La unitat d’arrítmies del Trueta ha atès més de 4.500 pacients en cinc anys

La unitat d’arrítmies de l’hospital Josep Trueta de Girona ha atès més de 4.500 pacients i ha fet uns 5.600 procediments, tant de diagnòstic com terapèutics, durant els primers cinc anys de funcionament. La unitat va entrar en servei el desembre del 2017 i està formada per una sala d’electrofisiologia i una sala de dispositius cardíacs. També s’hi fan consultes externes mèdiques i d’infermeria de seguiment de pacients amb arrítmies i malalts amb dispositius cardíacs. En cinc anys, hi han fet uns 2.000 estudis electrofisiològics, que han comportat que s’haguessin de fer unes 1.500 ablacions. També han fet unes 3.500 intervencions per implantar algun tipus de dispositiu cardíac, principalment marcapassos i desfibril·ladors. A més d’aquests procediments diagnòstics i terapèutics que necessiten l’equipament de la sala d’arrítmies, els professionals de la unitat també han fet altres activitats, com ara 700 cardioversions (descàrregues elèctriques que tenen per objectiu restaurar el ritme cardíac normal).

La sala d’electrofisiologia està dotada d’un equipament de primer nivell que permet guanyar en precisió en les intervencions i que en el seu moment va permetre de començar al Trueta procediments que fins aleshores no es feien a Girona, fet que obligava els pacients a desplaçar-se. Els pacients ambulatoris representen més del 90% de l’activitat d’electrofisiologia. Segons informa el Trueta, l’hospital s’està consolidant com un centre de referència en formació i participació en projectes de recerca.

Els estudis electrofisiològics són procediments diagnòstics en què s’estudia el sistema elèctric del cor en pacients amb síncopes o bradicàrdies i en la inducció d’arrítmies supraventriculars o ventriculars als pacients que pateixen palpitacions o presenten anomalies a l’electrocardiograma. Segons els resultats de l’estudi, els pacients han de seguir determinats tractaments, sigui medicació específica o intervencionisme, que inclou ablació del focus patològic o implant d’un dispositiu cardíac. Dels estudis electrofisiològics s’ha determinat que els diagnòstics més freqüents han estat les alteracions del ritme per taquicàrdia (freqüència accelerada) de la part de dalt del cor que es presenten de forma intermitent i la pèrdua de coneixement o síncope. L’ablació és un procediment pel qual es crema mitjançant calor el focus que genera les arrítmies, de manera que queda desconnectat de la resta del cor. Més del 90% dels pacients als quals han fet una ablació no torna a tenir arrítmies; per tant l’efectivitat del tractament és molt alta.