Societat

Societat

Mitja vida contra el foc

El cap de bombers del parc de Berga, Vicenç Vegas, es retira després de 35 anys de trajectòria

Fa més d'una dècada que comanda l'activitat a la capital del Berguedà

El pro­per mes de maig Vicenç Vegas, cap del parc de bom­bers de Berga, dirà adeu al cos després de més de mitja vida de dedi­cació. Reco­neix que fer de bom­ber és “un hobby” per a ell i que si es retira és perquè així ho marca la llei: “Con­fi­ava poder allar­gar la meva etapa aquí uns mesos més, però no és pos­si­ble, i m'he de resig­nar.”

Vegas va néixer a Astúries l'any 1952, però se sent ber­guedà. Als 8 mesos, els seus pares van venir a viure a Cercs i, poc després, es van tras­lla­dar a Berga. Ha pas­sat 35 anys vin­cu­lat al món dels bom­bers i, ara, a punt d'arri­bar als 65, se li acosta l'hora de dir adeu.

Vocació per les emergències

Després d'uns pri­mers anys com a impres­sor i hos­ta­ler, Vegas va entrar en el gremi de les emergències com a con­duc­tor d'ambulàncies de la Creu Roja. Pocs anys després, va començar a fer suplències al parc de bom­bers de Berga, fins que es va treure les opo­si­ci­ons i va obte­nir una plaça de fun­ci­o­nari al mateix parc. El 1994, va acon­se­guir un lloc de capo­ral a Guar­di­ola de Ber­guedà, on va tre­ba­llar 13 anys. Aca­bada aquesta etapa, va ser tras­lla­dat al parc de Berga –també com a capo­ral– fins que el van ascen­dir a ser­gent del parc de Man­resa. Però només va estar un mes en el càrrec. El parc de Berga no tenia cap i ho va apro­fi­tar per tor­nar a casa i ascen­dir un esglaó més en el món dels cami­ons ver­mells. Des de lla­vors, ha pas­sat 11 anys coman­dant l'acti­vi­tat dels bom­bers a la capi­tal del Ber­guedà.

Amb res­pecte, sense por

Trenta-cinc anys donen per a molt. El Vicenç s'estima la pro­fessió com ben pocs, però asse­gura que, “en un moment o altre, tot bom­ber ha de pas­sar por”. Per això, afirma que avui en dia “un bom­ber no ha de ser una per­sona forçuda, sinó algú capaç de resol­dre situ­a­ci­ons de perill i actuar amb empa­tia davant els afec­tats”.

En aquest sen­tit, l'encara cap del parc de Berga recorda els incen­dis del 1994 al Ber­guedà com una de les actu­a­ci­ons més com­pli­ca­des de la seva tra­jectòria. Segons explica, va veure com un camp de blat s'incen­di­ava davant seu i de qua­tre per­so­nes més. “Pri­mer, tot era ver­mell; després, negre, i final­ment, blanc”, recorda. La cor­tina d'aigua que van fer els va sal­var la vida. “El foc ens hau­ria cre­mat, el fum ens hau­ria incen­diat i el vapor ens hau­ria cuit”, asse­gura emo­ci­o­nat. Deixa l'uni­forme, però s'emporta per sem­pre les anècdo­tes i l'experiència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia