Educació

Educacíó

El ric i viu llegat de Rosa Sensat

Es compleixen enguany 150 anys del naixement de la renovadora de la pedagogia

L’associació que duu el seu nom prepara una sèrie de propostes sobre la seva figura

La seva obra i acció van impulsar una nova manera d’ensenyar

Sensat va compaginar la pedagogia innovadora amb la catalanització de l’escola i el feminisme

Posar l’alumne al cen­tre de l’apre­nen­tatge. Aquesta frase que és tan habi­tual avui dia ja la deia Rosa Sen­sat fa un segle, cosa que mos­tra com d’avançada va ser la seva peda­go­gia en una època en què els infants no eren per­ce­buts com a per­so­nes amb els drets que tenen ara. I, tan­ma­teix, qui ha esde­vin­gut el gran refe­rent no veia la seva apor­tació a l’edu­cació com una revo­lució sinó com una reno­vació del sis­tema. Sen­sat defen­sava que, davant la rea­li­tat dels alum­nes, calia veure com es podia millo­rar i fer la classe més agra­da­ble. Com es pot millo­rar la lec­tura? I les matemàtiques? Deia que la reno­vació pedagògica és “una feina humil que es fa cada dia a par­tir del conei­xe­ment de l’alumne”. Així ho explica David Pujol, mem­bre de l’exe­cu­tiva de l’Asso­ci­ació de Mes­tres Rosa Sen­sat, que des­taca que la peda­goga era “una avançada al seu temps”. Sen­sat va escriure el 1934 Vers l’escola nova, un trac­tat que “sem­bla escrit d’ahir”, segons Pujol. Sen­sat des­cri­via aquesta obra com “de reno­vació, ins­pi­rada en els prin­ci­pis de l’escola nova i, per tant, demo­li­dora de tota pràctica o dis­po­sició esco­lar que tingués regus­tos de l’antiga escola auto­ritària i opres­sora”.

La peda­goga es fa enguany més pre­sent que mai, ja que la Gene­ra­li­tat ha inclòs el nom de Sen­sat entre les per­so­na­li­tats que seran objecte que com­me­mo­ració aquest 2023. L’asso­ci­ació de mes­tres que du el seu nom, i que va ser fun­dada el 1965 per Marta Mata, Pere Dar­der i Maria Teresa Codina, entre d’altres, ha dis­se­nyat diver­sos actes amb el suport del Depar­ta­ment d’Edu­cació. Ho fan per reme­mo­rar la figura de qui “va defen­sar uns valors edu­ca­tius que avui dia res­so­nen amb força, com són l’apro­xi­mació a la natura, la reno­vació pedagògica i el femi­nisme”, asse­nya­len en el docu­ment de pre­sen­tació dels actes. Entre els quals, una expo­sició amb espe­rit iti­ne­rant que ja es pot veure a la seu de l’asso­ci­ació, la publi­cació d’una obra col·lec­tiva, una expo­sició vir­tual, una ruta urbana i un docu­men­tal.

Els pla­fons que es poden con­tem­plar a la seu de l’avin­guda de les Dras­sa­nes mos­tren la tra­jectòria de Sen­sat, que va néixer al Mas­nou el 1873. Va que­dar òrfena de pare als nou anys i va haver de començar a tre­ba­llar al taller de la mare, que era bro­da­dora. Això no li va impe­dir seguir estu­di­ant i als 15 anys ja era mes­tra suplent de l’escola pública ele­men­tal del Mas­nou, on va tre­ba­llar tres anys. La seva ambició intel·lec­tual la va dur a seguir estu­di­ant i for­mant-se. El 1896 se’n va anar a Madrid, on va tre­ba­llar d’auxi­liar de pàrvuls i va estu­diar a l’Escola Nor­mal Supe­rior. “El mot nor­mal es refe­reix a la norma que es donava als mes­tres sobre com havien de for­mar”, pre­cisa Pujol, que ho com­para a la for­mació docent que s’impar­teix ara a la uni­ver­si­tat. Allà va entrar en con­tacte amb la Ins­ti­tución de Libre Enseñanza, que creia en la rege­ne­ració del país a través de l’edu­cació inte­gral de les per­so­nes. I es va inte­grar a la vida intel·lec­tual i cul­tu­ral de la ciu­tat. Després va gua­nyar les opo­si­ci­ons per entrar a l’Escola Nor­mal Supe­rior d’Ala­cant, on es va ocu­par de les clas­ses de física, química i ciències natu­rals.

Després d’un temps a Ala­cant, se’n va tor­nar a Cata­lu­nya per qüesti­ons fami­li­ars. S’havia casat el 1902 amb David Fer­rer i va renun­ciar a la plaça per tor­nar a tre­ba­llar a Bar­ce­lona. “Va ser com pas­sar de pro­fes­sora uni­ver­sitària a mes­tra de primària”, com­para Pau Raga, bibli­o­tecària de l’Asso­ci­ació Rosa Sen­sat. La res­pon­sa­ble del fons de 80.000 docu­ments, on s’alter­nen lli­bres de peda­go­gia amb lite­ra­tura infan­til i juve­nil, i també docu­ments històrics, des­taca l’afany de la mes­tra per refle­xi­o­nar cada dia sobre la seva feina. Va començar a escriure dia­ris quan va entrar a tre­ba­llar, el 1908, a l’escola Sant Martí de Pro­vençals. “Era molt impor­tant, va escriure 4.000 pàgines”, explica Raga, men­tre mos­tra algu­nes pla­nes d’aquells die­ta­ris manus­crits. Amb el seu marit, pri­mer, i amb un grup de mes­tres, després, va viat­jar per Europa per conèixer de pri­mera mà experiències inno­va­do­res, com l’Escola del Bosc de Lió. En una estada a Bèlgica, Suïssa i Ale­ma­nya, va estu­diar sobre­tot la didàctica de les ciències físiques i natu­rals. Es va ins­pi­rar en peda­gogs com Decroly, Pierre Bovet, Édouard Cla­parède i Alice Des­co­eu­dres. Aques­tes meto­do­lo­gies vives van ins­pi­rar la seva obra pedagògica, que va poder apli­car a un dels seus som­nis: l’Escola Muni­ci­pal del Bosc, a Montjuïc, la pri­mera escola pública a l’aire lliure i ads­crita a les idees de l’Escola Nova.

Inqui­e­tud intel·lec­tual

“Sen­sat va saber reco­pi­lar tot allò interes­sant que es feia a Europa, i va aga­far amb lli­ber­tat el que li interes­sava de cada mètode pedagògic”, des­ta­quen Raga i Pujol. “Era inqui­eta, de gran intel·ligència, i va obte­nir una gran for­mació”, asse­nya­len, i tot ple­gat va cris­tal·lit­zar en una escola que mos­trava res­pecte envers els infants i que pro­mo­via la vida prop de la natura en un moment en què les esco­les de la ciu­tat eren insa­lu­bres. Sen­sat en va ser durant vint anys res­pon­sa­ble de la secció de nenes i va impul­sar una edu­cació en què l’esti­mació per la bellesa, l’edu­cació física, el joc i el tre­ball eren el con­tra­punt a una escola “d’eru­dició ver­ba­lista i intel·lec­tu­a­lisme infe­cund”, com cri­ti­cava de l’ense­nya­ment tra­di­ci­o­nal. Una lec­tura a l’atzar dels seus die­ta­ris mos­tra l’interès per l’obser­vació com a base de l’apre­nen­tatge i l’amor pels detalls de la natura. “A la tarda, en lloc del tre­ball manual, hem fet uns interes­sants exer­ci­cis d’obser­vació i després hem expli­cat un conte”, escriu després d’una de les clas­ses. També el joc ser­via per gene­rar apre­nen­tatge.

