Societat

FERRAN SUAY

PRESIDENT D'ELEN (XARXA EUROPEA PER LA IGUALTAT LINGÜÍSTICA)

“El català és l'espill en què es miren moltes llengües”

“Des de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, advoquem perquè els drets lingüístics siguen considerats oficialment drets fonamentals”

“Tenir el suport de les institucions europees és clau en la protecció de les llengües minoritzades”

“Nosaltres reclamem als governs català, valencià i balear que apliquen polítiques intel·ligents i decidides en favor de la llengua”

Sinergies
Ferran Suay és portaveu de la secció de política lingüística en la junta directiva d'Acció Cultural del País Valencià. Després de la celebració ahir del Dia dels Drets Lingüístics, insta els governs de Catalunya, el País Valencià i les Balears a crear sinergies en favor de la llengua. “Compartim una llengua que és potent no sols pel nombre de parlants, sinó per la seua presència en les xarxes socials, en publicacions, en la producció literària i cultural, i gairebé en tots els àmbits. Aprofitem tot aquest potencial per posar-lo en comú”, reclama.

Fa unes set­ma­nes, Fer­ran Suay va ser esco­llit pre­si­dent d'ELEN (Xarxa Euro­pea per la Igual­tat Lingüística), grup en què s'aple­guen 150 orga­nit­za­ci­ons –entre les quals hi ha la Fede­ració Llull, la Pla­ta­forma per la Llen­gua i Escola Valen­ci­ana–, que repre­sen­ten 44 llengües mino­rit­za­des en 22 estats. ELEN vol tre­ba­llar perquè es pren­gui consciència que els drets lingüístics han de ser con­si­de­rats drets humans de pri­mer ordre.

Vostès fan aquesta equi­pa­ració entre els drets lingüístics i els drets humans.
És que ho són. Els humans ens rela­ci­o­nem pri­o­ritària­ment a través del llen­guatge i, per tant, tots els drets s'exer­cei­xen par­lant. Els drets uni­ver­sals en sani­tat i en edu­cació es mani­fes­ten i es pro­du­ei­xen en con­tex­tos que són lingüístics.
Quan par­len del seu tre­ball, posen l'èmfasi en el fet que es tracta de llengües mino­rit­za­des.
Per a nosal­tres, el con­cepte impor­tant és mino­rit­zació política i no quan­ti­tat de par­lants, ja que mol­tes de les llengües inclo­ses a ELEN són mino­ritàries en el sen­tit que tenen pocs par­lants. Par­tim de la pre­missa que una llen­gua no és més impor­tant pel fet que tinga més par­lants. La importància de la llen­gua la donen els seus par­lants i aquesta llen­gua pot estar en una situ­ació de nor­ma­li­tat o anor­ma­li­tat política.
Quina és la situ­ació del català en el con­junt d'aques­tes llengües?
El català és com l'espill en què es miren totes les altres llengües. Pen­sem que en molts casos par­lem de llengües que ni tan sols tenen cap reco­nei­xe­ment ofi­cial. És la llen­gua més potent de les llengües mino­rit­za­des a Europa. Pri­mer, pel nom­bre de par­lants, atès que és més usada que alguna de les matei­xes llengües amb segell d'ofi­ci­a­li­tat a la Unió Euro­pea com ara el noruec. I, segon, perquè tenim un apa­rell ins­ti­tu­ci­o­nal i tot un tei­xit d'orga­nit­za­ci­ons molt for­tes que hi donen suport.
Par­tint de situ­a­ci­ons tan dife­rents, quin és el punt en comú?
Els par­lants, ja que tots expe­ri­men­ten el mateix tipus de dis­cri­mi­nació i vio­lació dels drets humans.
Obte­nir el suport de la Unió Euro­pea és deci­siu per al futur de les llengües mino­rit­za­des?
Ara per ara, els estats tenen pri­vi­legi de vet i una capa­ci­tat d'igno­rar la legis­lació euro­pea esfereïdora. Per això, és cab­dal situar-nos bé en aquest ter­reny i tre­ba­llar-hi, ja que és molt difícil dia­lo­gar amb l'Estat espa­nyol.
Assu­mei­xen el seu paper com un grup de pressió?
La paraula pressió pot sonar mala­ment, però al Par­la­ment Euro­peu les ini­ci­a­ti­ves ciu­ta­da­nes fun­ci­o­nen així. Un tema es debat si algú engega el procés i con­venç alguns par­la­men­ta­ris perquè ho pro­po­sen al grup o al ple. Això és el que ha fet ELEN en temes com ara el tan­ca­ment de TV3 al País Valencià. També vam inter­ve­nir per denun­ciar que els nos­tres drets lingüístics són vul­ne­rats cons­tant­ment per mem­bres de l'admi­nis­tració espa­nyola.
Si Cata­lu­nya tri­omfés en el procés sobi­ra­nista, can­vi­a­rien molt les coses.
I tant! Tindríem un estat potent amb el català com a llen­gua ofi­cial, cosa que ens per­me­tria situar-nos en un nivell supe­rior.
És opti­mista pel que fa al futur de la llen­gua?
Mode­ra­ment opti­mista. El futur serà el que fem nosal­tres. És clar que els par­lants podem apor­tar molt, però no seria just posar damunt de la nos­tra esquena tot el pes de la per­vivència, el futur i el benes­tar del català.
Dema­na­ria més valen­tia als governs a l'hora de legis­lar en favor dels drets lingüístics?
Els governs han d'apos­tar per acci­ons intel·ligents i deci­di­des en favor de la llen­gua cata­lana, i han d'assu­mir que seran ata­cats pels ene­mics facen el que facen. Hi ha una sèrie de gent que el que vol, com han demos­trat, és sim­ple­ment la supre­ma­cia abso­luta del cas­tellà, que pretén la des­a­pa­rició de la nos­tra llen­gua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia