Esplais al rescat
Les entitats del lleure educatiu han allotjat durant la pandèmia víctimes de violència de gènere, sensellar i infants amb els pares ingressats
Acompanyen les famílies més vulnerables amb suport psicològic i logístic i activitats educatives
Preveuen més demanda de casals i colònies i de beques per l’impacte econòmic de la crisi
La crisi ha fet que els que estaven al llindar de la pobresa ara hi estiguin del tot instal·lats
Tania Mengual és una de tantes persones que han quedat a l’atur durant aquesta pandèmia. El seu marit està també a l’atur i el seu fill, de cinc anys, és un del centenar d’infants que ha trobat en el Centre Socioeducatiu del Raval una segona família. Mengual destaca l’acompanyament emocional i educatiu que rep el seu nen. “Aprèn més que a l’escola”, diu, sobretot pel que fa a hàbits i valors. L’acompanyament del personal d’aquest centre de la fundació Pere Tarrés va ser clau durant els pitjors dies del confinament, i ho continua sent. Perquè fan alguna cosa més que ajudar amb els deures i fer jocs. En un barri en què la pobresa és gran i el 99% de les famílies que atenen han quedat a l’atur o estan en un ERTO, el personal d’aquest centre ha fet i continua fent suport psicològic i emocional, assessoria per fer gestions telemàtiques i per organitzar l’economia familiar, activitats lúdiques virtuals, reforç educatiu a distància, donació d’aliments i material escolar i traducció i interpretació de tot tipus de documents.
¿Les entitats del lleure educatiu estan fent una tasca en la pandèmia que supera, i de molt, les seves atribucions? “No ens podíem quedar sense fer res, tenim un compromís amb les famílies. Sembla que som simples monitors, però treballem hàbits i valors a través del joc i dels deures”, explica Mireia Planas, educadora social del centre. I aquesta feina es va multiplicar exponencialment durant el confinament, amb jornades de 13 hores diàries des de casa dedicades en bona part a calmar el neguit de les famílies. “Moltes vegades la gent només necessitava parlar i que els diguessis que tot aniria bé”, assenyala Planas.
Anna Gómez, coordinadora del centre, dibuixa la difícil realitat d’un entorn en què la crisi ha fet que els que estaven al llindar de la pobresa ara hi estiguin del tot instal·lats. “Al Raval s’especula molt amb l’habitatge, s’estan pagant 1.000 euros per pisos de 40 metres quadrats”, explica Mengual, que hi afegeix que ha vist casos de pisos ocupats a prop. “Tenim famílies de quatre persones que viuen amb una ajuda de 300 euros. Com poden pagar així un lloguer? En dues setmanes hem tingut dos desnonaments”, posa com a exemple la coordinadora del centre. Els coneixen de prop perquè les famílies desnonades tenen filles que van al centre, on els toca treballar en l’impacte emocional. “Veiem les nenes molt introvertides, no expliquen gaire”, assenyala Gómez. Un bloqueig emocional que tracten en xarxa amb les escoles i els pediatres i que no és exclusiu dels que han viscut el brutal impacte de veure’s al carrer, sinó que han vist en molts nens després del confinament.
Molts infants viuen situacions complicades fruit de la precarietat. “Tenim famílies que han de compartir pis, cosa que fa que visquin els quatre membres en una habitació. Que viuen en un pis interior i no veien la llum del sol durant el confinament. Els infants han de fer els deures al llit i en l’aspecte mental n’han sortit tocadíssims”, expliquen l’educadora i la coordinadora. “Durant el confinament hem tingut una mare angoixada perquè el seu fill estava enganxat al Fortnite i ni feia deures ni menjava, i altres que se n’anaven a dormir a les tres o les cinc de la matinada per l’addicció al mòbil.” La por i l’apatia d’infants i adolescents van ser sentiments dominants quan van poder sortir al carrer que s’han convertit en resiliència durant aquest curs. A la fundació Pere Tarrés insisteixen, com ho fan el conjunt de les entitats, en la importància dels casals i colònies d’estiu, on estan percebent més demanda de beques que de costum.
Les responsables del centre socioeducatiu defensen que treballen en primera fila per atendre els més vulnerables, i demanen a l’administració més suport econòmic –“més empatia amb les entitats, que els traiem molta feina”–, més agilitat en la burocràcia i ordinadors per als alumnes que ho necessiten, ja que els promesos per la Generalitat per reduir la bretxa digital no han arribat encara a tothom. Per pal·liar aquesta bretxa la Fundació Pere Tarrés ha pogut facilitar, en conjunt, 811 tabletes, 39 pantalles i 450 targetes de connexió a les famílies. Durant el 2020 van becar les activitats de lleure de 8.848 infants en situació de vulnerabilitat. 249 educadores i 224 voluntaris dels centres socioeducatius van continuar acompanyant les famílies i els infants durant el confinament, de manera telemàtica o telefònica primer, i presencialment quan va ser possible.
Alberg per a l’emergència
Fundesplai, que treballa en el món del lleure educatiu des de fa 50 anys, disposa d’unes instal·lacions que han estat especialment valuoses per ajudar en la primera fase d’emergència social i que no ha dubtat a posar al servei dels que ho han necessitat: l’alberg juvenil del Prat de Llobregat. L’alberg situat a la seu central de Fundesplai té 74 habitacions i 319 places, i fa anys que reserva unes places per allotjar famílies derivades dels serveis socials del Prat. “D’un dia per l’altre va quedar buit”, explica Froilán Salgado, adjunt a direcció de programes i gestió. No hi havia turistes ni grups que fessin trobades, i Fundesplai va signar un acord per albergar persones sense llar i víctimes de la violència de gènere durant el confinament. Van ser 96 adults i 23 menors d’edat, que s’hi estaven amb les seves mares. “Vam haver de repensar tot l’espai”, diu Froilán. Tots romanien a les habitacions, amb lavabo i balcó, i de mica en mica van poder fer ús dels espais comuns per torns. Tres educadors i una psicòloga atenien les necessitats específiques de dos col·lectius tan diversos, que es repartien en plantes diferents, així com personal de cuina i neteja. El 45% eren de nacionalitat espanyola i la resta, estrangers, i van estar-hi entre dos i quatre mesos. “Em va emocionar la reacció dels treballadors, que van veure la necessitat de donar cobertura a aquestes persones”, recorda Salgado. Dues sales es van omplir de roba i material provinents de donacions per als infants perquè “estiguessin com a casa”. Les persones sense sostre, reticents molt sovint a tancar-se en un alberg, “van entendre la situació excepcional i van estar tranquil·les”, assenyala el responsable de Fundesplai.
Una altra de les actuacions d’emergència va ser a requeriment de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). “Ens van demanar que atenguéssim nens de forma puntual a l’alberg de la Generalitat de Cabrera de Mar perquè tenien el pare i la mare a l’hospital per Covid.” La urgència era tan extrema que els infants arribaven sense roba de recanvi i la Generalitat els va haver de dotar d’una motxilla bàsica. Van atendre vuit nens d’entre 4 i 12 anys, alguns durant tres setmanes i altres durant dos mesos. “Va ser un confinament dur, perquè els nens eren contacte directe de positius i els educadors que convivien amb ells havien d’anar amb doble mascareta i EPI”, explica. Ningú es va contagiar.
Acompanyament i àpats diaris
El suport de Fundesplai a l’emergència social va incloure suport a menors estrangers no acompanyats, als quals van assegurar 103 places i alimentació, i també a 45 que tot just feien 18 anys, que van tenir alimentació durant 230 dies –altres entitats s’ocupaven d’atendre’ls–. I els infants i joves no han estat l’únic col·lectiu atès per Fundesplai en pandèmia: han garantit tres àpats al dia a 340 persones grans, a qui han acompanyat a través de 7.500 trucades; han gestionat 81 ERTO d’entitats del tercer sector i van incrementar l’estiu passat les beques a casals i colònies en un 56%, entre altres actuacions.
Ha passat el moment de gran emergència, tot i que algunes actuacions continuen. Salgado creu que Fundesplai ha mantingut la missió d’estar al costat de les persones: “Hem reorientat el nostre dia a dia per fer-ho i ens vam posar al costat de l’administració per complementar el que calia en el moment d’emergència.” La mirada està posada ara en l’organització d’activitats d’estiu, en què preveuen una gran demanda de places i de beques per l’impacte de la crisi.“Percebem moltes ganes i necessitat d’estiu, el moment és molt especial”, conclou Salgado.
