“No és bo per a l’alumnat fer tanta jornada intensiva”

Sí, perquè s’han saltat tots els processos democràtics per garantir la participació dels agents educatius. I això no es pot menystenir en un estat democràtic, on les normes hi són per regular la participació.

No ens oposem a començar abans; el tema és com es fa. S’avançaran cinc dies hàbils les classes a primària i infantil, i s’incrementa un dia de vacances per Nadal i un de lliure disposició. I els tres dies que quedarien, unes quinze hores lectives, passarien a ser la jornada intensiva del setembre. Això és el que no veiem clar.

Són horaris que cada cop més els experts diuen que no són bons per al benestar de l’alumnat, perquè són massa hores seguides sense menjar i per mantenir l’atenció. Ara resulta que incrementem i doblem la intensiva, que ja es fa al juny. I el pitjor és que l’horari per recuperar aquestes hores farà reduir el nombre d’hores lectives, de cinc a quatre, a primària i infantil.

Una de les demandes que hem fet sempre des de l’Affac és garantir la universalitat i la gratuïtat del temps educatiu al migdia. Això, que mai s’ha entès, ara no ens expliquen com es farà. Amb quin personal? Contractant empreses externes? Potser s’ha normalitzat, però no és el seu espai i no ho podem defensar. Això suposarà a les famílies pagar més, perquè 12 milions per a tots els alumnes de primària surt a uns 26 euros per alumne, del tot insuficient per cobrir-ho i unes extraescolars.

Com a entitat, mai l’hem tingut, però sí que és cert que el període de desconnexió de l’estiu és molt gran. També és veritat que tant Catalunya com Espanya són dels països on hi ha més hores lectives. Si s’ha d’escurçar, s’ha de fer esponjant durant el curs.

S’hauria de buscar la fórmula perquè no es concentri amb horari intensiu i s’allargui durant el curs. No ens compensa com a famílies que treguin quatre dies de vacances de setembre perquè surtin a la una al setembre. Com ho fem a la una? Busquem altres maneres que aquests dies es puguin recuperar al llarg del curs. Segur que ens posem d’acord per col·locar aquests tres dies al calendari, per Nadal o Setmana Santa. Només són tres dies. Parlem, que no costa tant.

Una taula de diàleg és per estar obert a escoltar i no només dialogar del que tu vols. Si anem així, no és un diàleg real. El que volem propiciar és que hi hagi punts de trobada dins la comunitat educativa. Pensem que les famílies hi tenen molt a dir, no només els sindicats. Esperem que l’administració escolti la ciutadania i pugui fer un replantejament de la decisió.

El que realment preocupa, i és el debat que calia afrontar en ple procés de matrícules, és la renovació dels concerts educatius. Tenim un context en què hi ha una sobreoferta de la privada, en la qual han sobrat més de 16.000 places aquest curs i, si no es fa res, passarà com als noranta, quan es tancaven línies a la pública. Això s’hauria d’estar debatent ara mateix.

Entenem que els sindicats en tenen motius, i és un dret laboral que tenen, però volem treballar pel diàleg i que sigui beneficiós per a tots. No s’han fet bé les coses i prendre decisions unilaterals quan la norma diu que s’han de consensuar no és la manera.