Educació

educació

El Suprem ordena al TSJC que falli sobre un recurs d’Escola Binlingüe sobre el català a l’escola

L’AEB va recórrer les instruccions enviades als centres educatius el maig del 2022 per intentar esquivar la sentència del 25% de castellà

El Tri­bu­nal Suprem ha orde­nat al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) que resol­gui un recurs de l’Assem­blea per una Escola Bilingüe (AEB) con­tra direc­trius del depar­ta­ment d’Edu­cació que s’havia limi­tat a inad­me­tre sense entrar en la qüestió de fons.

En una sentència, el Suprem anul·la les actu­a­ci­ons del TSJC que van inad­me­tre el recurs d’Escola Bilingüe con­tra les ins­truc­ci­ons publi­ca­des a la web del Depar­ta­ment d’Edu­cació de la Gene­ra­li­tat rela­tius a l’orga­nit­zació i gestió dels cen­tres edu­ca­tius per al curs 2022-2023, que feien referència, entre d’altres aspec­tes, al trac­ta­ment i ús de les llengües en el sis­tema edu­ca­tiu. Es trac­tava d’un decret llei apro­vat el 30 de maig de 2022 per blin­dar el català a l’escola després de la sentència del TSJC que obli­gava la Gene­ra­li­tat a incloure un 25% de clas­ses en cas­tellà a Cata­lu­nya. L’objec­tiu del depar­ta­ment, amb el lla­vors con­se­ller Josep Gon­za­lez-Cam­bray, era pro­te­gir jurídica­ment els direc­tors dels cen­tres i assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat dels pro­jec­tes lingüístics de tots els cen­tres edu­ca­tius cata­lans. L’AEB va pre­sen­tar un recurs en què recla­mava al TSJC que ordenés a Edu­cació incloure en els pro­jec­tes lingüístics dels cen­tres també el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar i de referència, ja que con­si­de­rava que incloure només el català i l’aranès “vul­nera” drets fona­men­tals per la no dis­cri­mi­nació en qüesti­ons de llen­gua..

Ara, el Suprem, segons recull Efe, acorda retor­nar les actu­a­ci­ons al TSJC perquè es pro­nunciï sobre les qüesti­ons de fons plan­te­ja­des en el recurs.

Davant del cri­teri del TSJC, que va enten­dre que els docu­ments no eren recur­ri­bles per man­car de natu­ra­lesa nor­ma­tiva i no inno­var el marc jurídic, el Suprem asse­nyala que les pre­vi­si­ons que con­te­nen “avan­cen sobre la regu­lació legal de l’ús de les llengües en l’ense­nya­ment”. “No sem­bla que l’actu­ació con­tro­ver­tida sigui una mera ins­trucció de ser­vei o cir­cu­lar de con­sum domèstic sinó una mica més, de manera que no està jus­ti­fi­cat con­si­de­rar que no és recur­ri­ble”, indica l’alt tri­bu­nal.

En la seva sentència, el Suprem recull que l’Assem­blea recur­rent i el Minis­teri Fis­cal van des­ta­car en els seus escrits que en els docu­ments impug­nats hi havia “absència de tot esment al cas­tellà, que és llen­gua ofi­cial també a Cata­lu­nya”, la qual cosa l’advo­cat de la Gene­ra­li­tat va defen­sar que no s’havia d’enten­dre com a exclusió.

“No obs­tant això –con­ti­nua la sentència- els ter­mes d’aquests docu­ments, dels quals el Minis­teri Fis­cal res­salta la seva vocació de regir i de trans­cen­dir, no sem­blen coho­nes­tar-se amb la presència al cos­tat de la llen­gua cata­lana de la cas­te­llana”.

Recull el tri­bu­nal que per a la Fis­ca­lia com­por­ten “un eco­sis­tema que exce­deix de les pre­vi­si­ons legals, pre­ci­sa­ment per la seva volun­tat de con­for­mar una ciu­ta­da­nia cata­lana iden­ti­fi­cada amb una cul­tura comuna en la qual la llen­gua cata­lana sigui un fac­tor bàsic d’inte­gració social”.

El Suprem indica que les pre­vi­si­ons dels docu­ments mos­tren una dis­sonància amb les pres­crip­ci­ons nor­ma­ti­ves que tenen la pers­pec­tiva de la garan­tia que l’alum­nat acon­se­gueixi el domini oral i escrit del català i el cas­tellà al final de l’ense­nya­ment obli­ga­tori.

I recorda que és un objec­tiu per­se­guit també per l’arti­cle 35.2 de l’Esta­tut d’Auto­no­mia, que recapta la presència ade­quada de les dues llengües en els plans d’estudi en coherència amb l’arti­cle 3 de la Cons­ti­tució espa­nyola.

Final­ment, esta­bleix com a cri­teri gene­ral que “les ins­truc­ci­ons de les auto­ri­tats edu­ca­ti­ves sobre el pro­jecte edu­ca­tiu dels cen­tres docents que trans­cen­dei­xin l’àmbit intern de la pròpia Admi­nis­tració i con­tin­guin ele­ments que exce­dei­xin de la mera infor­mació són sus­cep­ti­bles de recurs con­tenciós-admi­nis­tra­tiu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia