Societat

MEDI AMBIENT

Eliminar nitrats d’aigües subterrànies amb electricitat

Els nitrats que es troben en aigües subterrànies, conseqüència de les explotacions agràries i ramaderes, no són contaminants d’una toxicitat instantània, si bé tant per la seva concentració estesa i habitual en pous, que són font d’aigua potable, com per una exposició a llarg termini poden tenir un impacte en la salut. Ho explica la investigadora Alba Ceballos-Escalera (1994), que, dimecres passat, va defensar a la Facultat de Ciències de la UdG la seva tesi centrada en el desenvolupament d’una tecnologia que permeti, especialment en zones rurals on l’accés a tractaments d’aigües és més limitat, eliminar els nitrats de les aigües subterrànies sense generar residus. “L’objectiu és posar en marxa plantes petites que tinguin un cost baix i que es puguin implantar en aquestes zones”, assenyala la investigadora del grup de recerca del Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental ( Lequia ) de la UdG.

El procés que ha desenvolupat utilitza un elèctrode a l’aigua, substituint així el reactiu químic, que converteix el nitrat en un gas innocu com és el nitrogen. “És com una pila que introdueixes en un comandament. A l’aigua no hi posem un producte químic, sinó energia per depurar-la”, explica de manera gràfica la investigadora. El producte químic insuflava electrons a l’aigua, el que amb aquesta tecnologia s’aconsegueix a través de l’electricitat. D’aquesta manera, el tractament de l’aigua no genera cap residu i, alhora, s’elimina la necessitat d’afegir productes químics a l’aigua.

L’espai que ocupa la tecnologia per fer tot aquest procés és de la mida d’un contenidor d’obra i de fàcil instal·lació, explica Alba Ceballos-Escalera. A més, l’energia que cal és mínima, la qual cosa facilita la connexió a una placa solar per augmentar la seva autonomia.

Prova pilot a Navata

Navata, a l’Alt Empordà, és una població preocupada per l’alt nivell de nitrats a les aigües subterrànies i molt implicada en la seva eliminació. Per això el treball experimental es va dur a terme en aquesta població, on Lequia va instal·lar una planta pilot de tractament d’aigües subterrànies. La investigadora va poder avaluar in situ la viabilitat de la tecnologia: “Els resultats van ser satisfactoris, tot i que la tecnologia està en fase de desenvolupament.”

Alba Ceballos-Escalera va estudiar biotecnologia a la UdG i te un màster en enginyeria ambiental de la UAB. Fa cinc anys, va iniciar la tesi. “És un dels primers estudis que intenta transferir la tecnologia de la universitat a una implementació real. Encara fa falta més inversió per desenvolupar-la, però és la primera demostració en ambient real que aquesta tecnologia pot ser prometedora per a l’eliminació dels nitrats en aigües subterrànies”, remarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cent anys del santuari de Lourdes d’Arenys de Munt

Arenys de Munt
BARCELONA

Una aurora boreal es deixa veure al cel de Catalunya

POLICIAL

Interior tria el comissari en cap, Eduard Sallent, com a major dels Mossos

barcelona
judicial

Arxivada la causa contra els mossos per la pèrdua d’un ull per projectil durant les protestes per Hasél

barcelona
educació

L’escola La Farga, l’Associació Educativa Vall del Terri, Anna Juàrez i Josep Callís reben els Premis Mestres 68

girona
SOCIETAT

Un nen discapacitat espera des del setembre transport sanitari per anar a escola

BARCELONA
església

L’arquebisbat augmenta la pressió pel desallotjament de l’Esperit Sant

barcelona
medi ambient

L’alcaldessa de Gisclareny, nova directora del Parc Natural del Cadí-Moixeró

GISCLARENY
EDUCACIÓ

Malgrat insisteix a ubicar la segona llar d’infants municipal a l’escola Marià Cubí

MALGRAT DE MAR