La nova llei estatal de benestar animal prescriu que els municipis, gosseres a banda, han de preveure el control de colònies de gats i dotar-se d’instal·lacions per a felins perduts o abandonats. És una tasca que en molts llocs fan voluntaris o associacions, com ara Bisbal Gat, que des del 2011 presta servei a la capital baix-empordanesa i els municipis limítrofs de Forallac i Corçà, i que reclama un espai municipal –solar o edifici amb pati exterior– per ampliar la capacitat que han anat improvisant en alguns terrenys privats.

Des del consistori, el regidor de Medi Ambient, Josep Maria Plaja, diu que ho estan estudiant, però admet la dificultat que suposa el fet que molts terrenys municipals continuïn afectats pel risc d’inundabilitat –pendent de resoldre amb obres cofinançades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)– i avança que exploren una solució supramunicipal, “mancomunada entre diferents ajuntaments, o fins i tot pel Consell Comarcal”, pendents de noves reunions.

Per part de Bisbal Gat, Marta López Leal estaria disposada a parlar d’un lloguer simbòlic per bastir un espai en condicions, cosa que fins ara improvisen amb hores perdudes, el boca-orella i oportunitats com ara uns galliners que estan reciclant i que adaptaran per a l’estada controlada de gats domesticats. Són els que recullen i queden pendents que aparegui el seu titular –si tenen xip o el localitzen– o bé de l’acollida –gratuïta i que els estalvia esforços– o l’adopció –per part d’una nova família definitiva, que assumeix el cost d’esterilitzar-los, vacunar-los i posar-los el xip.

El regidor Plaja defensa que el municipi ha aportat en els darrers exercicis 5.000 euros anuals per a l’esterilització i cures veterinàries de felins al carrer, i que destina personal de la brigada per a la captura, esterilització, i alliberament –si són ferals i ensalvatgits, ja que l’edil recorda que en aquest supòsit la mateixa normativa prohibeix engabiar-los–. A Forallac, a més, l’entitat rep una ajuda anual per comprar pinso, però la qüestió de l’alimentació provoca altres maldecaps, si es fa en llocs incontrolats, perquè poden proliferar rates o atreure senglars. I l’altre problema és que per cada gat que aconsegueixen que sigui adoptat s’han de fer càrrec de dos o tres de nous.