Societat

PACO RODRÍGUEZ

INTEGRANT DE LA TAULA DE L’AIGUA DE TERRASSA

“Quan allò públic es gestiona com una cosa privada, tenim un problema”

Treballen des del 2013 per garantir que la ciutadania recuperi el control de l’aigua a Terrassa en la creació del nou ens municipal després de 75 anys de concessió a Mina, Aigües de Terrassa

Veu la gestió pública de l’aigua a Ter­rassa efec­tiva a mit­jan d’any?
Des­co­nei­xem les res­pos­tes de l’admi­nis­tració a les al·lega­ci­ons fetes per les empre­ses. Ens van comen­tar que pre­su­mi­ble­ment al març es faria el ple de l’apro­vació defi­ni­tiva. L’admi­nis­tració deter­mi­narà el cost de la reversió, i si Mina no accepta s’haurà d’anar a tri­bu­nals, el que tot­hom pre­veu que pas­sarà. La Taula de l’Aigua té un altre camí paral·lel.
Pre­ve­uen que anirà per llarg?
Tenim experiències de casos en què s’ha tar­dat anys. Valla­do­lid és el cas més pro­per, Coll­bató ha tin­gut sentència fa poc... Però això no ha impe­dit posar en marxa l’empresa, inde­pen­dent­ment de la indem­nit­zació. La gestió no es pot con­di­ci­o­nar a quin sigui el resul­tat de la liqui­dació del ser­vei perquè de totes mane­res hau­rem de pagar.
Què pen­sen quan Mina diu que s’enca­ri­ran els rebuts i l’Ajun­ta­ment no estarà pre­pa­rat tec­nològica­ment?
Els que no estan pre­pa­rats són ells per accep­tar l’evo­lució social. Volen con­ti­nuar man­te­nint les estruc­tu­res, l’opa­ci­tat i un ser­vei amb aquest enfron­ta­ment con­tinu amb la soci­e­tat. Com si la soci­e­tat no pogués anar al mer­cat a com­prar pro­duc­tes o dema­nar ser­veis, com fan ells... Les uni­ver­si­tats, les esco­les, el que fan forats a les vore­res no són de Mina. El conei­xe­ment és en la soci­e­tat. La seva visió és molt estreta. Més enllà de la col·labo­ració entre empresa pri­vada i gestió pública, el mer­cat és obert. I per què par­lar del preu? La qüestió és fer-ho millor. I qui diu que la gestió pri­vada és millor que la pública? Estem can­sats de res­ca­tar bancs i empre­ses. Estu­dis del tri­bu­nal de comp­tes del 2011 diuen que la gestió pública és més econòmica que la pri­vada. Però no uti­lit­za­rem aquest argu­ment des de la pre­potència.
A Ter­rassa poden dir que hi ha empre­ses muni­ci­pals, com la de la neteja, que no fun­ci­o­nen...
Quan allò públic es ges­ti­ona com una cosa pri­vada, tenim un pro­blema. Mol­tes vega­des els preus públics es con­ver­tei­xen en polítics i lla­vors és quan les coses van mala­ment. No sem­pre ha anat mala­ment, el ser­vei de neteja. Quan plan­te­ges un canvi de for­mes de fer i ama­gues el que està pas­sant és quan tro­bes pro­ble­mes en la teva acti­vi­tat. Per què s’enfonsa ATLL i altres quan han tin­gut bene­fi­cis? Perquè es posa un preu polític perquè en deter­mi­nats moments es pensi que ges­ti­o­nen bé i més econòmica­ment. I la ciu­ta­da­nia neces­sita saber la veri­tat, i no que els enga­nyin. Des de la Taula de l’Aigua cre­iem que hi ha d’haver un canvi en les for­mes de fer de l’admi­nis­tració, i el que fem aquí pot ser tras­lla­da­ble a altres ser­veis. Par­tint de la trans­parència i reco­llint el pen­sa­ment col·lec­tiu per millo­rar.
La Taula de l’Aigua es va cons­ti­tuir el 2013. Quina relació tenen amb l’Ajun­ta­ment?
Vam entrar-hi amb bas­tant des­co­nei­xe­ment perquè falta una fines­tra oberta, un canvi de cul­tura envers la ciu­ta­da­nia i la gestió de ser­veis. Vam anar dema­nant infor­mació a la regi­do­ria sobre el con­tracte de con­cessió, els estu­dis que havien fet perquè venia d’un acord del 2001 sobre la reversió de béns públics i estem tre­ba­llant com ha de fun­ci­o­nar. El 2015 vam dema­nar a tots els par­tits que es pro­nun­ci­es­sin sobre la gestió pública i ens vam tro­bar amb dos que sí, tres que no ho sabien i un que la volia pri­vada. Hem acon­se­guit més com­pli­ci­tats a mesura que han vist que res­po­nem als com­pro­mi­sos. Des de la comissió que tre­ballàvem els esta­tuts i el regla­ment han incor­po­rat qüesti­ons sor­gi­des de la soci­e­tat civil. Ara els estem acom­pa­nyant en el debat sobre l’obser­va­tori de l’aigua.
Què és fona­men­tal que tin­gui el ser­vei de gestió pública?
Que res­pecti els qua­tre valors de l’aigua. El social perquè és un bé essen­cial per a la vida i s’ha de garan­tir per a tot­hom; el de bé ecològic; el de bé econòmic amb el que implica d’afe­gir els cos­tos amb els pro­duc­tes que es fan; i s’ha de per­se­guir el delicte. No podem mal­trac­tar els rius i man­te­nir abo­ca­dors que con­ta­mi­nin les aigües. Cada valor té les seves deri­va­des. La nova cul­tura de l’aigua s’ha d’enten­dre com un bé comú i no una mer­ca­de­ria.
La gent està cons­ci­en­ci­ada amb l’aigua?
La consciència és una cosa a cons­truir. La ciu­tat l’ha aga­fat, però visu­a­lit­zar-ho costa més.
Com s’ha d’exe­cu­tar el con­trol ciu­tadà sobre la nova empresa?
El con­trol és la fis­ca­lit­zació del com, quan i per què es fa. Pot fun­ci­o­nar si es crea l’obser­va­tori que ana­litzi públi­ca­ment el que s’està fent, ho tras­lladi a la ciu­ta­da­nia i en recu­lli el seu pen­sa­ment. L’anada i tor­nada de la infor­mació farà que es fis­ca­litzi el tre­ball.
Va sor­pren­dre’ls que l’exal­calde denunciés quer havia rebut ame­na­ces?
No. Sabem les for­mes i els mètodes d’alguns per­so­nat­ges d’aques­tes empre­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia