“Volem un canvi per una nova manera de fer UdG”

Volem por­tar un canvi, una nova manera de fer a la UdG. I això, com ho volem fer? Doncs fomen­tant la par­ti­ci­pació de tots els col·lec­tius i la des­cen­tra­lit­zació dels cen­tres docents. I per fer-ho ens cal un bon govern que tre­ba­lli a través d’una par­ti­ci­pació activa del PDI, PAS i estu­di­ants; i també per la trans­parència i accés a l’acció pública i per ren­dir comp­tes. A més, volem apos­tar fort per la semi­pre­sen­ci­a­li­tat, que donarà un valor afe­git amb taxes més altes de matri­cu­lació, i un altre aspecte molt relle­vant com és el de la sos­te­ni­bi­li­tat i la coo­pe­ració. També defen­sa­rem la gratuïtat de les matrícules, però fent pro­pos­tes des del ter­ri­tori per aju­dar els estu­di­ants, no només crítica activa.

L’estiu del 2016 va ser quan em vaig plan­te­jar pre­sen­tar-me a rec­tor. Estàvem, i encara estem, en una situ­ació de canvi soci­o­e­conòmic, cul­tu­ral i polític, i això invi­tava a la reflexió; a més, valo­rava i tenia en compte el bagatge dels ante­ri­ors rec­tors. Però veia una deriva de la UdG, espe­ci­al­ment en aquests dar­rers anys, amb deci­si­ons de govern que no m’agra­da­ven . I vaig deci­dir fer el pas amb il·lusió i com­promís. I ho vaig fer com a Quim Salvi, no com a direc­tor de la Politècnica. I és pre­ci­sa­ment aquesta deriva la que em porta a voler con­fron­tar models d’uni­ver­si­tat. Ho vaig comu­ni­car al rec­tor, ho vaig fer públic i després vaig començar a tre­ba­llar l’equip, del qual estic orgullós, i molt .

No hi ha estratègia d’uni­ver­si­tat. És cert que Sergi Bonet diu que el seu man­dat s’ha basat en un con­tracte pro­grama, però l’estratègia no es fa amb la mirada a curt ter­mini sinó a llarg. Ara ja s’ha de pen­sar en una UdG per al 2030! Però nosal­tres no volem que el pro­grama sigui una cosa tan­cada, un con­tracte. Sinó que sigui fruit de la par­ti­ci­pació de tots els col·lec­tius; és a dir, el meu pro­grama s’ha de sot­me­tre a la comu­ni­tat edu­ca­tiva perquè, fruit d’aquesta par­ti­ci­pació, es pugui polir i millo­rar; estaríem davant d’un pro­grama obert.

Doncs que trans­cen­deixi el man­dat d’un rec­tor, com han fet les uni­ver­si­tats que mar­quen tendència al país. El que no podem fer és fer un canvi de timó amb cada nou rec­tor. Si la par­ti­ci­pació de PDI, PAS i estu­di­ants mar­quen una tendència, que pot ser la semi­pre­sen­ci­a­li­tat o la relació amb Europa, i si la comu­ni­tat ho avala, és més que pro­ba­ble que els rec­tors seguei­xin el full de ruta. I no estaríem davant d’una política de curta mirada d’un sol rec­tor, sinó de llarga mirada, en ser fruit del con­sens.

Per des­comp­tat. Cada vegada els cen­tres d’estu­dis han de pas­sar per pro­ces­sos de qua­li­tat més exi­gents. Ens tro­bem davant d’eti­que­tes de qua­li­tat inter­na­ci­o­nal i els cen­tres ads­crits també pas­sen per aquests pro­ces­sos. I això és impor­tant, perquè els estu­di­ants trien també en funció de la qua­li­tat.

Impor­tantíssim. La defensa del ter­ri­tori i la ciu­tat uni­ver­sitària que és Girona ens ha de por­tar a refer les ali­an­ces i ponts amb aquest ter­ri­tori, que ara no tenim perquè s’han per­dut. Ens cal donar més con­fiança a les per­so­nes i apos­tar per la pro­moció i la comu­ni­cació del que es fa. Aquests, penso, són temes que no s’han tre­ba­llat aquests dar­rers anys.