Ciència

El visionari Kurzweil prediu la immortalitat

El ‘futurista’ empleat de Google prediu la fusió entre humans i màquines, i la possibilitat de fer reviure els morts

Ray Kurzweil, cone­gut com “l’hereu legítim de Tho­mas Edi­son”, torna a estar al cen­tre de l’atenció amb el seu nou lli­bre, The Sin­gu­la­rity Is Nea­rer. Aquest científic informàtic i futu­rista, que va pre­dir amb pre­cisió l’arri­bada de l’iPhone i la victòria d’una màquina con­tra un campió d’escacs, ara plan­teja un futur en què la dis­tinció entre humans i màqui­nes es difu­mi­narà com­ple­ta­ment.

Kurzweil, direc­tor d’engi­nye­ria de Goo­gle, ha estat una figura pro­mi­nent en el camp de la tec­no­lo­gia durant dècades. Els seus invents van des del pri­mer escàner CCD fins a sin­te­tit­za­dors musi­cals capaços de recrear ins­tru­ments orques­trals. La seva visió del futur, però, va molt més enllà dels apa­rells: pre­veu una era en què la intel·ligència arti­fi­cial (IA) superarà la intel·ligència humana, un punt que ano­mena “sin­gu­la­ri­tat”.

Segons Kurzweil, la sin­gu­la­ri­tat podria arri­bar el 2045. En aquest moment, creu que els humans es fusi­o­na­ran amb la IA, expan­dint els nos­tres cer­vells amb “capes de neu­ro­nes vir­tu­als al núvol”. Aquesta fusió, argu­menta, no és una amenaça, sinó una extensió de nosal­tres matei­xos que ampli­fi­carà la nos­tra intel·ligència de manera expo­nen­cial.

Les pre­dic­ci­ons de Kurzweil no s’atu­ren aquí. Pre­veu que per al 2030, la nano­tec­no­lo­gia i la IA avançada per­me­tran desen­vo­lu­par trac­ta­ments mèdics revo­lu­ci­o­na­ris en qüestió d’hores, allar­gant l’espe­rança de vida humana. Fins i tot espe­cula amb la pos­si­bi­li­tat de “fer reviure” els morts mit­jançant recre­a­ci­ons no biològiques basa­des en regis­tres digi­tals de les seves acti­vi­tats.

Mal­grat que les idees poden sem­blar de ciència-ficció, cal recor­dar que mol­tes de les pre­dic­ci­ons de Kurzweil s’han acom­plert. La seva visió d’un futur en què la tec­no­lo­gia i la bio­lo­gia con­ver­gei­xen ha gua­nyat cre­di­bi­li­tat els últims anys, amb avenços sig­ni­fi­ca­tius en IA, nano­tec­no­lo­gia i interfícies cer­vell-ordi­na­dor.

Les seves idees han gene­rat con­trovèrsia perquè subes­tima els des­a­fi­a­ments ètics i per la seva visió massa opti­mista. Altres qüesti­o­nen si la fusió entre humans i màqui­nes és desit­ja­ble o si com­por­ta­ria ris­cos impre­vis­tos per a la huma­ni­tat.

Inde­pen­dent­ment de si les seves pre­dic­ci­ons es com­plei­xen o no, el que és inne­ga­ble és l’impacte que Ray Kurzweil ha tin­gut en la nos­tra com­prensió del poten­cial de la tec­no­lo­gia.

Fill d’emigrants austríacs
Ray Kurzweil va néixer a Queens, Nova York, el 1948, fill d’emigrants austríacs. Amb només 14 anys va desenvolupar la seva teoria del neocòrtex. Es va graduar en ciències de la computació i literatura al MIT el 1970. Ha estat pioner en múltiples tecnologies, com ara el reconeixement òptic de caràcters i el sintetitzador de música Kurzweil K250.
El geni inquiet
Va ser anomenat “el geni inquiet” per The Wall Street Journal i “la màquina de pensar definitiva” per la revista Forbes. La televisió pública dels Estats Units el va seleccionar com un dels “setze revolucionaris que van fer Amèrica”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia