“Com a mestra, aprenc molt dels alumnes”

He vol­gut fer un assaig, un lli­bre d'opinió per­so­nal sobre les dues coses més impor­tants de la meva vida: els meus dos fills i la meva pro­fessió de mes­tra, que exer­ceixo al Petit Plançó d'Olot. És un moment crític a molts nivells i de molts de can­vis en els models de família i tenia ganes d'expli­car coses boni­ques i des del cor.

He estruc­tu­rat el lli­bre en dotze temes: infan­tesa, inici de l'ado­lescències, sexe, la mort... Hi ha una bar­reja de dife­rents punts de vista de grans peda­gogs, pas­sats pel sedàs de la meva valo­ració i els meus pro­pis rao­na­ments. Així, hi ha refle­xi­ons, con­sells, idees... Tot amb un to de sug­ge­ri­ment, perquè acon­se­llar és massa ago­sa­rat. Fins i tot, m'he atre­vit a crear un nou con­cepte, el del límit rao­nat. Ho he fet des de la meva for­mació i la meva experiència.

Tal com dic al lli­bre, s'educa quan s'és capaç de dir que no amb argu­ments. També, molts sí argu­men­tats i pac­tats.

Molt voca­ci­o­nal. Cal tenir una acti­tud d'amor cap als infants i cap a allò que ens envolta i saber-la trans­me­tre. Hem d'estar cons­tant­ment moti­vats per apren­dre, per ser autocrítics i, sobre­tot, cal tenir una acti­tud d'acom­pa­nya­ment dels infants. Com a mes­tra, aprenc molt dels alum­nes. Els alum­nes tre­uen el millor d'un mes­tre o d'una mes­tra.

Sí. La gent del món de l'edu­cació n'han fet una valo­ració posi­tiva i me'l dema­nen.

A les lli­bre­ries d'Olot i dels altres llocs on faig pre­sen­ta­ci­ons, com la que hi haurà aviat a Cam­pro­don i Mal­grat de Mar. També es podrà tro­bar a Ama­zon.

Sí, tot i que escric molt sobre coses per­so­nals... Havia escrit molt també per al set­ma­nari La Comarca d'Olot.

Sí, el meu fill, que també estu­dia per mes­tre, m'ha fet un escrit impres­si­o­nant per a la con­tra­por­tada i els dibui­xos són del meu pare.