Societat

CARLES VILARRUBÍ

PRESIDENT DE L’ACADÈMICA CATALANA DE GASTRONOMIA I NUTRICIÓ

“Es reconeix la gastronomia com una branca del saber”

“L’acadèmia va néixer fa 32 anys a través del periodista, historiador i gastrònom Nèstor Luján”

“Fa vuit anys, la Generalitat ens va reconèixer la tasca que fem de reivindicar la història de la tradició i la cultura catalanes i ens va declarar entitat de caràcter públic”

Aquest any els Premis Nacionals s’entreguen al Mas Marroch, dels germans Roca

SISÈ
L’empresari, molt conegut perquè va ser vicepresident del Barça, és el sisè president de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició (ACGN), després de Nèstor Luján, Joan Vives, Lluís Bassat, Miquel Espinet i Joan Ras. A banda d’entregar els Premis Nacionals, l’ACGN fa cada any un homenatge a alguna persona traspassada per la contribució que hagi pogut fer a la gastronomia catalana. El darrer es va dedicar al xef Santi Santamaria, el primer tres estrelles al nostre país per Can Fabes.
En pandèmia, la gastronomia catalana ha demostrat tenir una vitalitat extraordinària

El dia 15 de juny s’entregaran al Mas Marroch de Girona –el restaurant i espai polivalent dels germans Roca– els Premis Nacionals de Gastronomia, en un acte al qual assistiran 350 persones. Els atorga l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, que va néixer fa 32 anys a través del periodista, historiador i gastrònom Nèstor Luján i un grup de prohoms i gent amant de la gastronomia al voltant de l’històric restaurant Via Veneto de Barcelona.

Ja va néixer com a acadèmia?
Sí, perquè s’emmirallaven molt en el que era la cultura gastronòmica francesa i es van inspirar en l’Académie Française Gastronomique, que era la més important del món en aquell moment. Els fundadors eren gent que viatjava, que es movia, i que va saber establir relacions gastronòmiques amb altres cultures i maridar-les amb la cultura catalana. Feien tertúlies, conferències, organitzaven actes... Van anar creixent.
I ara són una acadèmia oficial?
Fa vuit anys, la Generalitat va decidir que, tenint en compte la tasca que fèiem de promoció i reivindicació de la història de la tradició i la cultura catalanes, ens havíem convertit en una acadèmia de les de veritat i via decret ens va declarar entitat de caràcter públic. Ara formem part del Consell Interacadèmic de Catalunya amb la resta d’acadèmies, com la de jurisprudència, la de farmàcia... L’elit del coneixement, cosa molt important, perquè vol dir que es reconeix la gastronomia com una branca del saber i la cultura.
El Premi Nacional de Gastronomia distingeix un o una xef per a tota la vida.
Premiem un cuiner o cuinera per la seva trajectòria, al marge del restaurant on estigui en aquell moment, tot i que moltes vegades el restaurant està intrínsecament lligat al personatge. I sí, el premiat sempre serà Premi Nacional, això és com la Creu de Sant Jordi. Després, donem el Premi Revelació a algun jove talent i, com que som una acadèmia catalana, no barcelonina, intentem tenir molt present tot el país. Hem premiat gent jove que déu-n’hi-do: fa dos anys, per exemple, vam donar el premi a Rafel Muria, que tenia 20 anys i escaig, del restaurant Quatre Molins, a Cornudella de Montsant, i a continuació li van donar una estrella Michelin.
També donen un premi al millor cap de sala.
Si tenim en compte que anar a un restaurant és una experiència gastronòmica i social, la primera cara del restaurant, qui et rep i et cuida, és el cap de sala. Aquesta persona és determinant i s’ha de reivindicar.
I llavors hi ha el Premi Especial de l’Acadèmia.
Que donem a una persona, empresa o institució, que per la seva tasca presta un gran servei a la cultura gastronòmica o activitat econòmica gastronòmica del país. Han estat premiats en aquesta categoria els germans Balfegó, uns pescadors de tonyina de l’Ametlla de Mar que fan conserves d’una qualitat tan extraordinària que han aconseguit una cosa tan bèstia com que les seves llaunes te les trobis en un restaurant de Nova York. Però també hem premiat Pordamsa, de l’Empordà, uns fabricants de porcellana que fan plats i recipients únics. Van començar sent proveïdors d’El Bulli i ara venen als millors restaurants del món. L’any passat vam premiar Mercabarna.
Com és?
Per l’extraordinari esforç que va fer en el subministrament durant la pandèmia. Del que va fer Mercabarna, potser no en som conscients, però va ser molt important: la pandèmia ho va aturar tot, però els mercats estaven abastits, cosa que significa que cada dia hi havia 5.000 persones a Mercabarna treballant a tot drap perquè els productes poguessin arribar al consumidor. Aquest any donarem per primera vegada el premi Nèstor Luján al millor article periodístic, que pot ser estranger, sobre gastronomia o cuina catalana.
Parlava de Mercabarna. La pandèmia ha estat dura per a la gastronomia...
Ha estat dura per a tot el sector econòmic, òbviament també per a la gastronomia, sobretot per a l’oferta gastronòmica d’alt nivell, que depenia molt dels clients estrangers. Els restauradors que depenien més del client de proximitat no han patit tant, però s’ha de dir que les i els xefs catalans han demostrat ser molt creatius. Encara recordo que, al principi de la pandèmia, Nandu Jubany em deia: “Ens haurem de reinventar, però tiraren endavant.” I així ha estat, perquè molta gent s’ha reinventat. La gastronomia catalana ha demostrat una vitalitat extraordinària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia