Vistes amb sabor rural

La celebració de la Fira Comarcal de Primavera de Campllong és una bona ocasió per descobrir els paisatges agrícoles que han bastit el passat i el present de la vida social de la zona

En un terreny planer, tocant a la comarca de la Selva, es troba Campllong, un municipi caracteritzat tradicionalment per una economia eminentment agrària que actualment, tot i la modificació en la importància dels sectors econòmics i l'increment dels processos urbanístics associats als sectors residencial i industrial, es manté més o menys estable. Potser per això, per la importància de la tradició del camp a la zona, va néixer l'any 1982 la Fira Comarcal de Primavera, que s'ha convertit en un referent dins el sector comercial, agrícola i ramader català. Anualment, el primer cap de setmana després de Setmana Santa, la fira de Campllong ofereix una àmplia oferta de propostes i activitats que atreu més de 30.000 visitants en cada edició. Però la fira és, a més, una bona ocasió per descobrir els paisatges agrícoles que formen part del passat i del present de la vida social del municipi, amb importants elements patrimonials, alguns de caràcter civil i religiós, però la majoria lligats a la tradició del camp, com ara els masos distribuïts pels diversos veïnats del municipi. Actualment les noves dinàmiques econòmiques han permès canviar aquesta unió secular de la masia amb les terres, incorporant el turisme, en les cases rurals, o la conversió en segones residències.

Un dels principals elements patrimonials del municipi és la Torre Llupiana, un edifici noble conegut també per Torre de Llupià o les Torres, registrat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta d'un model de casa fortificada, castellet o residència senyorial, d'estil gòtic, assentada sobre alguna obra anterior, de la qual conserva encara característiques destacades, com ara un finestral amb l'escut del marquès de Llupià, el propietari primitiu, les torres de defensa del gòtic final, la llar de pedra del saló del primer pis o els grans arcs de les antigues cavallerisses, actualment destinades a celler.

Altres masies o cases pairals d'interès al poble són can Pou, ara més coneguda com a can Tarrosa; can Sant Dionís; can Bosch, de les més antigues; Torre Colomina; mas Ferreries; can Quirc; can Guitó; mas Catedral; mas Gall o can Teixeras.

Al costat de la Torre Llupiana, situada en una petita elevació de terreny, es troba l'església de Sant Quirze i Santa Julita, en la qual es poden intuir les diverses èpoques de reconstrucció (s. XV, XVI i XVII), i la rectoria, amb aspecte de típica masia catalana, que al llarg de la història ha tingut una gran incidència en el poble.

Galeria d'art sense sostre

Per acabar la jornada, ens podem arribar fins al municipi veí de Cassà de la Selva i descobrir Parc Art, una experiència singular que poc té a veure amb la visita tradicional a un museu o a una exposició. Parc Art és una galeria d'art sense sostre, una invitació a gaudir de la natura en un espai pensat fins al darrer detall per exhibir escultures contemporànies úniques. En total, 150 obres d'artistes de renom nacional i internacional, com ara Bonaventura Ansón, Xicu Cabanyes, Domènec Fita o Emília Xargay, disseminades en un jardí de més d'una hectàrea de superfície. La visita al Parc Art, molt recomanable per fer en família, es pot completar en una hora i mitja, però el visitant es pot prendre tot el temps que vulgui per caminar, badar o, simplement, seure a la fresca.

El recorregut per la mostra artística va acompanyada d'una mostra de flora i fauna, tant autòctona com exòtica: paons i cignes hi campen lliurement, i darrere un tancat s'hi poden veure ànecs muts, collverds, cabres nanes i altres animals custodiats per escultures que els evoquen i que criden l'atenció dels més menuts.

FITXA DE LA RUTA

A Campllong s'hi arriba per la N-II, de Girona a Fornells de la Selva. A la rotonda, cal agafar la C-65, en direcció a Cassà de la Selva, i tot seguit la primera sortida, per la C-25, la carretera de Riudellots de la Selva.

DADES D'INTERÈS

Ajuntament de Campllong. C/ Església, 21. Tel. 972 46 15 04. www.campllong.cat
Consell Comarcal del Gironès. C/ Riera de Mus, 1-A. Girona. 972 21 32 62. www.girones.cat
Parc Art. Veïnat de Matamala. Cassà de la Selva. 972 463 081. www.parcart.net Horari fins al 30 de setembre: de dimarts a dissabte, de 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.00 h; diumenges i festius, de 10.00 h a 14.00 h. Dilluns tancat (en cas de ser festiu, estarà tancat el dimarts). Els menors de 7 anys han d'anar amb un adult.

Aparador social

Ariadna Ventura

La Fira Comarcal de Primavera de Campllong es converteix cada any en un veritable aparador econòmic i social de la demarcació de Girona. Tota la vitalitat econòmica, social i cultural són presents a la fira comercial i la vela oberta, en les parades de productes artesans, demostració d'oficis, exposicions de maquinària agrícola antiga, exposicions de maquinària agrícola i industrial o mercat d'ocasió, que es completen amb exhibicions i concursos com ara el morfològic de burro català, una tractorada o l'exhibició d'arrossegament de pes amb cavalls.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cadaqués

Oposició a la construcció de pisos a l’actual camp de futbol

Cadaqués

Onze murals d’artistes urbans reivindiquen la cultura marítima

L’Ametlla de Mar

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya