Ciència

La UE fixa el rumb cap a una IA a dues velocitats

La primera llei global classifica els sistemes d’IA segons el risc i prohibeix pràctiques abusives

L’excés regulatori podria frenar la innovació i deixar Europa fora de la cursa de la IA

La UE aposta per una IA ètica i segura, però s’arrisca a quedar fora del combat EUA-Xina

L’1 d’agost del 2024 marca una fita històrica en la regu­lació de la intel·ligència arti­fi­cial (IA) a escala mun­dial. La Unió Euro­pea ha posat en marxa el seu regla­ment d’intel·ligència arti­fi­cial, cone­gut com a AI Act, la pri­mera llei del món que regula de manera inte­gral aquesta tec­no­lo­gia emer­gent. Aquesta nor­ma­tiva pio­nera esta­bleix un marc legal per a l’ús i el desen­vo­lu­pa­ment de sis­te­mes d’IA, amb l’objec­tiu de garan­tir la segu­re­tat i el res­pecte pels drets fona­men­tals dels ciu­ta­dans euro­peus.

La pre­sidència espa­nyola de la UE va tenir un paper en la nego­ci­ació d’aquesta llei, ja que va acon­se­guir un acord abans de fina­lit­zar el desem­bre del 2023. No obs­tant això, el camí no va estar exempt de ten­si­ons, amb França mos­trant-se par­tidària d’una regu­lació menys estricta per no frus­trar l’èxit d’empre­ses emer­gents com ara Mis­tral AI, start-up fran­cesa que ha sege­llat una aliança amb Micro­soft i que amb el nou regla­ment hau­ria tin­gut difi­cul­tats per tri­om­far.

El regla­ment adopta un enfo­ca­ment basat en el risc i clas­si­fica els sis­te­mes d’IA en qua­tre cate­go­ries: risc mínim, limi­tat, alt i inac­cep­ta­ble. Les dues últi­mes cate­go­ries seran les més estre­ta­ment vigi­la­des. Entre les pràcti­ques pro­hi­bi­des, des­ta­quen els sis­te­mes de cate­go­rit­zació biomètrica basats en cre­en­ces polítiques, reli­gi­o­ses, raça o ori­en­tació sexual.

La major part de la legis­lació s’apli­carà a par­tir del 2026, però algu­nes dis­po­si­ci­ons ja seran vin­cu­lants el 2025. En l’actual esce­nari de la IA, cada set­mana hi ha nove­tats i llançaments de noves apli­ca­ci­ons i avenços. Un any sem­bla una eter­ni­tat.

Aquesta regu­lació ha gene­rat un intens debat sobre el seu impacte en la com­pe­ti­ti­vi­tat euro­pea en el camp de la IA. Men­tre que alguns experts argu­men­ten que la UE està pre­nent el lide­ratge en la pro­moció d’una IA ètica i res­pon­sa­ble, d’altres temen que l’excés regu­la­tori freni la inno­vació i deixi Europa fora de la cursa glo­bal en el desen­vo­lu­pa­ment de la tec­no­lo­gia.

El con­trast euro­peu amb l’enfo­ca­ment menys res­tric­tiu dels Estats Units i el con­trol esta­tal de la Xina és evi­dent. Aquests països han optat per una regu­lació més laxa, pri­o­rit­zant el ràpid desen­vo­lu­pa­ment i imple­men­tació de sis­te­mes d’IA, amb una com­petència ferotge entre tots dos. Això ha por­tat a qüesti­o­nar si la UE està sacri­fi­cant la seva com­pe­ti­ti­vi­tat empre­sa­rial en nom de la pro­tecció dels drets dels ciu­ta­dans, i per­ju­dica així empre­ne­dors, desen­vo­lu­pa­dors i start-ups euro­peus.

