Volem acollir i per això acollim

Cada dia dese­nes de per­so­nes inten­ten arri­bar a un país euro­peu amb l’espe­rança d’un futur millor. En alguns casos fugen de la guerra i de l’opressió de tot tipus (reli­gi­osa, sexual, naci­o­nal, ètnica...), i dema­nen un refugi que, malau­ra­da­ment, i per a la nos­tra pròpia ver­go­nya com a éssers humans, no som capaços de donar. La nos­tra ciu­tat, Saba­dell, es va pro­cla­mar ciu­tat aco­lli­dora, pre­ci­sa­ment per fer visi­ble el nos­tre com­promís de donar refugi a les per­so­nes que es veuen empe­ses a aban­do­nar-ho tot i no tenen on anar.

En altres casos, el motiu de la fugida de les per­so­nes no és la guerra, sinó l’intent de fugir de la pobresa i d’acon­se­guir una opor­tu­ni­tat i un futur que no tenen als països d’ori­gen. Així van arri­bar a Cata­lu­nya l’any pas­sat 1.489 menors d’edat estran­gers, que venen sols i que sumen, a la duresa de la seva experiència, un futur incert a casa nos­tra. L’incre­ment és una tendència cons­ta­ta­ble i evi­dent, i és que des del mes de juliol s’està pro­duint una arri­bada a Cata­lu­nya de nois i noies estran­gers menors d’edat no acom­pa­nyats i sense refe­rents fami­li­ars que està superant àmpli­a­ment la xifra d’altres anys, i con­ti­nua crei­xent. Evi­dent­ment que cal fer totes les anàlisis i dis­cus­si­ons i diri­mir les res­pon­sa­bi­li­tats d’aquesta situ­ació que no dub­tem de qua­li­fi­car d’emergència. Es tracta d’una situ­ació excep­ci­o­nal, d’una crisi migratòria molt greu, que reque­reix la impli­cació de tot­hom (admi­nis­tra­ci­ons d’àmbit esta­tal i euro­pees, Gene­ra­li­tat i enti­tats soci­als), però també és impres­cin­di­ble i ens cal la impli­cació dels ajun­ta­ments. Tenim una situ­ació en l’àmbit de país que fa neces­sari que tots i totes ens arre­man­guem i posem recur­sos per fer-hi front. Només amb tre­ball en xarxa, trans­ver­sal i generós ens en sor­ti­rem com a soci­e­tat i país.

A Saba­dell som una ciu­tat que tenim una llarga experiència en el tre­ball coo­pe­ra­tiu entre l’Ajun­ta­ment i un potent tei­xit asso­ci­a­tiu i enti­tats del ter­cer sec­tor que atre­so­rem. Som una ciu­tat amb valors molts clars des de sem­pre. I per això hem estat la pri­mera ciu­tat de Cata­lu­nya que ha ofert impli­cació i col·labo­ració a la DGAIA, veient aquesta pre­o­cu­pant pro­blemàtica. La col·labo­ració és humil i sen­zi­lla: l’Ajun­ta­ment ha ges­ti­o­nat poder ofe­rir a la DGAIA quinze pla­ces de suport, amb la pre­visió d’ampliar-les fins arri­bar a les vint, a l’Alberg de Joven­tut de la ciu­tat.  La pro­posta té la col·labo­ració i inter­venció de la Fun­dació IDEA, que farà el segui­ment dels nois i noies, en coor­di­nació amb els pro­fes­si­o­nals de la regi­do­ria d’Acció Social i el suport d’altres depar­ta­ments muni­ci­pal, com ara la regi­do­ria de Drets Civils i Gènere i espe­ci­al­ment l’àmbit de Joven­tut. Durant el temps que cada menor romandrà a l’alberg, es rea­lit­zarà el diagnòstic tècnic de la seva situ­ació i s’ela­bo­rarà la seva pro­posta defi­ni­tiva de pro­tecció, acom­pa­nyats per edu­ca­dors en tot moment.

Volem aten­dre aquests nois i noies de manera inte­gral i durant aquesta estada tem­po­ral a la nos­tra ciu­tat hem d’aju­dar-los a enca­rar el seu futur. No els podem aban­do­nar, ni volem per inacció o inhi­bició con­ver­tir-nos en mers espec­ta­dors d’una rea­li­tat que exi­geix ser trans­for­mada. Perquè els nos­tres millors dis­cur­sos sem­pre seran els nos­tres fets, i el nos­tre com­promís, com a ciu­tat aco­lli­dora, és donar a aquests menors l’opor­tu­ni­tat de pertànyer a la nos­tra soci­e­tat, al nos­tre país i a la nos­tra República.