Nen perdut 21 hores al bosc
Desaparició d'un nen de tres anys amb final feliç. Després de 21 hores de recerca intensiva a l'entorn del mas Can Serrallonga de Camós, d'on havia desaparegut dijous a la tarda, el nen, Jordi, va ser trobat pels amos del Mas Ventós, a un quilòmetre aproximadament d'on havia desaparegut. Estava espantat, un xic enfredorit, tenia esgarrinxades i havia perdut les sabates. Però sense traumatismes ni ferides importants.
La història d'en Jordi, que va mobilitzar centenars de persones per buscar-lo el primer dia de l'any, va començar dijous a la tarda. Un grup de divuit persones (cinc parelles i vuit nens, amb en Jordi i els seus pares, de Sant Feliu de Guíxols) van arribar a la casa de turisme rural de Can Serrallonga, dalt d'un turó amb espectaculars vistes del Pla de l'Estany, per passar-hi les darreres hores del 2015 i les primeres del nou any. Els adults s'ocupaven d'entrar els equipatges i fer les distribucions dels espais a la casa mentre els nens voltaven per la zona de l'entrada a la masia. De sobte, van advertir que en Jordi, de tres anys, no era amb els altres nens. Tan bon punt el van trobar a faltar, van preguntar als altres nens, que no van saber explicar on era, i els adults es van dividir, uns van tirar pel camí de baix de la casa i els altres pel de dalt, per intentar trobar-lo. Per la part de baix, es van trobar amb el masover, que els va dir que no s'havia creuat amb cap nen que baixés. Van centrar-se en el camí de dalt. En Jordi no apareixia i a dos quarts de sis el pare va alertar els serveis d'emergència. En qüestió de moments, Bombers, Mossos, membres de Protecció Civil, voluntaris... es van dirigir cap a Can Serrallonga per buscar el nen, al mateix temps que a través de les xarxes socials associacions de persones desaparegudes distribuïen la fotografia d'en Jordi amb el prec d'ajuda per buscar-lo. La recerca va començar a l'entorn i dintre mateix de la masia (molt gran i amb molts racons) i a tots els coberts, cabanyes i quadres de bestiar que els amos de Can Serrallonga tenen al costat de la casa rural. Cap rastre no es va trobar durant tota la nit, tot i que es va treballar amb gossos ensinistrats per trobar persones desaparegudes.
Helicòpters de dia
Ja de dia, i quan es va
haver aixecat la boira que entelava el cel, es van incorporar a l'operatiu de recerca un helicòpter dels Bombers i un altre dels Mossos d'Esquadra, dotats amb un sensor tèrmic per detectar des de l'aire punts de calor que puguin correspondre a senyals
de vida. Mentrestant,
per terra, es rastrejava pam a pam un perímetre de 500 metres a l'entorn de la casa rural i es tornava a repassar tots els racons, coberts i barraques de
la casa per si el nen s'havia amagat en algun forat i
no podia sortir o hi havia caigut.
Pous i basses
Els bombers es van ficar dins de dues basses d'aigua, amb perxes, per comprovar que el nen no hi hagués caigut. Un gos va ensumar un rastre a prop d'un pou i es va comprovar que no hi hagués caigut. I a quarts de dues de la tarda, quan el conseller Jordi Jané abandonava l'escenari de la desaparició i les autoritats decidien quin suport donar als pares del nen després de tantes hores de desaparició, va arribar la notícia a través d'una trucada de Can Ventós, la casa més propera a Can Serrallonga. L'amo de Can Ventós i el seu fill, que no participaven en la recerca, van trobar el nen en una font de la seva propietat, a un quilòmetre de Can Serrallonga aproximadament. El van trobar gràcies als seus gossos, que es van posar a bordar en detectar la presència del nen. Els mòbils i els walkies dels rescatadors van anar sonant per donar la notícia, els helicòpters es van allunyar i els rastrejadors van emprendre el camí de baixada. La feina havia acabat amb final feliç. El Jordi primer va ser acompanyat fins al Mas Ventós i després el van portar a Can Serrallonga. Quan va veure el seu pare es va posar a plorar. Els sanitaris li van donar un suc i li van fer un primer reconeixement. Tot i que no tenia ferides, a banda de les esgarrinxades, se'l va dur al Trueta per poder-li fer un reconeixement. Que tingués esgarrinxades i hagués perdut les sabates fa pensar que el nen, en veure's perdut, va anar caminant pel bosc fins que va quedar embardissat al punt on els gossos de Can Ventós el van descobrir.
LES FRASES
Solidaritat de primera el primer dia de l'any
Tura SolerLa desaparició d'en Jordi va comportar unes mostres de solidaritat excepcionals de gent que la mateixa nit de la revetlla i al matí del primer dia de l'any van córrer cap a Can Serrallonga per incorporar-se a les tasques de recerca. Molts venien de la comarca del Pla de l'Estany, però molts voluntaris van arribar de Sant Feliu de Guíxols, on viu el nen, i d'altres poblacions del Baix Empordà. Professionals de la seguretat (policies, mossos, bombers...) que no estaven de servei també es van afegir a l'operatiu a títol particular. Eren tants els voluntaris que s'anaven a inscriure per ajudar, que els comandaments de l'operatiu es veien desbordats a l'hora d'organitzar els grups. Va arribar un punt que a la gent se li demanava un telèfon de contacte i se'ls demanava que es reservessin per rellevar els rastrejadors que ja treballaven sobre el terrenys quan aquests estiguessin esgotats, en previsió que la recerca es pogués allargar dies. Aquest esperit solidari que va demostrar la gent va ser un dels aspectes que va voler destacar el conseller d'Interior en funcions, Jordi Jané, que també va anar a l'escenari de la desaparició a donar suport a la família i als equips de rescat. “És una bona notícia per començar l'any, un nen s'ha perdut la nit de Cap d'Any però el dia 1 s'ha trobat amb vida”, va subratllar Jané, que va indicar que el 2015 es van portar a terme 1.100 serveis de rescat i es va treballar en 330 casos de desaparició de persones, la majoria dels quals van acabar bé. Jané va voler donar un missatge d'esperança i solidaritat a totes aquelles famílies amb persones desaparegudes que continuen en parador desconegut.
