Dos biomarcadors a la sang capten millor els primers indicis de l’Alzheimer
El biomarcador p-tau231 podria detectar de manera precoç persones amb un risc elevat de desenvolupar la malaltia
Un nou estudi determina que els biomarcadors p-tau231 i p-tau217 mesurats a la sang són idonis per mostrar els primers signes d’acumulació de proteïna amiloide al cervell –proteïna clau relacionada amb l’Alzheimer– en persones sense símptomes cognitius. Més concretament, els resultats converteixen el p-tau231 en un biomarcador especialment idoni per captar canvis cerebrals incipients abans que la placa de la proteïna amiloide es manifesti. Segons els investigadors, això fa que sigui molt prometedor per detectar de manera precoç persones de mitjana edat amb un elevat risc de desenvolupar Alzheimer i fer assaigs clínics dirigits a aquesta fase primerenca de la malaltia.
L’estudi, amb dades de gairebé 400 persones, indica que els biomarcadors en sang p-tau231 i p-tau217 van mostrar l’associació més forta amb la retenció d’amiloide a regions d’acumulació primerenca al cervell, i es van associar amb augments longitudinals en la captació d’aquesta proteïna en individus sense patologia amiloide manifesta en començar l’estudi. Aquestes dades indiquen que són aquests dos biomarcadors els que capten millor els primers canvis cerebrals relacionats amb la presència d’amiloide, fins i tot abans que hi hagi un clar dipòsit de la proteïna en forma de plaques.
La investigació, liderada pel Barcelonaßeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i la Universitat de Göteborg, ha estat publicada a la prestigiosa revista Nature Medicine.
Comparació exhaustiva entre biomarcadors
L’objectiu de l’estudi ha estat fer una comparació exhaustiva entre diferents biomarcadors. En col·laboració amb la Universitat de Göteborg, els investigadors han desenvolupat el nou biomarcador en sang p-tau231 i l’han comparat amb cinc biomarcadors en sang més (p-tau181, ptau217, A42/40, GFAP i NfL), prèviament estudiats a la fase simptomàtica de la malaltia d’Alzheimer. Aquest és el primer estudi que investiga tots aquests biomarcadors a la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer.
Els resultats mostren que p-tau231 i p-tau217 són els millors biomarcadors en sang per detectar els primers signes d’acumulació d’amiloide al cervell. A més, els investigadors han demostrat que nivells més alts de p-tau231 a la sang prediuen una major acumulació d’amiloide i pèrdua cognitiva en el seguiment al cap de 3 anys. Segons l’equip investigador, l’ús de biomarcadors a la sang, a més, podria facilitar els assajos clínics de prevenció. “Els biomarcadors són una eina molt útil que podria accelerar el desenvolupament de nous tractaments adreçats a la malaltia d’Alzheimer” comenta Marc Suárez Calvet, responsable del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional del BBRC i investigador de l’IMIM-Hospital del Mar.
Nivells anormals de la p-tau231
Per dur a terme aquesta comparació directa entre els principals biomarcadors en plasma, l’equip ha examinat la seva capacitat per detectar els primers canvis cerebrals relacionats amb l’Alzheimer als 397 integrants de la cohort Alfa+, part de l’Estudi Alfa, que compta amb el suport de la Fundació “la Caixa”.
L’equip ha demostrat que tots els biomarcadors en plasma es veuen alterats a la fase preclínica de l’Alzheimer, però han constatat diferències notables entre ells. “A la cohort ALFA+, tots els biomarcadors en plasma provats (p-tau181, p-tau217, p-tau231, GFAP, NfL i A42/40) es van alterar significativament a l’Alzheimer preclínic”, explica Marta Milà-Alomà, primera autora de l’estudi i també integrant del Grup de Biomarcadors en Fluids i Neurologia Traslacional. “No obstant, la p-tau231 en plasma va assolir nivells anormals amb la menor càrrega d’amiloide”, destaca.
