Alia, la IA pública que no convenç els experts
El govern espanyol presenta Alia, una IA ambiciosa però qüestionada pels seus resultats i costos elevats
Alia, la intel·ligència artificial (IA) desenvolupada pel govern espanyol, ha estat rebuda amb una barreja d’expectatives i crítiques. Presentada dilluns pel president espanyol, Pedro Sánchez, com una eina per fomentar el multilingüisme i impulsar la innovació pública, Alia ha despertat polèmica pel seu rendiment inferior en comparació amb models privats com ara Llama 2, llançat per Meta el 2023, i pel seu cost, que supera els 10 milions d’euros.
Un dels punts forts d’Alia, segons el govern espanyol, és el seu suport a totes les llengües cooficials de l’Estat, incloent-hi el català, el gallec i el basc, en un intent per integrar la diversitat lingüística en l’àmbit tecnològic. Tanmateix, alguns experts assenyalen que gran part del seu entrenament s’ha fet amb dades en anglès, deixant en segon pla l’objectiu multilingüe originari.
El projecte, liderat pel Barcelona Supercomputing Center i finançat íntegrament amb fons públics, s’ha presentat com una eina oberta i accessible a investigadors i desenvolupadors. No obstant, els resultats preliminars indiquen que Alia queda a darrere en rendiment respecte de models més antics com ara Llama 2 32B, especialment en tasques de comprensió del llenguatge natural i generació de text.
La inversió pública ha estat un altre focus de debat en fòrums especialitzats. Alguns experts suggereixen que un ajustament (fine-tuning) d’un model existent, com Llama 2, hauria estat una opció més rendible i eficaç. Per exemple, l’Estat francès va optar per aquesta estratègia amb resultats superiors i costos molt inferiors. Alia, per contra, ha estat entrenada des de zero, però amb resultats que no justifiquen la despesa, segons diversos analistes.
Malgrat això, el govern de Pedro Sánchez ja ha anunciat aplicacions pràctiques per a la IA, com un assistent de veu per a l’Agència Tributària i una eina per al diagnòstic precoç d’insuficiències cardíaques en atenció primària.
La comunitat tecnològica qüestiona no només el cost i el rendiment d’Alia, sinó també la seva capacitat per complir els objectius promesos. El govern defensa que Alia forma part d’una estratègia a llarg termini per situar Espanya com a referent en IA a Europa. La participació de Sánchez en l’acte HispanIA 2040 ha indignat els 300 investigadors en IA que pateixen pels ajuts que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha cancel·lat sense motius convincents. “Si la IA és tan important per a aquest govern, per què cancel·len la convocatòria?”
