Les assignatures pendents

Segre­gació esco­lar

Fa anys que la pla­ta­forma Salt Educa reclama un pla de xoc. Segons les últi­mes xifres apor­ta­des per l’Ajun­ta­ment de Salt, a primària s’ha reduït l’índex de segre­gació esco­lar en més d’un 28% i en més d’un 44% a secundària des del curs 2018/2019. Junts referma el seu com­promís amb el pacte con­tra la segre­gació esco­lar impul­sat pel Síndic de Greu­ges l’any 2019. Apel·la també als alum­nes amb neces­si­tats específiques de suport edu­ca­tiu (NESE) perquè tin­guin els recur­sos sufi­ci­ents. ERC asse­nyala que s’ha llui­tat con­tra la segre­gació esco­lar i es con­ti­nuarà fent “per garan­tir la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i la inclusió edu­ca­tiva de tot­hom”. Els repu­bli­cans recor­den la inversió feta el curs 2022/23 de 9 mili­ons d’euros per pro­moure l’equi­tat edu­ca­tiva i, segons xifres pro­vi­si­o­nals, de prop de 20 mili­ons per al curs actual. Pels soci­a­lis­tes, cal insis­tir-hi amb molta més con­tundència perquè, tot i els esforços, per­sis­teix. Els comuns, per la seva banda, volen impul­sar mesu­res per erra­di­car les males pràcti­ques en els pro­ces­sos de preins­cripció esco­lar, a més de revi­sar els con­certs edu­ca­tius de les esco­les més segre­ga­do­res. En canvi, el PP aposta per garan­tir la lli­ber­tat d’elecció edu­ca­tiva “d’acord amb els valors i pri­o­ri­tats de les famílies”.

Immersió lingüística

S’ha fet prou per blin­dar la llen­gua? El 2021, tres ins­ti­tuts giro­nins es van decla­rar “insub­mi­sos” en apli­car un 25% de les hores de docència en cas­tellà. Junts asse­nyala que defensa sense mati­sos el model d’escola cata­lana: “És un model d’èxit, que podem revi­sar per millo­rar-lo, on la llen­gua és i serà una línia ver­me­lla que no es pot tras­pas­sar.” Afe­gei­xen que cal reim­pul­sar el català perquè és i ha de ser una llen­gua de pres­tigi per a tots els cata­lans. ERC es com­pro­met a defen­sar i poten­ciar la llen­gua, ja que con­si­dera que no n’hi ha prou amb la immersió lingüística, sinó que és neces­sari tre­ba­llar-ho a escala de país. Expli­quen que des­ple­ga­ran el decret del règim lingüístic dels cen­tres, a més de reforçar les meto­do­lo­gies d’immersió lingüística en infan­til i primària. L’objec­tiu pels repu­bli­cans és que el català esde­vin­gui la llen­gua vehi­cu­lar nor­mal del sis­tema edu­ca­tiu. També vet­lla­ran perquè el català esti­gui inclòs a tots els cicles for­ma­tius de l’FP. La CUP con­si­dera que la política lingüística amb els governs de Junts va ser ine­xis­tent i que amb ERC s’han fet alguns avenços. Pels cupai­res, la situ­ació d’emergència lingüística actual demana una aposta valenta. Els soci­a­lis­tes expli­quen que la llen­gua ha de ser un dels grans acords de país “perquè les dades són millo­ra­bles” i qüesti­ona qui ha usat la llen­gua a favor del seu pro­jecte polític. Pels comuns, cal man­te­nir i garan­tir el model d’immersió lingüística. El PP vol impul­sar un model tri­lingüe i garan­tir que tots els alum­nes rebin, com a mínim, un 25% de les matèries tron­cals en català i en cas­tellà.

Esco­les rurals

Camp­llong i Palau de Santa Eulàlia han recu­pe­rat l’escola en el marc d’un pla pilot de reo­ber­tura ini­ciat el 2020. A les comar­ques giro­ni­nes, el curs 22/23, fins a vuit muni­ci­pis de menys de 2.500 veïns van estre­nar una escola bres­sol rural. Quina és l’aposta dels par­tits? Junts asse­nyala que les zones esco­lars rurals són claus per faci­li­tar l’ense­nya­ment espe­ci­a­lit­zat i atu­rar el des­po­bla­ment. ERC es feli­cita per les polítiques fetes en aquest sen­tit i aposta per la rura­li­tat i l’impuls de l’equi­li­bri ter­ri­to­rial. Els soci­a­lis­tes també pen­sen que la presència d’una escola a les zones rurals com­bat el des­po­bla­ment, alhora que és impres­cin­di­ble dotar-les de més recur­sos. Del mateix parer són els cupai­res, i els comuns volen impul­sar un pla de garan­tia de les esco­les rurals. El PP qüesti­ona que Cata­lu­nya esti­gui a la cua en inversió del seu PIB en edu­cació.

Mapa esco­lar

Serinyà, Vila­ber­tran i Ven­talló són les esco­les amb pres­su­post apro­vat per a futura ampli­ació. D’altra banda, el depar­ta­ment vol fusi­o­nar l’escola Camins de Banyo­les amb la del Pla de l’Amet­ller pel des­cens de nata­li­tat. S’han estre­nat dos ins­ti­tuts, a Vila­bla­reix i Cal­des de Mala­ve­lla. Quina ha de ser la pla­ni­fi­cació? Junts aposta per pla­ni­fi­car les cons­truc­ci­ons, com a mínim, a deu anys vista. Afe­geix que aquest com­promís hi ha de ser també amb les ampli­a­ci­ons i/o les refor­mes i la cli­ma­tit­zació dels cen­tres edu­ca­tius. Afe­geix la neces­si­tat urgent de com­pra de mate­rial per garan­tir la con­for­ta­bi­li­tat dels alum­nes davant dels epi­so­dis climàtics. Pels repu­bli­cans, el propòsit és anar reti­rant el màxim nom­bre de mòduls pos­si­ble perquè es des­blo­que­gin cons­truc­ci­ons endar­re­ri­des seguint unes pri­o­ri­tats objec­ti­ves per les neces­si­tats del ter­ri­tori, i pro­gra­mar refor­mes i millo­res de manera anual segons cri­te­ris d’esco­la­rit­zació, segu­re­tat, acces­si­bi­li­tat o eficiència energètica. Els soci­a­lis­tes con­si­de­ren que hi ha hagut una falta de sen­si­bi­li­tat del depar­ta­ment envers la demar­cació, amb “dèficits alar­mants”, i posa d’exem­ple l’ins­ti­tut de secundària de Vila­fant, un pro­jecte del 2008 que s’ha anat endar­re­rint. La CUP reclama una pla­ni­fi­cació urgent per eli­mi­nar els bar­ra­cons en una legis­la­tura. Pels comuns cal ela­bo­rar un pla quin­quen­nal de pla­ni­fi­cació de noves cons­truc­ci­ons i ampli­a­ci­ons. El PP insis­teix que cap govern s’ha pres seri­o­sa­ment l’eli­mi­nació dels bar­ra­cons.