Les impli­ca­ci­ons per a les empre­ses euro­pees són sig­ni­fi­ca­ti­ves. El nou marc legal reque­reix que les com­pa­nyies adap­tin els seus pro­ces­sos i pro­duc­tes per com­plir amb els estric­tes requi­sits de segu­re­tat, trans­parència i ètica. Això pot supo­sar cos­tos addi­ci­o­nals i temps d’adap­tació que podrien posar en des­a­van­tatge les empre­ses euro­pees res­pecte als seus com­pe­ti­dors glo­bals.

Ja s’han vist exem­ples de com aquesta regu­lació està afec­tant el des­ple­ga­ment de tec­no­lo­gies d’IA a Europa. Gegants com Apple i Meta han adver­tit que no des­ple­ga­ran ínte­gra­ment la seva IA al con­ti­nent per la con­fusió legal i les res­tric­ci­ons euro­pees. Recent­ment, Meta va anun­ciar que no llançaria els seus nous models d’IA mul­ti­mo­dal de codi obert (Llama 3.1) als 25 estats mem­bres de la UE a causa de “la natu­ra­lesa impre­dic­ti­ble de l’entorn nor­ma­tiu euro­peu”. Para­do­xal­ment, la Xina se n’haurà bene­fi­ciat en un temps rècord.

Aquest esce­nari plan­teja el risc d’una IA a dues velo­ci­tats: una versió més avançada i capaç per a la resta del món, i una altra de més limi­tada per a Europa, on bona part de les nove­tats de Sili­con Valley estan capa­des per geo­lo­ca­lit­zació. Exem­ples com el retard en el llançament de Copi­lot per a Win­dows 11 i l’arri­bada tar­dana de Goo­gle Bard (ara Gemini) a la UE il·lus­tren aquest pro­blema.

Les auto­ri­tats euro­pees man­te­nen una posició ferma en la regu­lació de les grans tec­nològiques. La Comissió Euro­pea ha impo­sat san­ci­ons milionàries a empre­ses com ara Apple, Meta i Micro­soft per pràcti­ques anti­com­pe­ti­ti­ves i vio­la­ci­ons de la pri­va­ci­tat. La multa rècord de 1.200 mili­ons d’euros impo­sada a Meta el maig del 2023 per incom­pli­ment del regla­ment gene­ral de pro­tecció de dades és un clar exem­ple d’aquesta línia d’actu­ació. I no serà pas l’únic.

La com­bi­nació de l’AI Act amb altres nor­ma­ti­ves com la llei de mer­cats digi­tals (DMA) està gene­rant pre­o­cu­pació en el sec­tor tec­nològic. Hi ha qui argu­menta que aquest marc regu­la­tori podria ser una opor­tu­ni­tat per a Europa de pre­ser­var els seus ciu­ta­dans dels exces­sos dels gegants tec­nològics i com­ba­tre els mono­po­lis. Altres veus adver­tei­xen que pre­ten­dre for­ti­fi­car aquesta “illa regu­latòria glo­bal” podria ser “un tret al peu” que freni la inno­vació i el desen­vo­lu­pa­ment al con­ti­nent.

Els defen­sors de la regu­lació argu­men­ten que esta­blir estàndards ètics i de segu­re­tat ele­vats situarà Europa com a líder glo­bal en IA res­pon­sa­ble. Sos­te­nen que, a llarg ter­mini, això gene­rarà més con­fiança en la tec­no­lo­gia i fomen­tarà un desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble i cen­trat en els humans. No volen que es repe­tei­xin alguns dels errors come­sos amb les xar­xes soci­als.

Per con­tra, els crítics temen que la rigi­desa nor­ma­tiva ofe­gui la cre­a­ti­vi­tat i l’empre­ne­do­ria en el sec­tor de la IA. Adver­tei­xen que les start-ups euro­pees es podrien tro­bar en des­a­van­tatge res­pecte a les seves con­tra­parts ame­ri­ca­nes o asiàtiques, que ope­ren en entorns menys res­tric­tius.

El repte per a la UE, on posi­ci­ons com la fran­cesa sem­blen pru­dent­ment dis­cor­dants, serà tro­bar l’equi­li­bri ade­quat entre pro­tecció i inno­vació. Caldrà veure com s’imple­menta la nor­ma­tiva a la pràctica i quins ajus­tos seran neces­sa­ris per adap­tar-se a l’evo­lució ràpida de la IA. La fle­xi­bi­li­tat i l’actu­a­lit­zació del marc regu­la­tori seran clau per no que­dar enrere en la cursa glo­bal de la IA.

Men­tre Europa aposta per una IA ètica i cen­trada en l’ésser humà, afronta el repte de man­te­nir la com­pe­ti­ti­vi­tat en un entorn glo­bal frenètic i ferotge. El temps dirà si aquesta regu­lació inèdita situa la UE com a líder moral del desen­vo­lu­pa­ment de la IA o si, per con­tra, la relega a un paper secun­dari en la revo­lució del segle XXI.

Anyword: Escriure amb IA per a màrqueting

Anyword és una plataforma per generar textos de màrqueting efectius. Ideal per a descripcions de productes, contingut web i xarxes socials, destaca per l’optimització basada en dades. Integrada amb eines d’A/B testing, permet comparar variacions de contingut per trobar la més efectiva per al teu públic.

MakeMyTale: Històries amb IA que guanyen vida

MakeMyTale transforma textos en seqüències d’imatges, mantenint una continuïtat estilística única. Ideal per a escriptors, educadors i creatius, permet il·lustrar contes sense gran inversió. Tot i estar enfocada a una estètica de videojocs i tenir alguna limitació, és perfecte per crear històries visuals per a nens.

Speak AI: Anàlisi i transcripció d’àudio precís

Speak AI converteix àudio en text, facilitant la transcripció i l’anàlisi de dades d’àudio. Amb alta precisió, processa grans volums d’informació, detecta diverses veus i exporta anàlisis en format CSV. És útil per a periodistes, acadèmics i creadors de contingut, i s’integra amb Google Sheets, Zoom i YouTube.

Jasper: Assistent d’escriptura d’IA per a publicitat

Jasper, abans conegut com Jarvis, és un assistent d’escriptura versàtil amb una interfície fàcil d’usar i capacitats àmplies. Ideal per a la creació de publicacions de blocs, continguts de xarxes socials i còpies de vendes, se centra en campanyes de màrqueting oferint eines per crear còpies d’alta conversió.

Diccionari

Aprenentatge per reforç

L’aprenentatge per reforç és una tècnica d’aprenentatge automàtic en què un agent aprèn a prendre decisions mitjançant l’experiència, obtenint recompenses o penalitzacions segons les seves accions. L’objectiu és maximitzar la recompensa acumulada a llarg termini. S’utilitza en robòtica, sistemes de control autònom i jocs.

Aprenentatge semisupervisat

L’aprenentatge semisupervisat combina dades etiquetades i no etiquetades per entrenar models d’aprenentatge automàtic. Aquesta tècnica és útil quan només es disposa d’un petit conjunt de dades etiquetades però hi ha molta informació sense etiquetar. Permet millorar la precisió del model aprofitant més dades per aprendre patrons subjacents.

Aprenentatge no supervisat

L’aprenentatge no supervisat és una tècnica d’aprenentatge automàtic en què el model aprèn a partir de dades sense etiquetes predefinides. En lloc de fer prediccions, identifica patrons i estructures ocultes en les dades. Algorismes com el clustering (agrupació) i la reducció de dimensionalitat són casos d’aprenentatge no supervisat, útils en exploració i anàlisi de dades.

AutoML

AutoML (automated machine learning) és el procés d’automatització de la selecció, l’entrenament i l’afinament de models d’aprenentatge automàtic. Facilita l’accés a l’aprenentatge automàtic a persones amb poca experiència tècnica, optimitzant automàticament els models per obtenir el millor rendiment possible en menys temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia