Educació
Docents referents en benestar
Educació comença a formar mestres i professors que coordinaran les accions contra les violències en tots els centres educatius
S’unifiquen en un de sol els protocols que ja existeixen per actuar en situacions d’assetjament i altres conflictes
Es recomana acudir al protocol tan bon punt es tingui la primera sospita d’una situació de violència
Un docent s’encarregarà de coordinar les accions per contribuir al benestar de l’alumnat
Prop del 20% d’infants i adolescents manifesten no tenir un bon estat de salut, segons va recollir l’enquesta de benestar emocional que van fer els departaments de Salut i Educació el maig del 2022 a uns 270.000 alumnes d’entre 11 i 18 anys. Un percentatge que és lluny de les dades dels Estats Units, per exemple, on el 56% de noies verbalitzen un profund malestar, una desesperança i falta de pertinença. Però “no hauríem de deixar fora ni un alumne, i un 20% vol dir que hi ha molts joves que tenen una situació de molta dificultat”. Així ho explica Fran Villar, coordinador del programa d’atenció a la conducta de la infància i adolescència a l’hospital Sant Joan de Déu, en les jornades de formació que s’estan fent aquests dies per presentar als centres educatius la posada en marxa del referent de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat en tots els centres de primària i secundària. Ja fa temps que el benestar emocional és una preocupació per a la Generalitat, sobretot arran de la pandèmia, que ha agreujat el patiment de la població. El Departament de Salut va començar a implantar, a finals del 2021, un programa per abordar el benestar emocional en l’atenció primària que va incloure la incorporació de 150 referents per prevenir el malestar emocional als barris amb més necessitats.
Aquesta filosofia es trasllada ara a les 3.500 escoles i instituts públics i concertats, que disposaran d’un docent encarregat de coordinar amb la resta de l’equip les accions per contribuir al benestar de l’alumnat i abordar les situacions de violència. “Aquest curs fem un pas molt important, que és el desplegament de la figura de coordinació de coeducació, convivència i benestar en tots els centres educatius”, va destacar la directora general d’Alumnat, Anna Chillida, en el transcurs de la formació que es va impartir la setmana passada als serveis territorials del Barcelonès. Els centres educatius ja fa anys que treballen en la gestió dels conflictes i la creació d’un bon clima, i des del 2017 és obligat que elaborin un pla de convivència. La llei educativa estatal, en vigor des de finals del 2020, destaca la importància d’actuar en cas d’indicis de qualsevol violència, i estableix que cada centre ha de designar un coordinador o coordinadora de benestar i protecció. A més, la llei orgànica de protecció a la infància i l’adolescència, aprovada a mitjan 2021, estableix les funcions mínimes que ha d’exercir qui assumeixi aquest paper. Així, els docents designats hauran de promoure plans de formació sobre prevenció i protecció, coordinar els casos que requereixin intervenció per part dels serveis socials, ser el referent principal per a les comunicacions relacionades amb casos de possibles violències i informar el personal del centre sobre els protocols existents, entre d’altres.
La Cristina és mestra de l’escola Pompeu Fabra, de Sant Adrià de Besòs, i des del 2013 és la referent de coeducació a l’escola. Va col·laborar en l’elaboració del pla de convivència i ara serà la referent de convivència i benestar. Està en espera de saber com s’implantarà aquesta figura a l’escola, i veu positiva la previsió “que hi hagi una figura, és un pas”. Aquesta mestra confia que la implantació dels referents impliqui “un acompanyament del departament que s’allargui en el temps i que sigui efectiu”, i que se’n vegi el resultat en la convivència a les aules. L’escenari ideal per a ella seria poder tenir psicòlegs dins dels centres educatius, perquè no sempre es rep l’atenció del personal extern amb la rapidesa que necessiten els alumnes.
Formació als serveis territorials
Les jornades formatives que organitza el departament fins a finals d’octubre, i que apleguen unes 400 persones cadascuna, estan servint per “explicar de primera mà quines són les principals línies d’actuació del departament respecte a l’acompanyament al benestar i l’abordatge de les situacions de violència”, segons Chillida. “Aquest curs s’està fent un pas molt important, que és el desplegament de la figura de coordinació de coeducació, convivència i benestar en tots els centres. I, atesa la seva importància, necessitaven una primera formació i acompanyament.” La directora general d’Alumnat va destacar que s’ha aprofitat “tota aquella feina que fa molts anys que els centres estan fent”, i ara l’han d’implementar “amb paciència i sense carregar de feina els centres”. Els referents de convivència tindran una hora mínima setmanal per fer aquesta tasca, segons les necessitats de cada centre. Els referents rebran, a més, una formació de 30 hores i l’acompanyament, segons Chillida, del Departament d’Educació.
