Educació

Educació

El tacte de les ‘mates’ més populars

El Museu de Matemàtiques de Catalunya triplicarà l’espai a Cornellà

Les propostes d’experimentació han atret mig milió de visitants

L’ampliació permetrà créixer en oferta de tallers

El museu va néixer fa nou anys fruit de la inquietud d’un grup de docents

Un dimecres al matí qualsevol el Museu de Matemàtiques de Catalunya és un espai ple d’agitació i veus. Desenes d’estudiants s’amunteguen al voltant de plafons amb peces de fusta i jocs de miralls. Es tracta d’abordar reptes diversos. Realitzar un calidoscopi de políedres. Trobar totes les cares d’un pallasso de fusta jugant amb la simetria que provoca la imatge en un mirall. Fer un dodecàedre amb tres peces de fusta i l’ajut de miralls. Calcular amb un cordill de boles si té més longitud una circumferència de 30 centímetres de diàmetre que dues de 15 centímetres. Multitud d’aparents jocs repartits en set sales i 300 metres quadrats al palauet de Can Mercader, a Cornellà, que tenen com a objectiu acostar les matemàtiques a tota mena de públics i fer perdre la por a aquesta matèria. El lema del museu, que defuig la interactivitat digital, és un: prohibit no tocar. Un dels grups escolars que han visitat aquests dies el museu és de segon d’ESO de l’institut Quercus, de Sant Joan de Vilatorrada. Gemma Font, professora de tecnologia, és una de les docents que acompanyen el grup i explica que és una sortida que ja han fet diversos anys perquè als alumnes els agrada manipular i comprovar coses que abans s’han explicat a l’aula. Una de les activitats de la sortida ha estat construir una cúpula seguint els principis de Leonardo da Vinci.

“Les matemàtiques no són populars. No tenen un premi Nobel dedicat a elles. Però són a tot arreu i les necessitem per a tot. L’interessant és que cadascú les descobreixi per si mateix. L’èxit del museu rau en el fet que manipular i resoldre reptes genera satisfacció, motiva matemàticament els estudiants.” Així ho defensa Pura Fornals, presidenta de l’Associació per Promoure i Crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya, entitat que ha creat i gestiona la instal·lació. El museu va néixer fa nou anys de la inquietud d’un grup de docents de matemàtiques que es trobaven cada any en un congrés estatal, i ha estat tal l’èxit d’aquesta proposta única a tot l’Estat que es traslladaran a Can Bagaria, a una nau municipal del recinte amb el triple d’espai que el museu actual.

Fornals explica que l’associació es va crear el 2006, arran de la coincidència de docents catalans en les jornades estatals d’aprenentatge i ensenyament de les matemàtiques. El grup es va plantejar posar en comú el material que tenia cadascú per poder-lo oferir a les aules. Es trobaven que hi havia molta gent reticent a explicar les matemàtiques d’una forma creativa. L’aprenentatge competencial no estava gaire estès “i les classes eren més repetitives”, diu Fornals.

El material creatiu que aportava el col·lectiu a les aules aviat va ser exposat en una sala. En un primer moment van aconseguir exposar-lo a Alella, i després es va moure per diverses ciutats. La perícia d’un dels socis de l’entitat, Josep Rey, va ser una peça cabdal, ja que de les seves mans va sortir bona part del material de fusta que serveix d’aprenentatge. I el fet que Fornals sigui de Cornellà, clau per a la creació del Museu de Matemàtiques en aquesta ciutat. L’Ajuntament va oferir a l’associació un espai permanent, a dues plantes del palauet de Can Mercader. Això va ser el 2014, i des de llavors han passat per les instal·lacions unes 458.000 persones. Entre setmana l’acostumen a visitar grups escolars de primària i secundària i el diumenge al matí, famílies. “Alumnes que han fet la visita amb l’escola volen sovint que després hi vagin els seus pares”, precisa la presidenta de l’entitat. Les visites a l’exposició permanent es combinen ara amb visites a centres educatius, i el professorat es pot endur “el concepte”, segons Fornals, i alguns dels materials que elabora l’entitat per fer-los servir a classe, sigui comprant-los a la botiga del museu o descarregant-los de la web.

L’entitat ha signat ara un conveni amb l’Ajuntament de Cornellà per establir-se en una nau de 1.500 metres quadrats a Can Bagaria, una centenària fàbrica tèxtil que forma part del patrimoni industrial i on ara està instal·lada l’escola municipal de música Roser Cabanas. Que les instal·lacions tripliquin l’espai actual no vol dir que ho faci en la mateixa proporció la superfície expositiva. “La idea és tenir més espais per fer tallers i per a l’acollida dels visitants”, explica Fornals. Ara només s’organitzen tallers per als més petits al museu i en els centres educatius, on se n’han fet prop de 400. A Can Bagaria hi haurà també un taller perquè els socis de l’associació –aquesta té ara 106 associats– puguin fabricar els materials del museu.

Les obres del nou museu costaran 3,5 milions, una inversió que l’Ajuntament espera compartir amb altres administracions, i trigaran almenys tres anys. L’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, subratlla l’aposta de la ciutat pel museu i les matemàtiques.

Manca de docents i baixada de resultats

Rosa M. Bravo

Els resultats de les matemàtiques a les proves de competències bàsiques de quart d’ESO van experimentar el curs passat la major caiguda dels últims 11 anys. La presidenta de l’Associació per Promoure i Crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya, Pura Fornals, considera que la pandèmia hi ha afectat, ja que la virtualitat ha dificultat impartir les classes i “transmetre la passió per ensenyar” a través de la pantalla. Però el problema de la baixada de nivell i de la manca de docents de matemàtiques que s’està posant en evidència és més profund i respon en part, segons Fornals, al fet que “falla la formació de mestres”. La situació es pot agreujar si, com planteja el Ministeri d’Universitats, es redueix la formació de matemàtiques als graus de magisteri. “Hi ha mestres de primària a qui no els agraden les matemàtiques, com han de transmetre passió a l’alumnat?”, es pregunta Fornals. I pel que fa a secundària, a la reducció de places als estudis universitaris dels últims anys, s’hi suma el fet que a molts graduats l’empresa privada els resulta més interessant que la docència. El Departament d’Educació s’ha plantejat aquest hivern mesures per flexibilitzar la contractació de docents de matemàtiques, com ara obrir l’accés a la borsa a titulats que encara no tinguin el màster de professorat de secundària. També ha anunciat un projecte per canviar les pràctiques d’aula, incorporant l’aprenentatge competencial de les matemàtiques amb l’objectiu de millorar-ne els resultats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Badalona

Els administradors de finques podran alertar el govern de Badalona de noves ocupacions

Badalona
Patrimoni

Comença l’excavació d’una fàbrica tèxtil del XIX sota l’Abaceria de Gràcia

Barcelona

Una llum “màgica” a la nova atracció de caiguda lliure al Tibidabo

Barcelona
Urbanisme

Eliminen quatre aparcaments per a autocars turístics a la Sagrada Família

Barcelona

Territori recupera el túnel d’Horta ferroviari del Vallès a Barcelona

CERDANYOLA
Societat

Crítiques a l’AMB pel traspàs del subministrament d’aigua de Ripollet i Molins de Rei

Ripollet
BANYOLES

El despatx SOM Open Energy dissenyarà la rehabilitació de Can Tarradas

BANYOLES
MEDI AMBIENT

Entesa entre administracions i sector per comprar una dessaladora mòbil pels hotels al Maresme

CALELLA
CULTURA

Biblioteques de Barcelona amb nom de dona

BARCELONA