L’expo­sició mos­tra com Sen­sat es va encar­re­gar, el 1931, del Grup Esco­lar Milà i Fon­ta­nals, un cen­tre amb un miler d’alum­nes i una qua­ran­tena de pro­fes­sors al barri que ara és el Raval. Tenia gai­rebé 60 anys i va assu­mir el repte de fer una escola pública, democràtica i de qua­li­tat, on des­ta­ca­ven les reu­ni­ons set­ma­nals amb els mes­tres, la redacció de la feina diària, les lec­tu­res com­par­ti­des i les tro­ba­des amb les famílies, a les quals s’ani­mava a pre­gun­tar i sug­ge­rir lliu­re­ment. La feina va aca­bar amb l’arri­bada de la guerra i la cata­lo­gació de “roja i sepa­ra­tista” per part del fran­quisme, que li va negar diver­ses vega­des la paga de jubi­lació.

Sen­sat va com­pa­gi­nar la peda­go­gia inno­va­dora amb la cata­la­nit­zació de l’escola a través de l’acti­visme a l’Asso­ci­ació Pro­tec­tora de l’Ense­nyança Cata­lana, que orga­nit­zava colònies d’estiu, con­cur­sos de geo­gra­fia i història de Cata­lu­nya, càtedres de català i edi­tava tex­tos de qua­li­tat. També va col·labo­rar des de ben aviat amb l’Ins­ti­tut de Cul­tura i Bibli­o­teca Popu­lar de la Dona, que diri­gia Fran­cesca Bon­ne­mai­son. “El femi­nisme de Rosa Sen­sat mira de fer com­pa­ti­bles la moder­ni­tat i els drets de la dona com a per­sona amb el rol de mare i mes­tressa de casa. No és pas poca cosa en l’ambi­ent mas­clista de l’època”, s’explica en un dels pla­fons de l’expo­sició, que s’ofe­rirà a enti­tats i ajun­ta­ments. I va pre­si­dir la Secció Per­ma­nent d’Edu­cació i Ins­trucció. La seva filla, Ange­leta Fer­rer, n’era vocal.

L’espe­rit d’expe­ri­men­tació i reflexió de la mes­tra, que deia sovint que “hem d’apren­dre a per­dre el temps per tal de gua­nyar-lo”, impregna els actes que s’estan pre­pa­rant dins de l’Any Rosa Sen­sat. A banda de l’expo­sició que recrea el seu lle­gat, s’han encar­re­gat una sèrie de tex­tos a diver­sos experts per con­fi­gu­rar una publi­cació que mos­tri l’apor­tació de Sen­sat a la cul­tura i l’edu­cació de Cata­lu­nya.

A banda de l’expo­sició física, se’n crearà una de vir­tual, al web de l’Asso­ci­ació de Mes­tres Rosa Sen­sat, a par­tir del fons digi­ta­lit­zat i la infor­mació de la mos­tra física enri­quida amb mate­rial audi­o­vi­sual, com con­ver­ses enre­gis­tra­des de Sen­sat amb Ange­leta Fer­rer. També es plan­teja enllaçar un docu­men­tal que s’està pre­pa­rant per a final d’any sobre la vida i obra de la peda­goga, d’una hora de durada. Un altre dels pro­jec­tes de l’Any Sen­sat és la cre­ació d’una ruta urbana que pas­sarà per esco­les, coor­di­nada pel pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona Jordi Gar­cia i en què es vol impli­car l’Ajun­ta­ment del Mas­nou. Els res­pon­sa­bles de l’asso­ci­ació tenen més pro­jec­tes pen­sats, com la cele­bració d’un congrés i la cre­ació d’una escola del bosc iti­ne­rant, en què una fur­go­neta car­re­gada de mate­rial didàctic sen­zill ser­virà per tras­lla­dar a les esco­les la filo­so­fia Sen­sat.

Formació contínua
El 16 de juny passat es va inaugurar de manera formal l’Any Rosa Sensat, amb un acte que va cloure la consellera d’Educació, Anna Simó. La consellera va destacar la figura innovadora de la mestra dient que “a casa nostra el seu nom sempre ha anat lligat a la voluntat de renovació pedagògica i al compromís amb la formació contínua dels mestres”, tot fent referència als cursos de formació que imparteix l’associació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia