Educació trenca les negociacions amb els sindicats i manté l’avançament de calendari
El departament retira l’oferta de reducció d’una hora lectiva que preveia la contractació de més de 1.400 mestres el curs que ve
Aquest dimarts s’ha publicat la resolució de plantilles per al setembre
El departament d’Educació ha trencat les negociacions amb els sindicats després que no s’hagin presentat a la taula sectorial aquest dilluns. La conselleria que dirigieix Josep Gonzàlez-Cambray, ha retirat l’última proposa que van fer durant la Setmana Santa i que s’havia d’haver firmat aquest dilluns, eliminant l’oferta de reducció d’una hora lectiva el curs 22-23 per als mestres i, el següent curs, 23-24, per als docents de secundària. Això suposava contractar 1.462 mestres més el curs que ve i més de 2.000 professors, el següent.
Segons han explicat fonts de la conselleria, la proposta se’ls va comunicar en converses durant la Setmana Santa i divendres passat se’ls va explicar en una reunió preparatòria de la mesa sectorial d’aquest dilluns. Els sindicats però no van assistir a la mesa de dilluns i, per tant, no hi va haver acord.
Així, Educació manté l’avançament del calendari escolar però sense poder arribar a un acord sobre noves contractacions. De fet, la conselleria ha publicat aquest mateix dimarts al portal intern de centres la resolució de les plantilles per poder encarar l’inici de curs, que començarà el 5 de setembre a infantil i Primària i el 7 als instituts, sense aquests 1.462 mestres.
La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha expressat la “decepció” del Departament després de fer fins a tres moviments sobre la petició de recuperar l’horari lectiu dels professionals previ a la pandèmia. Això implica tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària. En la darrera proposta abans de les vacances de Setmana Santa, la conselleria plantejava que la recuperació fos efectiva el curs 2023-2024 per a infantil i primària i el curs 2024-2025 per a secundària. Els sindicats però exigien que s’apliqués el curs vinent i en totes les etapes.
Finalment, Educació va fer aquesta darrera proposta durant la Setmana Santa, que comportava l’avançament dels terminis. Fonts del departament han explicat que aquesta contemplava 18,3 MEUR el 2022 i 48,7 MEUR el 2023 per fer efectiva la recuperació de l’horari lectiu a infantil i primària el curs vinent i 29,7 MEUR el 2023 i 75 MEUR el 2024 per fer-ho extensiu a secundària el curs 2023-2024. En aquest cas, la mesura comportava 2.009 noves dotacions. La directora ha explicat que hi havia tants problemes tècnics com pressupostàries que impedient que la mesura s’apliqués també a secundària el curs vinent.
Decepció per part del Departament
Colell ha dit que consideraven que el gest que feien era “definitiu” i creien que podria permetre l’acord. Finalment però els sindicats no van assistir a la mesa i el Departament ha donat per finalitzades les negociacions. “Ens dol molt”, ha dit.
Fonts del Departament creuen que la manca d’acord podria estar relacionada amb processos interns dels sindicats, que s’enfronten a un cicle electoral l’any vinent. En tot cas, critiquen l’actitud dels representants no acudint a les meses i sí fent accions com el boicot a actes del conseller, com el d’aquest dilluns.
En aquest sentit, la directora general ha expressat la seva preocupació pel “bloqueig” del conflicte i ha demanat als portaveus sindicals que reflexionin sobre el seu paper, primer com a professionals de l’educació. “Si l’expressió d’allò que legítimament reclames acaba sent l’expressió amb certa violència o intimidació, no sembla que sigui la manera d’avançar”, ha manifestat.
Ha afegit també que aquest desacord no vol dir que el Departament no continuï estant a les meses però alerta que no hi ha marge per aquests aspectes que afecten el curs vinent.
