Salut
Immersió a les UCI
L’hospital de Bellvitge transforma les UCI amb tecnologia multisensorial per millorar el benestar físic, però especialment emocional, dels pacients crítics
El programa s’inclou en l’estratègia d’humanització del centre i vol afavorir una recuperació més ràpida contrarestant la síndrome post UCI, que pot afectar la meitat dels ingressats
Ser a la unitat de cures intensives mai no és, ni serà, plat de bon grat. Qui hi ingressa sol ser un pacient crític que necessita atenció continuada per un motiu o un altre. I no només això, segons la literatura científica, entre el 30 i el 50% dels ocupants de l’UCI desenvolupen un conjunt de símptomes físics, cognitius i emocionals –provocats pel fet de ser-hi– que comporten un deteriorament significatiu de la qualitat de vida després de rebre l’alta. És l’anomenada síndrome post UCI, que ara un projecte de l’hospital de Bellvitge mira de contrarestar amb l’aplicació de diferents tecnologies multisensorials per millorar el benestar físic i emocional dels pacients.
Es tracta d’una iniciativa única al món i finançada amb fons europeus, que ha permès a l’hospital de Bellvitge incorporar als boxs de l’UCI elements sensorials (llums, projeccions, sons i vibracions al llit) destinats a aconseguir tant la rehabilitació funcional com cognitiva del pacient crític. Amb aquests nous elements, instal·lats i codissenyats per l’empresa catalana Qinera, es poden recrear diferents escenes i simular la immersió en l’ambient d’un bosc, el mar, una nau o, fins i tot, visualitzar fotografies de viatges i records propis per generar experiències adaptades a les necessitats del pacient ingressat.
“Aquest entorn amb estimulació sensorial visual, auditiva i tàctil ens permet treballar en la prevenció del delírium i la modulació dels estímuls dolorosos tant en pacients sedats com desperts i podem iniciar de forma precoç el tractament de rehabilitació per recuperar, en la mesura del possible, l’estat que el pacient tenia abans de l’ingrés”, explica el Dr. Francesc Esteve, cap de secció del servei de medicina intensiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
El sistema, controlat per un únic dispositiu que regula tots els elements de la sala, permet fer experiències immersives amb infinites possibilitats d’interacció, en funció de les necessitats del pacient. Una de les més bàsiques és l’adaptació al ritme circadiari amb diferents nivells lumínics i musicals, per ajudar a no perdre la noció del temps en ingressos llargs. A més, també ofereix possibilitats terapèutiques que es comencen a explorar aquests dies.
El sistema s’utilitza per implementar tècniques protocol·litzades d’estimulació cognitiva i treballar funcions com ara la percepció, el raonament, la memòria i l’orientació espacial i temporal. “Podem estimular d’aquesta forma les àrees cerebrals de la percepció sensorial, el control motor, la cognició, les emocions i la comunicació”, hi afegeix el cap dels intensivistes.
Aquestes tècniques d’estimulació multisensorial s’apliquen també a procediments invasius i freqüents en pacients ingressats a les unitats de crítics, com ara la inserció de catèters o drenatges i la realització de cures habituals. La integració de la tecnologia amb la figura del terapeuta ocupacional en l’equip de l’UCI és, per tant, un aspecte rellevant d’aquest projecte d’innovació tecnològica, que n’avaluarà els resultats en un treball de recerca que s’allargarà durant els pròxims mesos.
Humanitzar l’hospital
Aquestes UCI immersives s’inclouen dins l’estratègia de l’hospital, habitual als grans centres, d’humanitzar-ne les instal·lacions i l’estada. “Aquest projecte és un canvi de paradigma pel que fa a l’atenció sanitària a les UCI. A Bellvitge hem fet una aposta per una UCI més oberta, amable i confortable per a pacients, familiars i professionals, on, a més de tenir cura de les funcions vitals, cuidem la part emocional, social i l’adaptació de la persona a la vida diària”, exposa Rafael Justel, adjunt a la direcció d’infermeria de l’hospital i membre de l’equip del projecte d’humanització de les UCI.
Per tant, amb aquesta actualització del concepte d’UCI, tradicionalment tancada, amb una normativa molt restrictiva i percebuda com un espai fred i hostil, es fa un pas més enllà, cap a la recerca d’una millora emocional que també involucra els familiars.