Una de les novetats del curs ha estat la unificació dels quatre protocols previs en un de sol –dedicats, respectivament, a abordar el bullying i el ciberassetjament, l’assetjament LGTBI, la violència masclista i les conductes d’odi i discriminació–. “Els centres educatius són un reflex de la societat, i s’hi donen situacions de violència. No ho podem negar i cal actuar de manera diligent”, va reconèixer Chillida. I una manera d’assegurar la diligència és facilitar als centres el seguiment dels protocols. Quan estaven tots quatre vigents, els mestres i professors havien de classificar d’entrada el conflicte. Ara no caldrà. “El protocol és una de les principals eines de prevenció. Tan bon punt en tingueu la primera sospita, aneu al protocol”, va indicar als assistents la directora general d’Alumnat. També s’ha unificat el registre de violències cap a l’alumnat amb l’objectiu de millorar-ne el seguiment i fer una gestió més àgil dels casos.
Implicar-hi les famílies
Una de les eines de què disposen tant docents com alumnes per afrontar els conflictes és, des de fa dos cursos, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV). La unitat ofereix assessorament a qualsevol membre de la comunitat educativa, tant en qüestions relatives a la millora de la convivència com en la restauració del bon clima escolar, conflictes interpersonals, situacions derivades des de la fiscalia de menors i la gestió del dol i la pèrdua, entre d’altres. La coordinadora de la USAV, Neus Folguera, va exposar un cas de ciberassetjament per donar als docents pautes d’actuació. D’entrada, “és molt important creure el que ens explica l’alumne i tenir en compte que és una informació molt sensible. No hem de posar-hi etiquetes, no hem de jutjar”. I assumir que el paper del docent és el d’“acompanyar, protegir, acollir”. De vegades “no cal fer grans formacions, sinó un canvi de mirada, i crear vincle amb l’alumnat, observar i parlar-hi”.
En la prevenció i l’abordatge de les violències, és important treballar amb les famílies. El psicòleg Fran Villar va destacar que en la protecció dels menors hi ha dos àmbits: l’educatiu i el familiar. I va valorar la importància de donar suport, des de l’escola, a les famílies, sobretot a les d’alumnes més vulnerables. De vegades, amb consells bàsics com ara assegurar a infants i adolescents un correcte descans nocturn. O sobre la conveniència de saber on són i amb qui estan els fills i filles en tot moment, i això inclou l’ús que facin de les pantalles i les xarxes socials.
És igualment important, segons Villar, el suport als docents, que no són psicòlegs. El referent pot ajudar els companys a partir de l’experiència que acumuli. I té la importància de ser una persona visible a l’hora de demanar ajuda. Un fet cabdal, segons la seva experiència en la prevenció del suïcidi. “Una cosa que cal tenir molt clara és saber on pots demanar ajuda quan et passa qualsevol cosa.” I la proximitat física: saber que és a la sala del costat ajuda.
El govern prepara un nou model d’educació sexual a les escoles
Rosa M. BravoEls departaments d’Igualtat i Feminismes i d’Educació estan elaborant el nou model d’educació sexual integral, dins d’una comissió de treball en la qual també participen el Grup d’Educació i Gènere de la UAB, altres persones expertes, representants de docents, alumnes i famílies, òrgans vinculats a la comunitat educativa i entitats feministes i de defensa dels drets LGBTI. L’objectiu d’aquest treball és la construcció de manera consensuada d’un model d’educació sexual que s’ha d’implantar als centres educatius. Segons defensa el govern de la Generalitat, l’educació sexual integral és clau per prevenir violències sexuals. En aquest sentit, ha engegat una sèrie de mesures dirigides a diversos col·lectius. Els departaments d’Educació i Igualtat i Feminismes han elaborat la Guia d’acompanyament i bon tracte a l’alumnat, que posa de manifest situacions de violències sexuals. Es tracta d’un material dirigit al professorat que durant aquest curs rebran físicament tots els centres educatius del país. El pla preveu crear un itinerari específic per a cada etapa educativa i elaborar material de suport als docents. La voluntat és contribuir al benestar d’infants i adolescents, segons el govern.
