Un projecte artístic ajuda a comprendre molt bé la transformació del Barri Vell de Girona de les últimes quatre dècades. Ja no hi ha prostitutes, ni barri xino, ni estudiants, tot i que hi hagi el campus històric de la universitat. Ho expliquen residents del centre històric en la cartografia sonora del SOS, Subjecte d’Obsolescència Silent.

Ideat pels artistes Raquel Moron i Cesc Sidera, el SOS –potser és el crit d’auxili de les pedres immemorials del nucli antic– és un passeig pel gran reclam turístic de la ciutat, però donant veu a alguns dels residents de tota la vida i a alguns dels que hi han estat uns anys i n’han hagut de marxar, molt a contracor.

El recorregut, amb Moron de guia, exposa com el dret a l’habitatge al Barri Vell s’ha complicat gairebé de manera inversament proporcional a l’augment de pisos turístics i negocis de restauració i de ciclisme. “Els serveis del barri no són per als residents. Són d’una ciutat decorat”, apunta un veí, que troba a faltar una papereria, una sabateria o una botiga de pantalons en la part propera a la muralla. Són efectes de tenir Sant Pere de Galligants o la catedral.

El SOS va reunir dissabte al migdia una vintena de persones, que van començar el recorregut a l’Oficina de Turisme de la rambla de la Llibertat i el van acabar a la part alta del centre històric, a la pujada de Sant Domènec, a prop de l’antic Seminari. Entremig, van passar per l’Oficina Municipal d’Habitatge, l’arc de Trasfigueres (Pou Rodó) i les escales de la Catedral. Tot això caminant i escoltant sis àudios (pòdcasts) amb testimoni de veïns i representants d’entitats a través dels auriculars, En total, sis parades.

Representants de la PAH Gironès, l’associació de veïns i la plataforma +Barri, –Pisos Turístics, exposen la situació. “Gent que podia pagar [el lloguer] va venir a ocupar el pis que ocupava jo.” Ho diu una veïna obligada a deixar el barri per la puja del lloguer, víctima d’un desnonament invisible.