Societat

RELIGIÓ

Mor Jacint Medina, el “capellà compromès”

Ens deixa als 94 anys un dels rectors que més empremta va deixar en el Bages i a Camprodon

El conegut mossèn català Jacint Medina Fabregó (Vic, 1929) va morir ahir als 94 anys. Va ser un rector que va deixar empremta en totes les parròquies de les quals en va ser responsable. On més temps va passar de sacerdot va ser al Bages, on va ser ordenat el 1953. Va ser mossèn en diferents parròquies de la comarca durant més de quatre dècades (1956-1999). Va ser vicari a Sant Pere de Torelló, Sant Martí de Torroella, Sant Vicenç de Castellet, Navarcles i Manresa abans de recalar a Camprodon, el seu últim destí.

A la parròquia de Santa Maria de Navarcles, el municipi on hi va ser més temps, es convertir en una vertadera institució. Durant els catorze anys que hi va viure va contribuir també activament a la creació i fundació de la Residència de Gent Gran del municipi, centre on va anar a viure el 2016 quatre anys després de la seva jubilació. Per fer-la la realitat va remoure cel i terra per trobar els recursos econòmics necessaris, fins i tot negociant amb el ministeri de Sanitat. També va impulsar l’escola parroquial Santa Maria, el casal i el consell parroquial, el casal de joves Mijac, Càritas i la participació dels joves en diferents colònies i campaments.

Al Bages també va ser ecònom de Sant Martí de Torroella durant una dotzena d’anys durant els quals va impulsar el camí cap al santuari de Joncadella. També va ser director espiritual del col·legi La Salle i de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.

El 2017 Medina va publicar les seves memòries en el volum Entre la terra i el cel. Memòries d’un capellà compromès. En el llibre, d’unes 300 pàgines, va plasmar les seves vivències, anècdotes i records com a “agraïment a tota la gent que m’ha tractat, a la família i als feligresos ”, segons va dir ell mateix en la presentació de l’obra a Navarcles, el “seu” poble”, on va exercir de mossèn del 1970 al 1984. Al municipi bagenc també el recorden pel suport que va donar quan calia als més desfavorits i pel “compromís amb el país”, segons va reconèixer aquell dia l’alcalde, Llorenç Ferrer.

A Camprodon va començar a fer de rector el 1999 a la parròquia de Santa Maria. En va deixar un record excel·lent. De fet, el consistori i tots els treballadors municipals es van acomiadar d’ell en un acte oficial. Medina va signar el llibre d’honor municipal i l’alcalde Esteve Pujol li va lliurar una placa commemorativa. Durant la seva etapa de rector a la vila es va poder inaugurar la capella del Roure de Camprodon, una obra que es va fer desmuntant--la peça a peça per traslladar-la i muntar-la a la font de Llandrius.

El Bisbat de Vic ha confirmat que se celebrarà una missa funeral a l’església parroquial de Santa Maria de Navarcles dimecres, dia 27 de setembre, a 2/4 11 del matí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pia Seriñana Torrents
Alcaldessa de Cadaqués (Fem)

“El POUM serà una eina clau per avançar els propers anys”

Cadaqués
Figueres dona el tret de sortida al projecte per ser capital universitària
ADMINISTRACIONS

Figueres dona el tret de sortida al projecte per ser capital universitària

figueres
GIRONA

Deu entitats veïnals reclamen planificar millor l’aplicació del porta a porta

girona

Una seixantena d’‘influencers’ espanyols visiten la Costa Brava

roses
SUCCESSOS

Els estudiants tancaran els accessos a la UPF en suport a Gaza

Barcelona
societat

Presenten una guia per a famílies amb fills amb tartamudesa

BARCELONA
MEDI AMBIENT

Alliberen 28 tortugues marines al delta de l’Ebre

La Ràpita
SERVEIS

El Govern reforça el suport a les comarques que acullen temporers en situació vulnerable

Lleida

Les obres de millora a la C-65 provoquen quilòmetres de lentitud

quart