Tardor amb tsunami de desnonaments

Tot just acaba de començar l’estiu i ja s’entreveu una tardor calenta en l’àmbit de l’emergència social. L’alarma l’ha disparat la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, presentada aquesta setmana, on s’apunta que a Catalunya hi ha 6.000 desnonaments que hauran de ser executats quan s’aixequi la moratòria dictada pel govern espanyol com a mesura de contenció de la crisi social generada per l’epidèmia de la covid.

El termini s’acaba el 30 de setembre i, a partir d’aquell moment, si no hi ha novetat el país s’aboca a “un escenari complex” i de “difícil gestió”, segons va definir Jesús María Barrientos, president del TSJC, en la presentació de les dades de la memòria judicial.

La moratòria que protegeix les famílies vulnerables a les qual els és impossible trobar una alternativa residencial ja ha estat prorrogada en més d’una ocasió, l’última el mes de febrer passat, quan la pressió social va portar l’executiu de Sánchez a allargar-la fins a finals de setembre. Fins al febrer, el nombre de desnonaments que s’havien aturat en aplicació de la moratòria eren 4.500. Els càlculs de Barrientos són que entre aleshores i finals de setembre hi hagi 1.500 desnonaments més aturats, que configuraran la xifra total dels 6.000.

No se sap què passarà després de l’estiu, però els actors polítics ja comencen a mostrar-se a favor de mantenir la situació actual. Lucía Martín, regidora de l’Ajuntament de Barcelona, a instàncies d’aquest diari, confia que aquesta moratòria tingui una pròrroga. “No concebo que s’aixequi, tenint en compte la situació, i tenint en compte que encara no s’ha establert una llei estatal que reguli el preu dels lloguers”, sosté la regidora. Martín confia que el govern de Madrid actuï en els desnonaments de la mateixa manera que en els preus dels lloguers en què ha mantingut el topall del 2% de l’IPC en les actualitzacions de les rendes.

Els deures que encara no ha fet el Congrés de Diputats, pel que fa a la regulació del lloguer, sí que els ha complert el Parlament de Catalunya amb l’aprovació d’una normativa pròpia que, entre altres coses, obliga els grans tenidors a facilitar un lloguer de caire social. Tot i això, les plataformes que lluiten en l ’àmbit de l’habitatge ja s’han queixat que la llei no s’aplica i que moltes famílies encara no han rebut una oferta de lloguer social per part dels grans tenidors.

Si la bombolla dels desnonaments aturats acaba esclatant, seran milers les persones que acabaran demanant auxili a la xarxa social pública, que ja treballa al límit. Per exemple, la mesa d’emergència social de Barcelona es troba col·lapsada ja fa temps, amb molts més casos damunt de la taula dels que pot assumir. En concret, les famílies que esperaven que se’ls assignés un pis per aquesta via eren 613, amb tot el tràmit administratiu complert, l’expedient a provat, però sense un habitatge on anar.

A Barcelona, falten pisos, però no falten persones dedicades a fer front a la problemàtica de l’habitatge social. La unitat antidesnonaments de l’Ajuntament ha incrementat la plantilla passant de 16 a 43 persones, amb un increment de pressupost que passa a ser de 2,5 milions cada any.

La principal eina de treball dels equips d’aquesta unitat és la mediació, anticipant-se al llançament i obrint diàleg amb totes les parts. També disposa d’un servei jurídic especialitzat.

La unitat antidesnonaments municipal va atendre 2.367 famílies el 2021, fet que suposa 31.000 persones. Segons l’Ajuntament, gràcies a la seva intervenció el 90% dels desnonaments que s’ordenen queden aturats i el 80% ho fan abans del dia marcat pel jutge.

A la ciutat de Barcelona, durant l’any passat, es van executar 1.755 desnonaments del total de 9.398 que es van fer a tot Catalunya, segons les dades de la memòria del TSJC. D’aquests llançaments, 6.729 van correspondre a habitatges en règim de lloguer; 1.766, a hipoteques no pagades, i 903, a altres motius.

L’estudi comparatiu, per anys, de l’evolució dels desnonaments permet comprovar l’impacte positiu que ha tingut l’aplicació de la moratòria. Els 9.386 desnonaments de l’any passat queden encara lluny dels 12.491 que es van dictar el 2019, però ja són quasi el doble dels 5.737 que es van executar el 2020. La moratòria va entrar en vigor l’abril d’aquell any i el balanç del 2020 va acabar sent sensiblement més baix que els anys precedents.

Tot i aquests efectes positius de la moratòria, des de les organitzacions de carrer que lluiten pel dret a l’habitatge es denuncia reiteradament que es continua fent fora de casa seva persones en situació de vulnerabilitat social. No només això, sinó que denuncien que són víctima de l’aplicació de la llei mordassa, que els multa quan intenten aturar un desnonament.

A Barcelona, l’última convocatòria per aturar un desnonament es va fer dimecres passat en solidaritat amb en Karim, que havia de ser expulsat del seu pis al carrer Arquímedes. Per a dijous de la setmana vinent hi havia una altra convocatòria a l’Hospitalet però el llançament s’ha aturat.