al cap d’un any, he millorat.
Falta informació?
El primer ginecòleg em deia que estava creixent i que quan parés s’hauria solucionat. Tinc 24 anys. Estem molt mal informats i hi ha molt mal control. Vaig seguir el circuit CAP-llevadora-ginecòloga. Ho passava molt malament i per això hi vaig insistir molt. A l’institut tenia la regla i m’havien de venir a buscar; havia tacat tota la cadira i em trobava molt malament. Quan ets adolescent, això et crea moltes inseguretats. Per no parlar del cos: el pes, el pèl... Jo no el tinc exagerat, però hi ha noies que sembla que tinguin barba.
La pressió estètica.
Existeix. Et poses el biquini, però tu no tens el cos de la teva amiga. I les xarxes socials ho amplifiquen.

MARTINA QUETGLAS EXPLICA EL SEU CAS I COM LI VAN DIAGNOSTICAR

“Moltes dones no saben què tenen entre les cames; fa falta molta informació”

De Mallorca, té 24 anys i fa la residència d’anestesiologia al Trueta.

Com li diagnostiquen el problema?
Estudiava primer de carrera i tenia uns 18 anys. Notava que des que m’havia vingut sa regla, que va ser relativament aviat, amb 10 anys, mai l’havia tinguda regular. No eren cicles regulars i, sobretot, amb els canvis de temps em deixava de venir. Normalment a l’estiu no tenia regla. Vaig visitar una ginecòloga i sa primera vegada no complia els criteris de la síndrome de l’ovari poliquístic.
I quins són?
Per exemple, uns nivells elevats de testosterona, molt de pèl i d’acne…, trets que s’atribueixen a les hormones masculines. La primera visita amb la ginecòloga no complia els criteris; només tenia irregularitats en sa regla. Vaig tornar-hi un any després perquè seguia igual. I, llavors sí, amb s’analítica i s’ecografia dels ovaris es va veure que tenia síndrome de l’ovari poliquístic. Em van diagnosticar i em van recomanar iniciar tractament amb anticonceptius hormonals.
Falta informació?
En general fa falta molta informació sanitària per distingir el que és normal del que no ho és. De seguida que t’observes una mica, sents canvis en el teu cos que no necessàriament has de saber si són normals o no. S’hauria d’estar donant una educació sanitària que ara mateix no s’està donant. Quant a la SOP, penso que és important identificar-la pels riscos que pot tenir. Es pot relacionar a llarg termini amb problemes de fertilitat, per exemple, a banda dels problemes que la SOP et pot donar. En el meu cas, el neguit de quan et vindrà sa regla, què pot passar i també aquestes característiques més masculines, com el pèl, que repercuteix en com et veus i en com et pots sentir.
La salut de les dones continua oblidada?
Som en un moment en què continua sent molt tabú i, tot i que hi ha molta gent que n’està fent difusió, també hi ha molta gent que no està preparada per rebre-la. Hi ha gent que fa de barrera d’aquesta informació, que generacionalment han rebut una altra educació. Moltes dones no saben què tenen entre les cames i és molt preocupant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró
Xina

Pequín ordena retirar les aplicacions de Whatsapp i Threads

Barcelona

La lluita veïnal pel tancament de la cimentera arriba als jutjats per la via penal

MONTCADA I REIXAC

El corredor sud de Rodalies quedarà alterat tots els caps de setmana fins el juny

Castelldefels

Resolen l'avaria que havia afectat la telefonia mòbil al Ripollès

RIPOLL
ROSES

Reobren el camí de ronda entre les platges de Canyelles i Almadrava

ROSES
societat

L’Ajuntament reforçarà les línies de bus i ampliarà les restriccions de trànsit al voltant del Park Güell

barcelona
PORQUERES

Fase final de la recollida de propostes dels pressupostos participatius

PORQUERES

Estudien com millorar la mobilitat de dues de les principals vies de la ciutat

girona