Societat

Actes de rebuig a la política migratòria del govern espanyol

Unes 600 persones es manifesten davant la subdelegació del govern espanyol a Girona per denunciar les agressions i assassinats comesos a la tanca fronterera de Melilla

Concentració d’un centenar de persones davant l’ajuntament d’Olot

Unes 600 persones van manifestar-se ahir al vespre davant la subdelegació del govern espanyol a Girona per denunciar les agressions i assassinats comesos a la frontera de Melilla. Amb crits de “Si no són per a tothom no són drets humans” o “No són morts, són assassinats”, la marxa, amb una pancarta central en què es podia llegir “Refugiades, benvingudes” , es va aturar davant l’edifici de la subdelegació, situat a la Gran Via Jaume I, on els manifestants van fer un cercle i van encendre 37 espelmes en record de les 37 víctimes de la massacre de Melilla el divendres 24 de juny quan intentaven creuar la tanca fronterera. Convocats per l’entitat Girona Acull, a la crida s’hi va afegir també la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines per denunciar la política de fronteres de la Unió Europea.

La marxa va sortir de la plaça del Vi, on es van aplegar 400 persones. S’hi va llegir un manifest en què es denunciava l’acarnissament de la Guàrdia Civil en l’episodi de Melilla. “Uns fets que porten el segell racista i xenòfob d’unes polítiques migratòries que discriminen les persones segons el seu perfil tècnic i procedència i no es fan responsables de les causes que fan que la gent segueixi fugint”, s’assenyalava en el manifest. En aquest sentit, el text destacava que bona part dels morts provenien del Txad i del Sudan, “països que, igual que molts altres, es troben immersos en conflictes bèl·lics des de fa molts anys” i l’Acnur els reconeix “el seu estatus de persones refugiades; per tant, demandants d’asil”.

Karim Sabni, membre de la plataforma Girona Acull, va explicar en declaracions als periodistes que el que va passar fa dos dies és “resultat de les polítiques migratòries europees que aposten per la militarització de les fronteres i la deshumanització, i això és el resultat: les morts i la poca dignitat en el tracte a aquestes persones que fugen d’una guerra”. Sabni va denunciar el racisme institucional que s’acarnissa amb les persones que fugen del sud. En aquest sentit, exigeixen que es depurin responsabilitats polítiques en el govern espanyol, “format per Unidas Podemos i el PSOE”, i un canvi de paradigma en les polítiques migratòries, amb “fronteres més amables”, va afegir Karim Sabni. El text del manifest també remarca el paper del president espanyol, Pedro Sánchez, “que va trigar poques hores a agrair públicament al Marroc l’extraordinari treball de les forces de seguretat marroquines”. Així, es destaca que aquestes polítiques migratòries deixen a tercers països, com el Marroc, Turquia i Líbia, que “facin la feina bruta dels estats europeus”. Els manifestants van exigir que es garanteixi la protecció i la integritat física de les més de mil persones que no han pogut creuar la frontera, i que no es produeixi una devolució a territori marroquí de qui ha aconseguit arribar a l’Estat espanyol.

Una hora abans, com cada dilluns a la plaça del Vi, la plataforma Girona Vota, en la concentració número 247 per reclamar l’amnistia dels presos polítics, per tots els represaliats i pel retorn en llibertat dels exiliats, va mostrar el seu rebuig per a la cimera que l’OTAN fa a Madrid. Toni Viader, de FundiPau, i Albert Quintana, de Justícia i Pau Girona, van llegir un manifest en què van refermar el compromís amb les polítiques de construcció de la pau i cap a un món lliure d’armes nuclears.

Protesta a Olot

A Olot, la protesta pels fets de Melilla, convocada per la CUP, Garrotxa Diversa i l’entitat afrofeminista olotina Sàgoe, es va integrar en la concentració de caràcter independentista que té lloc cada dilluns al vespre davant de l’ajuntament. Hi van prendre part un centenar de persones, malgrat la pluja que va caure al principi de la concentració. En l’acte es van llegir uns manifestos de rebuig a la violència policial i de condemna del que van qualificar d’“assassinats amb total impunitat”. També van assenyalar la llei d’estrangeria i les polítiques europees en matèria d’immigració com a causa de fons d’aquest tipus de situacions dramàtiques.

“Volem justícia, que no quedi en paper mullat”, van reclamar, i van exigir responsabilitats al govern estatal. Les intervencions es van acabar amb crits de “La llei d’estrangeria és una porqueria” i “Estem cansats d’abusos policials”. El músic Àngel Girona va interpretar dos temes de Lluís Llach.

Avui s’ha convocat una concentració a les vuit del vespre davant l’ajuntament de Figueres.

LA FRASE

Exigim una repulsa ferma del govern espanyol i voluntat política per canviar les polítiques migratòries perquè garanteixin els drets humans
Fragment del manifest


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona