Educació
Dades de contaminació perdudes a Camós
El globus i els aparells d’una estació meteorològica enlairada aquest estiu van caure en un lloc que encara no s’ha pogut concretar
És el treball de recerca d’un estudiant de l’institut Pere Alsius de Banyoles
El treball de recerca d’un alumne de primer de batxillerat de l’institut Pere Alsius de Banyoles, Patllari Camps, no era dels més corrents i tenia un objectiu molt interessant: volia esbrinar el nivell de contaminació de l’aire al Pla de l’Estany. La manera de fer-ho –condicionada com és lògic per uns recursos limitats– consistia a situar durant unes hores una estació meteorològica a 35.000 metres d’altitud, a través d’un globus d’heli. A més d’aparells per mesurar la pressió atmosfèrica, la humitat i la temperatura, l’estació, col·locada en una capsa lleugera, incloïa un registre de la concentració de gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni i el metà). La part teòrica i molta de la pràctica s’ha realitzat aquest estiu, però amb un èxit relatiu, ja que si bé el llançament va anar bé, no s’ha esbrinat encara el punt on el globus i els aparells van caure perquè es va espatllar el GPS i no es va poder fer el seguiment del vol en temps real, tal com estava previst. Tampoc es va aconseguir l’altitud pretesa i els aparells no van superar els 25.000 metres, degut al vent, explica l’estudiant.
L’enlairament el van fer al pla de Martís, un lloc ideal perquè s’hi obté una extensa panoràmica i no hi ha ni arbres ni edificis que entorpeixin l’operatiu i la visió directa. “Per les simulacions fetes, el globus hauria d’haver caigut a la zona de la serra de Camós”, diu Camps. Un mes i mig després, el lloc on va anar a parar és una incògnita, però el noi confia que a la tardor algun boletaire localitzi l’artefacte i es puguin conèixer les dades recollides pels aparells.
Patllari Camps està fent el batxillerat tecnològic, amb el professor Pep Martos de tutor, que ha fet l’acompanyament del projecte. Per finançar-ho, l’estudiant –que té la intenció de cursar les carreres de física o matemàtiques, si pot ser, en una universitat britànica i si no, a l’Autònoma– va recórrer a l’empresa Haribo, amb la qual va establir un acord de col·laboració: la multinacional hi ha posat mil euros i, a canvi, en Patllari va instal·lar a bord de la nau dos d’aquells ossets de goma tan populars de la marca de llaminadures (“i que recorden uns astronautes”, assenyala el noi) i n’ha enregistrat un vídeo promocional.
