Barcelona aprèn àrab, urdú i xinès

Àrab, urdú i xinès són els tres idiomes estrangers més ensenyats en centres de formació de llengües familiars a Barcelona, sense tenir en compte les parles hegemòniques de l’anglès i el francès. Un estudi de l’Ajuntament barceloní detalla que a la ciutat hi ha en marxa mig centenar de projectes dedicats a l’ensenyament de les llengües d’origen divers i que utilitza la ciutadania resident a la capital, els nous barcelonins.

A la capital del país hi ha constància que s’hi parlen fins a 300 llengües, amb parlants provinents de 184 països diferents. D’aquests idiomes, els que són d’us més comú arriben a ser-ne 80, si no es tenen en compte les llengües oficials i cooficials de l’Estat Espanyol, el romaní o caló que parlen els gitanos, el llenguatge de signes i altres llengües parlades per poblacions de menys de mil habitant a la ciutat.

La cinquantena de projectes d’ensenyament de les llengües estrangeres es concreten en aules habilitades en centres de culte o casals culturals, de les comunitats parlants. Els centres cívics municipals també funcionen com espais per a l’aprenentatge d’aquestes llengües.

La puixança de les llengües estrangeres a la ciutat es nota en molts àmbits, el comerç i restauració és un d’aquests. També es nota en l’educació i, segons les dades municipals, el 16,7% dels nens matriculats a les escoles bressols tenen com a llengua materna una diferent al català o castellà.

Segons un qüestionari que es va fer arribar als centres educatius de la ciutat, la diversitat lingüística es concreta per la presència de fins a45 llengües diferents, amb domini de l’àrab, 18%, l’urdú 15%, l’anglès, 13%, i, finalment, el francès, el panjabi i el rus hi tenen un 8% de representació cadascuna d’elles.