Educació

Catalunya té els preus més cars dels graus d’humanitats

Estudiar una carrera d’humanitats pot costar el doble aquí que en una universitat asturiana

Els graus catalans superen els mil euros per curs

Un informe alerta de la disparitat entre comunitats

Les universitats catalanes públiques tenen els preus més cars de l’Estat dels graus d’humanitats i arts. Els graus científics, en canvi, es troben en la banda mitjana. Així ho conclou un estudi de l’Observatori del Sistema Universitari, que analitza els preus de les diferents comunitats autònomes i conclou, per exemple, que un mateix grau de l’àmbit de les humanitats i les arts pot costar el doble a Catalunya que a Astúries. El decret de preus de les universitats estableix el cost de crèdit de carreres on és més barat impartir la docència en 17,69 euros –per exemple, les filologies i dret– i en 18,46 euros els d’anomenada experimentalitat mitjana, on el cost del material docent és més alt –enginyeries i ciències de la salut, entre d’altres–. És en els graus més barats on els preus catalans s’enfilen, ja que cap grau costa menys de 1.000 euros el curs –tampoc a Madrid–. La forquilla oscil·la entre els 1.061 i els 1.108 euros, mentre que els graus més barats d’Astúries, per exemple, estan entre els 518 i els 942 euros quan parlem de la primera matrícula.

La presidenta de l’OSCU, Vera Sacristán, destaca l’esforç que s’ha fet a Catalunya per abaixar els preus. Aquest curs s’ha suprimit el grau alt d’experimentalitat, que situava el crèdit en 27,67 euros. El curs 2020/2021 es va reduir un 30% el preu de tots els graus i màsters. Els màsters habilitants, necessaris per exercir una professió, van baixar 553 euros per curs. A Madrid la reducció ha estat del 21%.

Sacristán valora que Catalunya partia d’una posició “molt alta” i per això, malgrat les “grandíssimes” reduccions fetes, ha afirmat que la situació és millor “però no òptima”.

El preu del màster habilitant oscil·la, al conjunt de l’Estat entre els 591 ni els 1.283 euros en cas de la primera matrícula. Això fa que el de formació de professorat de secundària costi a Navarra més del doble que a Galícia. Un màster no habilitant pot quadriplicar el preu a Múrcia si es compara amb Andalusia. El 90% dels màsters oficials no estan vinculats a l’exercici d’una professió i els seus preus no han estat objecte d’acord per contenir-los. N’hi ha que poden arribar a costar 13.500 euros per curs, segons alerta l’OSU.

El doctorat, el més car

El preu del doctorat és igualment dispar. “La matrícula és per la tutela de la tesi, i oscil·la entre els 60 euros d’Andalusia i els 400 de Catalunya. La diferència és abismal”, alerta la presidenta de l’OSU. El que s’ha de pagar a Catalunya per defensar la tesi, 157 euros, es troba en canvi en la mitjana.

El 2020 va haver-hi acord entre el Ministeri d’Universitats i els governs autonòmics per intentar unificar preus. Els acords de la Conferència General de Política Universitària, on es coordinen ministeri i comunitats, no s’han complert. L’OSU vaticina que la futura llei universitària estatal ampliarà la disparitat de preus. El redactat, que ara està en tramitació al Senat, preveu la descoordinació entre comunicats autònomes pel que fa als preus públics, ja que la Conferència General de Política Universitària deixarà de fixar-ne el límit.

L’OSU alerta: “Repetir assignatura és cosa de rics”

Rosa M. Bravo

Els preus analitzats per l’Observatori del Sistema Universitari es refereix a la primera matrícula de les universitats públiques, però l’OSU assenyala un altre factor de desigualtat: el preu que els estudiants han de pagar per matricular-se per segon cop d’una assignatura. En la segona matrícula el preu s’incrementa –a Catalunya, un 40%–, i per a l’observatori la conclusió és clara: “Repetir assignatura és cosa de rics.”

La presidenta de l’0SU, Vera Sacristán, es mostra preocupada de com això condiciona els estudiants més desafavorits. “Les carreres percebudes com a més difícils són menys escollides per aquest alumnat”, per la por a haver de pagar més si han de repetir. També triguen més a acabar-les, perquè prefereixen espaiar les assignatures que no arriscar-se a suspendre-les. Sacristán recorda que a la majoria de països europeus les repeticions es penalitzen amb mesures acadèmiques, no econòmiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona