Un nou assaig confirma l’eficàcia d’un fàrmac experimental contra l’alzheimer
El lecanemab aconsegueix alentir la malaltia
Els responsables de l’estudi alerten que hi ha efectes secundaris adversos i cal fer assajos més prolongats
Un nou assaig clínic ha confirmat l’eficàcia del fàrmac experimental lecanemab per alentir els efectes de la malaltia de l’Alzheimer, encara que també ha assenyalat els seus efectes adversos i la necessitat d’estudis més prolongats.
L’estudi de fase tres, publicat per The New England Journal of Medicine , va ser dut a terme en diversos centres mèdics, durant 18 mesos, amb un total de 1.795 pacients d’entre 50 i 90 anys i en les primeres etapes de la malaltia, alguns d’ells aportats per dotze hospitals etatals, el 20% d’aquests per l’ACE Alzheimer Center Barcelona.
Els resultats de l’assaig clínic mostren que l’anticòs monoclonal “redueix els marcadors d’amiloiodes en l’alzheimer primerenc, i resulta en un declivi moderadament inferior en els mesuraments cognitius i de funcions en comparació del placebo”.
En particular, el fàrmac va permetre alentir aquest declivi en aproximadament un quart durant els 18 mesos que va durar l’estudi.
Les conclusions de l’estudi afegeixen no obstant això que el fàrmac “va ser associat amb efectes adversos” i subratlla la necessitat “d’assajos més prolongats per determinar l’eficàcia i la seguretat del lecanemab en l’alzheimer primerenc”.
Les dades de l’estudi que s’ha publicat en la citada revista revelen que dels 1.795 participants de l’assaig, 898 van rebre lecanemab i 897, un placebo.
Al final de l’assaig, entre els pacients del grup del lecanemab, es va registrar un 0,7 per cent de morts i en el grup de placebo, un 0,8 per cent.
L’estudi, que assegura que cap mort va estar relacionada amb lecanemab, precisa que es van produir efectes adversos greus en el 14 per cent dels participants del grup del fàrmac i en l’11,3 per cent dels del grup de placebo.
Els resultats sobre l’eficàcia del medicament són similars als anunciats el setembre passat per la farmacèutica nipona Eisai i per la nord-americana Biogen, responsables del seu desenvolupament, en el seu propi assaig clínic.
Aquell estudi va llançar una reducció del 27% en l’empitjorament dels símptomes entre el grup que va rebre el fàrmac comparat amb el que va rebre el placebo, i ja a partir dels sis mesos “el tractament va mostrar canvis estadísticament significatius” en l’evolució cognitiva, segons ambdues farmacèutiques.
Eisai i Biogen tenen previst iniciar al gener el procediment per sol·licitar l’autorització del fàrmac als Estats Units, i en dates properes al Japó i Europa.
Però aquests dies la revista Science publica un article en el qual alerta que s’ha produït una segona mort entre les persones que estaven provant aquest fàrmac; en aquest cas es tracta d’una dona de 65 anys que va morir després de patir una hemorràgia cerebral, i observa que alguns científics sí que relacionen aquesta hemorràgia amb el fàrmac experimental.
Alguns científics citats per aquesta revista han insistit en la importància que els reguladors extremin les precaucions abans de la seva aprovació i tinguin molt en compte els significatius efectes secundaris que s’estan registrant entre els pacients, ja que encara existeixen -mantenen- moltes incògnites.
