Ep, es posa papers a les orelles

Sagrari i Bar­tus són dos vete­rans fun­ci­o­na­ris del cos de vigilància inte­rior de Ser­veis Peni­ten­ci­a­ris de Cata­lu­nya. Van obrir la presó Bri­ans 1, a Sant Esteve Ses­ro­vi­res, l’any 1991, i des de lla­vors han vist evo­lu­ci­o­nar tant el per­fil dels reclu­sos com el seu trac­ta­ment. La seva experiència els ha fet ascen­dir a cap d’uni­tat, tot i que la seva impli­cació per­so­nal i enginy supera qual­se­vol pro­to­col. Han par­ti­ci­pat en la redacció del nou pla de salut men­tal . “Nosal­tres anem de blau i els met­ges, de blanc. Per a nosal­tres són interns i per a ells, malalts”, explica Sagrari sobre el trac­ta­ment semàntic dels reclu­sos. Ella és cap d’uni­tat del mòdul 1, on es con­cen­tren més d’un cen­te­nar de reclu­sos amb malal­ties men­tals, amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual i del desen­vo­lu­pa­ment (DID), i toxi­co­ma­nies. Bar­tus és cap d’uni­tat de vigilància de l’hos­pi­tal psi­quiàtric peni­ten­ci­ari de Cata­lu­nya, dins de Bri­ans 1. Tot i el voca­bu­lari dife­ren­ciat, met­ges i vigi­lants cer­quen que la per­sona que com­pleix una pena o una mesura de segu­re­tat esti­gui esta­bi­lit­zada. Per això, quan asso­lei­xen aquesta fràgil nor­ma­li­tat, són tras­pas­sats de la uni­tat psi­quiàtrica al mòdul 1. Amb el trac­ta­ment espe­ci­a­lit­zat, s’intenta evi­tar que altres reclu­sos s’apro­fi­tin d’ells o que siguin cas­ti­gats pel seu com­por­ta­ment dife­rent.

Els vete­rans de pre­sons ja no pre­gun­ten el delicte comès pels interns però sí que volen tenir pis­tes per poder actuar si hi ha indi­cis que el reclús té un brot psicòtic. “Quan observo que aque­lla per­sona es posa uns pape­rets a les ore­lles, sé que he de tru­car cor­rents a la uni­tat psi­quiàtrica perquè torna a sen­tir veus”, explica Sagrari d’un intern. Amb un altre reclús, ence­nen l’alarma quan de bon matí no la saluda amb tant res­pecte com el ritual que fa sem­pre als vigi­lants. Si com­pro­ven alguna estra­nyesa en el seu com­por­ta­ment, tru­quen de seguida al metge. Per sort, un camí de pocs metres uneix l’edi­fici de la uni­tat psi­quiàtrica peni­tenciària de Cata­lu­nya amb el mòdul espe­cial de Bri­ans 1, que també exis­teix a la presó de Qua­tre Camins des del 2013. Hi ha àmbits que cal millo­rar, com és l’exces­siu con­sum de tran­quil·lit­zants entre els reclu­sos, admet el doc­tor Álvaro Muro, coor­di­na­dor de les uni­tats psi­quiàtri­ques, però també admet que l’entorn tan­cat en què viuen és difícil de supor­tar. Hi ha qui fins i tot es crea la para­noia que l’estan vigi­lant, i que és ben cert a la presó!

Al mòdul 1 cada reclús té un fun­ci­o­nari i un per­so­nal de trac­ta­ment de referència. Moha­med com­pleix una mesura de segu­re­tat des de fa dos anys. “Ara ja no sento veus, m’estic medi­cant i soc més soci­a­ble i amb més auto­es­tima”, con­fessa aquest veí nas­cut a Cata­lu­nya, i afe­geix que la presó l’ha aju­dat a sor­tir de les dro­gues. Com la majo­ria, Moha­med vol tro­bar feina i inten­tar recu­pe­rar la relació amb la seva filla, i sobre­tot no recaure en les dro­gues. Bar­tus cer­ti­fica que el con­sum de tòxics és devas­ta­dor, i més en per­so­nes que tenen malal­ties men­tals, a qui les dro­gues poden pro­vo­car que aflo­rin o rea­lit­zar acci­ons bru­tals, sobre­tot en els con­su­mi­dors d’èxtasi. Tot i els ensurts, són una gran família. “He tor­nat a veure reclu­sos i em diuen: Tu sí que tens una con­demna”, diu rient Bar­tus.