Ciència

Un estudi de la UdG alerta de l’impacte dels creuers

Reclama una regulació més efectiva

Un dels efectes és l’impacte sobre el medi ambient en ser “una font de contaminació”

Grups municipals de Palamós reclamaven estudis com aquest

Un estudi de la Uni­ver­si­tat de Girona adver­teix que la indústria asso­ci­ada als cre­uers hau­ria d’estar regu­lada per una legis­lació més efec­tiva i, a més, una major vigilància inter­na­ci­o­nal. Els autors de l’estudi aler­ten que “els cre­uers posen en joc la qua­li­tat de l’aire, l’aigua i el sòl, que es mal­me­ten els hàbitats i zones fràgils, i que afec­ten la vida sal­vatge”. Aques­tes són les prin­ci­pals con­clu­si­ons d’un arti­cle científic publi­cat per inves­ti­ga­dors de la UdG, la britànica Uni­ver­si­tat d’Exe­ter i l’Ins­ti­tut de Turisme de Croàcia a la revista Marine Pollu­tion Bulle­tin. En aquest estudi, els científics aler­ten de “l’impacte crei­xent i con­ti­nuat” del turisme de cre­uers sobre el medi ambi­ent i sobre la salut i el benes­tar de les per­so­nes. L’equip científic inter­na­ci­o­nal con­clou que “cal una major regu­lació per mini­mit­zar el seriós impacte” d’aquesta acti­vi­tat turística, que els científics con­si­de­ren “una font impor­tant de con­ta­mi­nació i degra­dació del medi ambi­ent”.

Ris­cos poten­ci­als

L’arti­cle científic cons­tata que el turisme de cre­uers és una “font poten­cial de ris­cos físics i men­tals per a la salut de pas­sat­gers i de la tri­pu­lació, i també per a les per­so­nes que resi­dei­xen prop dels ports o les que tre­ba­llen a les dras­sa­nes”. Molts d’aquests perills inclo­uen la pro­pa­gació de malal­ties infec­ci­o­ses, com ara els brots de Covid-19 àmpli­a­ment des­crits en dife­rents cre­uers durant la pandèmia.

Aquesta recerca ha estat lide­rada pel biòleg marí del grup de recerca Sea­He­alth de l’Ins­ti­tut d’Eco­lo­gia Aquàtica de la UdG Josep Llo­ret i és un dels estu­dis més com­plets rea­lit­zats fins ara sobre la indústria dels cre­uers. Estem davant una de les acti­vi­tats turísti­ques que ha anat crei­xent de manera més ràpida durant les últi­mes dècades. També n’han for­mat part el bio­tecnòleg Arnau Carreño i el metge i degà de la Facul­tat de Medi­cina, Joan San.

L’inves­ti­ga­dor de la UdG Josep Llo­ret des­taca que “la majo­ria d’estu­dis havien trac­tat aspec­tes aïllats dels impac­tes, men­tre que aquesta recerca és la més com­pleta feta fins ara, i com­bina dife­rents aspec­tes per tenir una visió inte­gral sobre la pro­blemàtica ambi­en­tal i de salut pública asso­ci­ada als cre­uers”, hi afe­geix. El biòleg marí con­si­dera que “cal una legis­lació glo­bal per mini­mit­zar els perills tant per als nos­tres oce­ans com per a la nos­tra salut”. L’epi­demiòloga de l’Escola de Medi­cina de la Uni­ver­si­tat d’Exe­ter i coau­tora de l’arti­cle, Lora Fle­ming, afirma que “el turisme de cre­uers s’estava expan­dint ràpida­ment abans de la pandèmia”. “La nos­tra inves­ti­gació demos­tra que els cre­uers pro­vo­quen impac­tes impor­tants sobre el medi ambi­ent i la salut i el benes­tar de les per­so­nes, i que cal fer un segui­ment d’aquesta acti­vi­tat per obte­nir dades més robus­tes que ens mos­trin la imatge real d’aquests perills”, subrat­lla. Segons Fle­ming, “sense noves nor­mes estan­dar­dit­za­des naci­o­nals i inter­na­ci­o­nals apli­ca­des de manera estricte és pro­ba­ble que la indústria dels cre­uers con­tinuï pro­vo­cant greus ame­na­ces per a la salut i el medi ambi­ent”.

En muni­ci­pis com el de Palamós, per exem­ple, alguns grups muni­ci­pals han dema­nat que es facin estu­dis sobre l’impacte dels cre­uers en el medi.

El problema dels residus

L’estudi publicat a la revista Marine Pollution Bulletin inclou també dades sobre residus. Una dades ajuden a entendre el treball. Un vaixell de creuer de 2.700 passatgers pot generar un volum diari d’una tona d’escombraries. “Tot i que els creuers representen un petit percentatge de la indústria mundial del transport marítim, s’estima que al voltant d’un 24% de tots els residus s’atribueixen a aquest sector”, afirmen els científics.

El membre de l’Institut de Turisme de Croàcia i coautor de l’article, Hrvoje Caric, indica que “quan es comparen els estàndards mediambientals entre els creuers i les activitats humanes contaminants a terra ferma, queda clar que hi ha molt marge de millora”. “Fa temps que sabem que els vaixells de creuer causen danys al medi ambient, però és molt important tenir en compte l’impacte sobre la salut humana en aquesta fotografia”, concreta. Hrvoje Caric espera que “investigacions com aquesta impulsin accions per ajudar a fer que la indústria dels creuers sigui més sostenible”. L’estudi recull informació sobre el paper “significatiu” dels creuers en l’escalfament global del planeta en relació a les emissions de diòxid de carboni: la petjada de carboni d’un gran creuer al dia pot arribar a ser superior al de 12.000 cotxes. Segons els investigadors, “els passatgers d’un creuer de set dies per l’Antàrtic poden produir les mateixes emissions de CO2 com la mitjana d’un ciutadà europeu al llarg d’un any”. A la Mediterrània, afegeixen, s’estima que les emissions de CO2 dels creuers i ferris representen un 10 per cent del global de les emissions produïdes per tots els vaixells que naveguen pel mar. S’estima que el consum d’energia per passar la nit a un creuer és 12 vegades superior a la de pernoctar en un hotel en terra ferma. El metge i professor de la Facultat de Medicina de la UdG, Joan San, assenyala que “la petjada de CO2 d’un gran creuer és un nou escull per a la salut i el benestar de les persones de dins i fora el vaixell”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia