Ciència

John Hopfield, el físic que va donar memòria a les màquines

Hopfield rep el premi Nobel de Física per haver contribuït a l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials

John Hop­fi­eld, pro­fes­sor emèrit de la Uni­ver­si­tat de Prin­ce­ton, ha estat guar­do­nat amb el premi Nobel de Física 2024 per les seves “des­co­ber­tes fona­men­tals” i els seus “invents que per­me­ten l’apre­nen­tatge automàtic amb xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als”. Com­par­teix aquest honor amb Geof­frey Hin­ton, reco­ne­gut com el “pare” de l’apre­nen­tatge pro­fund.

És cone­gut per la cre­ació del model de xarxa asso­ci­a­tiva, també ano­me­nada “xarxa de Hop­fi­eld”, que va per­me­tre emma­gat­ze­mar i recons­truir patrons d’infor­mació, com imat­ges, a par­tir de frag­ments incom­plets. Aquesta inno­vació ha esde­vin­gut clau en el desen­vo­lu­pa­ment de les moder­nes xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als.

En rebre la notícia del premi, Hop­fi­eld, que es tro­bava en un des­cans a Angla­terra, va dir que “la ciència que avança la tec­no­lo­gia és la que es fa per pura curi­o­si­tat, molt abans de veure’n els resul­tats pràctics”.

La tra­jectòria de Hop­fi­eld és un exem­ple d’inves­ti­gació que tras­passa les fron­te­res dis­ci­plinàries, i això l’ha por­tat a fer con­tri­bu­ci­ons fona­men­tals en física, bio­lo­gia, química i neu­rociència. A prin­ci­pis dels anys vui­tanta, va pro­po­sar un model matemàtic que des­cri­via el fun­ci­o­na­ment de la memòria dins del cer­vell humà a través d’atrac­tors dinàmics. Aquest model va ins­pi­rar les xar­xes neu­ro­nals recur­rents que avui dia s’uti­lit­zen àmpli­a­ment en apli­ca­ci­ons com els telèfons intel·ligents i els cot­xes autònoms.

Mala Murthy, direc­tora de l’Ins­ti­tut de Neu­rociència de Prin­ce­ton, va des­ta­car que les xar­xes de Hop­fi­eld són ins­pi­ra­des pel cer­vell i per­me­ten a les màqui­nes emma­gat­ze­mar records i acce­dir-hi amb infor­mació incom­pleta. “Aquesta feina va pre­pa­rar el camí per a la revo­lució de l’apre­nen­tatge pro­fund, que ha tocat gai­rebé tots els aspec­tes de la soci­e­tat”, va dir Murthy.

L’impacte de les con­tri­bu­ci­ons de Hop­fi­eld va molt més enllà del camp de la física. El seu tre­ball va influir pro­fun­da­ment en l’àmbit de la neu­rociència i la bio­lo­gia mole­cu­lar, on va inves­ti­gar com les cèl·lules pro­ces­sen infor­mació. Hop­fi­eld ha estat un men­tor i font d’ins­pi­ració per a gene­ra­ci­ons de científics. David Tank, pro­fes­sor de neu­rociència de Prin­ce­ton, va des­ta­car que Hop­fi­eld “va ser el pare fun­da­dor de les xar­xes neu­ro­nals arti­fi­ci­als” i que la seva influència s’ha estès en múlti­ples camps científics.

Catedràtic de Princeton
Nascut a Chicago el 1933, és doctor en física per Cornell i professor emèrit de biologia molecular a Princeton. Catedràtic de física i biologia molecular a Princeton, va rebre el premi MacArthur el 1983 i va presidir la Societat Americana de Física.
Bases per al futur
Ha deixat una empremta inesborrable en la física i la neurociència amb les seves idees visionàries sobre la interacció entre el cervell i les màquines. La seva carrera ha estat dedicada a explorar els límits del coneixement i a crear les bases tecnològiques del futur.
Per una IA ètica
Hopfield compara la situació actual de la IA amb la dels primers anys de l’edició genètica i subratlla la necessitat de col·locar guies ètiques.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.