Societat

MIREIA SEGARRA

VOLUNTÀRIA DE L’ASSOCIACIÓ PROTECTORA D’ANIMALS DE TÀRREGA

“L’abandonament s’acabaria amb voluntat de fer complir la llei”

El 2017 es van abandonar 138.000 gossos i gats. A Holanda ho han erradicat amb mesures com ara l’esterilització obligatòria i gratuïta. Aquí la gestió del problema es traspassa al voluntariat

Un cen­te­nar de gos­sos viuen a la Pro­tec­tora d’Ani­mals de Tàrrega, deri­vats des dels ajun­ta­ments i els Agents Rurals. L’obser­va­tori Affi­nity indica que l’any pas­sat es van reco­llir 138.000 gos­sos i gats aban­do­nats a tot l’Estat. Són xifres impres­si­o­nants. La tendència és de millora?
Col·labo­rem en aquest estudi i fa una dècada els aban­do­na­ments eren uns 156.000. La nos­tra per­cepció és que aug­menta l’edu­cació. Es ten­deix més a l’adopció que a la com­pra. Aquí l’any pas­sat van entrar 81 gos­sos i en van sor­tir 67 en adopció. Els aban­do­na­ments es man­te­nen. Per exem­ple, la Set­mana Santa pas­sada va ser mor­tal, ens van arri­bar dos gos­sos dia­ris. Per con­tra, el ritme d’adop­ci­ons és molt bo.
La llei de pro­tecció dels ani­mals impe­deix sacri­fi­car-los, però els estu­dis indi­quen que una de les claus del pro­blema és que no obliga a este­ri­lit­zar.
Quan entre­gues un gos en adopció ha d’estar regis­trat amb xip i este­ri­lit­zat, però els par­ti­cu­lars no estan obli­gats a este­ri­lit­zar-los. Les asso­ci­a­ci­ons pro­tec­to­res fem una tasca total­ment des­in­te­res­sada i les ins­ti­tu­ci­ons ens dema­nen mol­tes coses, però ens apor­ten pocs recur­sos i el con­trol que fan sobre l’este­ri­lit­zació és mínim. La des­pesa anual de la nos­tra asso­ci­ació és d’uns 20.000 euros, entre men­jar, vete­ri­na­ris, xips, medi­ca­ments, etcètera. També fem aco­lli­des inde­fi­ni­des de gos­sos malalts: els adop­ten fins que es moren i en paguem la des­pesa.
El prin­ci­pal motiu de l’aban­do­na­ment són cade­lla­des inde­sit­ja­des. Què es neces­sita per reduir els aban­do­na­ments?
Tenim un exem­ple con­tun­dent: Holanda. Allà es van fixar uns impos­tos altíssims per la com­pra d’un gos. Ara és un luxe, però adop­tar-lo té totes les faci­li­tats del món. Fan con­trols exhaus­tius sobre els cri­a­dors, men­tre que aquí està pro­hi­bit criar a casa per ven­dre, però no ho per­se­guei­xen i tro­bes anun­cis de cadells arreu. Para­do­xal­ment, les admi­nis­tra­ci­ons es quei­xen molt del que costa man­te­nir els ani­mals aban­do­nats, però no fan res per evi­tar aquests nous nai­xe­ments. Sols un 25% dels gos­sos estan iden­ti­fi­cats amb xip, i tam­poc es con­trola. A Holanda les este­ri­lit­za­ci­ons són obli­gatòries per a tots els gos­sos, adop­tats o no, però allà les ges­ti­ona i les paga el govern. No hi ha gos­sos sense cen­sar, men­tre que aquí no sabem ni quants en tenim. A Holanda ja no hi ha aban­do­na­ments i les san­ci­ons si se’n fan són molt altes. També inci­dei­xen en l’edu­cació. En defi­ni­tiva, els aban­do­na­ments i els pro­ble­mes es van aca­bar mit­jançant la volun­tat política, esta­blint lleis, però també fent-les com­plir.
Així, cal més impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons?
Total­ment. Hau­ria de ser un ser­vei públic més i, en aca­bat, qui volgués que fes ser­veis volun­ta­ris. No pot ser que recai­gui sols en volun­ta­riat. Si nosal­tres des­a­pa­reguéssim, què pas­sa­ria amb aquests ani­mals?
Com ate­nen la pro­tec­tora?
Som uns 260 socis, però la majo­ria apor­ten recur­sos econòmics. Socis que tin­guin cura dels ani­mals en acti­vi­tats pun­tu­als, com ara pas­se­ja­dors, som deu per­so­nes. I en la gestió diària, nosal­tres dues. Les ins­tal·laci­ons són de l’asso­ci­ació. Ara també hi ha un sol tre­ba­lla­dor, pagat pel Con­sell Comar­cal de l’Urgell, que neteja i dona men­jar als gos­sos cada dia. No sem­pre ha estat així i ens ha des­car­re­gat de molta feina, que era molt bes­tial.
Què les motiva?
Ho fem perquè hi cre­iem i ens agrada. No mires si perds hores i diners. És un tòpic però alhora veri­tat i trans­ver­sal a tots els volun­ta­ri­ats: quan comen­ces a fer alguna cosa per algú et sents bé. I això enganxa, perquè el retorn és immens. Venim cada dia i n’hi ha de molt durs.
Quins gos­sos cos­ten més d’adop­tar?
Quan arriba un gos li posem nom i mai el repe­tim. Els més difícils són els grans i malalts, però també és cert que d’uns anys cap aquí hem fet unes adop­ci­ons que ja no hi comptàvem. Ahir va mar­xar una gossa de 10 anys que en feia 9 que vivia a la pro­tec­tora. És molt emo­ci­o­nant.
S’han atu­rat els atacs a pro­tec­to­res amb mal­trac­ta­ments?
Soc opti­mista per natu­ra­lesa, però en això no. Hem fet res­cats d’ani­mals lli­gats que no es podien ni esti­rar a terra o lli­gats sem­pre al sol, amb sar­nes tre­men­des...
Diuen que els gos­sos adop­tats són els més agraïts. És cert?
Abso­lu­ta­ment. Tenen memòria i saben què és tenir fred, gana, no tenir refugi, ni des­can­sar tran­quil... Quan arri­ben, comen­cen a veure que tenen atenció, però quan són adop­tats és fantàstic. Les adop­ci­ons més sen­zi­lles són les dels gos­sos adults, amb un per­fil ja deter­mi­nat. A més, el gos sem­pre té capa­ci­tat d’apren­dre, per molt gran que sigui. El nos­tre èxit és qua­drar el que busca aque­lla per­sona i la neces­si­tat del gos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia