Societat

Festes i tradicions

Súria s'aboca al carrer per celebrar Diumenge de Pasqua amb les tradicionals Caramelles

És la primera edició de la festa des que la Generalitat l'ha inclòs al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya

La música, la dansa i els colors han estat els pro­ta­go­nis­tes, un any més, del Diu­menge de Pas­qua a Súria. Vuit colles han omplert pla­ces i car­rers per cele­brar les Cara­me­lles, en la que ha estat la pri­mera edició de la festa des que la Gene­ra­li­tat l'ha inclòs al Catàleg del Patri­moni Fes­tiu de Cata­lu­nya. Pels suri­encs, comp­tar amb aquest reco­nei­xe­ment “és un pri­vi­legi i un orgull”, com ha des­ta­cat aquest matí la regi­dora de Cul­tura, Montse Jun­ca­dell.

Sota un sol acla­pa­ra­dor, les colles han tor­nat a com­bi­nar tra­dició i moder­ni­tat per des­ple­gar les seves millors gales. La sar­dana estat un cop més la base de molts grups, men­tre que la sàtira també s'ha fet un lloc entre alguns colles que han ver­si­o­nat les lle­tres de cançons de Shakira, Luis Fonsi o Els Catar­res, entre altres.

Les Cara­me­lles de Súria estan con­si­de­ra­des les més grans de Cata­lu­nya, i així ho han demos­trat aquest Diu­menge de Pas­qua els 900 can­tai­res que han omplert la vila amb les seves cançons i dan­ses des de les nou del matí, quan han començat a des­fi­lar per la Plaça Major del Poble Vell. Les vuit colles par­ti­ci­pants, carac­te­rit­za­des amb un color i una indu­mentària sin­gu­lar, han lluït les seves veus i, algu­nes d'elles, també han mos­trat dan­ses tra­di­ci­o­nals, de bas­tons i tra­bucs.

Aquesta és la pri­mera edició de les Cara­me­lles de Súria des que van ser inclo­ses al Catàleg del Patri­moni Fes­tiu de Cata­lu­nya, on hi ha reco­lli­des les cele­bra­ci­ons més des­ta­ca­des del país, com la Dansa de la Mort de Ver­ges, el Car­na­val de Vila­nova, la Patum de Berga o les Falles d'Isil, entre dese­nes de tra­di­ci­ons. Per la regi­dora de Cul­tura, Montse Jun­ca­de­lla, aquest reco­nei­xe­ment “és un pri­vi­legi”, ja que for­mar part del Catàleg “obre més por­tes per con­ti­nuar amb ganes i força”.

Jun­ca­de­lla ha asse­gu­rat que les Cara­me­lles són “gai­rebé més impor­tants que la Festa Major de Súria”, ja que tots els veïns s'abo­quen a par­ti­ci­par-hi, de manera directa o indi­recta. La majo­ria ho fan for­mant part d'una de les colles, on hi poden con­viure des de nens petits fins els seus avis. “No hi ha límit d'edat”, ha apun­tat la regi­dora, ves­tida també de cara­me­llaire.

Així, la tra­dició can­taire es manté ben viva entre la gent jove del poble, que no es perd mai la festa. Montse Filló, de la colla juve­nil Foment Cul­tu­ral, ha garan­tit que “tots els suri­encs espe­ren que sigui Pas­qua per sor­tir a Cara­me­lles”. De fet, ella ha recor­dat que durant l'any viu a Madrid però sem­pre torna a casa per cele­brar aquesta festa. “És un orgull fer que les Cara­me­lles siguin cada cop més grans”, ha afe­git.

Tra­dició i moder­ni­tat

La tra­dició de les Cara­me­lles de Súria es remunta al segle XVI. Ini­ci­al­ment, les cançons tenien un con­tin­gut exclu­si­va­ment religiós, per enal­tir la Pas­qua de Resur­recció. Amb el temps, però, es va donar peu a intro­duir altres temàtiques que cele­bra­ven l'arri­bada de la pri­ma­vera, i mica en mica també es van incor­po­rar cançons satíriques sobre temes d'àmbit local i naci­o­nal. Aques­tes últi­mes s'han bate­jat com a “boti­far­res”, on els grups més joves cri­ti­quen l'actu­a­li­tat amb to foteta. En tots els casos, les cançons s'inter­pre­ten de forma coral amb acom­pa­nya­ment musi­cal.

Montse Jun­ca­de­lla ha expli­cat que la tra­dició es manté, amb músiques basa­des en la Sar­dana, però reco­neix que les músiques més actu­als han anat gua­nyant ter­reny. L'evo­lució també s'ha plas­mat amb el volum de colles i la indu­mentària de colors que les iden­ti­fica, així com també en la manera com els grups es des­pla­cen per la vila. La regi­dora ha recor­dat que anti­ga­ment, el dis­sabte a la tarda, amb les Cara­me­lles a Pagès, les colles recor­rien les masies cami­nant. Ara, en canvi, l'iti­ne­rari es fa amb vehi­cles.

La tra­dició, però, fa que sí que es man­tin­guin figu­res indis­pen­sa­bles dins les colles, com el Balles­ter, que s'encar­rega de dur un gran estri exten­si­ble amb el qual es rega­len flors a les per­so­nes que veuen pas­sar les Cara­me­lles des del balcó de casa. Al mateix temps, a Súria també s'ha con­ver­tit en icònica la figura dels tra­bu­cai­res, amb la colla Tro Gros. Si bé els tra­bu­cai­res cons­ten a les Cara­me­lles del poble des del segle XVIII, la colla es va recu­pe­rar for­mal­ment l'any 1975 després de dècades d'absència.

Cara­me­lles tota la set­mana

Tot i que aquest diu­menge al matí Súria ha vis­cut el moment més bri­llant de les Cara­me­lles, la festa fa dies que es res­pira als car­rers, amb els assa­jos durant tota la set­mana. Ofi­ci­al­ment, però, la festa va començar ahir dis­sabte, amb l'acte simbòlic de col·locació de cin­tes als esten­dards de les colles per part de l'alcalde Josep Maria Canu­das. La jor­nada va con­ti­nuar amb les tra­di­ci­o­nals Cara­me­lles a pagès, el sopar i la tro­bada de colles, la cer­ca­vila - xaranga i el con­cert i festa fins la mati­nada.

Després de les actu­a­ci­ons d'aquest matí pel cen­tre de la vila, les colles es retro­ba­ran de nou al ves­pre al sopar popu­lar i arro­do­ni­ran el Diu­menge de Pas­qua amb un con­cert al pavelló muni­ci­pal amb els grups Dr Prats, Oques Gras­ses i Absen­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia