patrimoni històric
Un grup de veïns recupera l’antic menhir del port del Cantó
Conegut com “l’home encantat”, tenia més de 4.000 anys d’antiguitat i marcava un punt de pas i pastures entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell
A l’alt del port del Cantó, a la frontera entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, fins a mitjan segle XX hi va haver un menhir conegut popularment com “l’home encantat”, “l’home de gel” o “l’home de pedra”. Aquest roc, amb més de 4.000 anys d’antiguitat i que es pensa que marcava un punt de pas i de pastures entre les dues comarques, va desaparèixer durant les obres de la carretera N-260.
Ara, un grup de veïns dels dos vessants del port del Cantó, han volgut recuperar el menhir de manera simbòlica i han col·locat una pedra de les mateixes característiques i mides que l’original al mateix punt. Es tracta d’una pedra allargada, plantada a terra en posició vertical. Una fotografia del 1914, la darrera documentada del menhir, és la que va servir per escollir el mateix lloc que el menhir prehistòric.
El veí de l’Alt Urgell i promotor de la recuperació del menhir, Jordi Pasques, ha explicat que han tornat a plantar aquest menhir amb “la mateixa il·lusió” que ho deurien fer a la prehistòria. L’objectiu de la seva col·locació és rememorar l’existència del menhir original i reivindicar aquest indret com a punt d’unió entre la ribera del Segre i la de la Noguera Pallaresa. Pasques ha explicat que el nou menhir es va anar a buscar a prop de Guils del Cantó i no va ser necessari retocar-lo. Les dimensions són similars a les de l’original, que mesurava 200x40 centímetres.
L’escriptor pallarès Josep Colom explica que al segle passat els carters utilitzaven aquest punt per intercanviar la correspondència d’un vessant i l’altre del Cantó. Colom hi ha afegit que en aquesta zona hi ha la Ruta dels Minairons i aquest menhir podria passar a formar part d’aquesta ruta amb la llegenda de “l’home de pedra”.
Amb l’objectiu de recordar la importància i la simbologia del menhir, el 19 de novembre es farà una festa coincidint amb el vintè aniversari de la ruta de transport amb la demanda Passem el port del Cantó. Aquesta línia de transport es va posar en marxa a dalt del port del Cantó el 19 de novembre del 1997.
LA FRASE
LA XIFRA
Un menhir documentat per diversos estudiosos
En la darrera dècada del segle XIX, i arran de les excursions que efectuava pel Pirineu, el geòleg L. M. Vidal va proposar documentar tots els monuments megalítics de la zona pirinenca. En total va localitzar 19 megàlits nous presentats en la memòria llegida a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 30 de juny del 1893 (Vidal 1894). Entre aquests 19 monuments apareixia el menhir del port del Cantó.
La descripció que en fa Vidal és la d’un monòlit de gres vermell, la part superior del qual presentava retallada una silueta en forma de cap i sense cap detall gravat. Al llibre El Pirineo español, de Violant Simorra (1949), hi apareix una fotografia i Alcover el descriu l’any 1906. No és ben bé el mateix, ni en guarda la forma exacta, però des d’aquest estiu totes aquelles persones que creuïn el port del Cantó trobaran, de nou i a poc més de 1.700 metres d’altura, una rèplica d’aquella pedra històrica.
