“El vi explica històries, per això convidem a beure per recordar”

Era anal­fa­bet. Deia que quan jo fos gran el podria ense­nyar a escriure per reco­pi­lar el que va viure durant la Guerra Civil, però va morir quan jo tenia dos anys i mig i no va ser pos­si­ble fer res del que havia somiat.

La idea va sor­tir tre­pit­jant el ter­reny, a la vinya. Volia saber més coses del meu avi. Vam poder loca­lit­zar a quina divisió va ser enviat i la vam situar en encla­va­ments de la Terra Alta durant la bata­lla de l’Ebre. Sobre el ter­reny vaig des­co­brir que mol­tes trin­xe­res eren vinyes i vaig pen­sar que esta­ria molt bé fer un diari líquid amb un vi que fos un home­natge i un record del que es va viure just fa vui­tanta anys. El que havia de ser un vi n’aca­ba­ran sent set.

Fa molt de temps que tre­ba­llo al món del vi però no tinc vinya ni celler. M’ha por­tat molt de temps però ha anat molt bé. No hem tro­bat cap pedra al camí, la gent s’ha ali­neat des del pri­mer moment. Hem loca­lit­zat vinyes a les zones de trin­xera, hem tro­bat els pro­pi­e­ta­ris, hem pac­tat la venda d’una part del raïm i hem bus­cat cellers on pogués fer el vi tal com jo l’entenc.

Fem vins que tin­guin un lli­gam viti­vinícola amb el moment. Recu­pe­rem tècni­ques i mane­res de fer i enten­dre el vi però amb una revisió actu­a­lit­zada com ara els bri­sats de la Terra Alta i el bocoi de cas­ta­nyer. Mirem de ser al màxim res­pec­tu­o­sos amb l’essència de la vinya.

Les vinyes estan mar­ca­des per la seva gent, que encara guar­den els records. Els page­sos expli­quen històries lli­ga­des a la seva família. A Vilalba dels Arcs men­tre veremàvem vam tro­bar munició i res­tes d’ossos. Una part impor­tant del lle­gat viti­vinícola de Cata­lu­nya va que­dar arra­sat per les bom­bes i per la bata­lla de l’Ebre. Per això, el pro­jecte ser­veix per posar en el punt de mira una zona tocada per la història i rei­vin­di­car aquest patri­moni.

L’any 2018 quan es van com­plir 80 anys de la bata­lla de l’Ebre, vam vini­fi­car cinc par­cel·les. Tres ja estan al mer­cat, una surt aquest mes i l’altra l’any vinent. Són de les DO Terra Alta, Pri­o­rat i Conca de Bar­berà.

La Bruixa neix de la vinya on la Divisió 27 –bate­jada amb aquest nom– va ser envi­ada el 6 d’agost del 1938. És la recu­pe­ració del bri­sat, un vi tal com es feien els blancs a la Terra Alta, mace­rat amb les pells però amb una elegància i un volum que el fan dife­rent. Lo Ebre és el nom d’un dels vins i l’esce­nari de la bata­lla. He fet un blanc de negres, un vi molt atípic que con­juga la fres­cor d’un vi blanc amb els tanins i el volum d’un vi negre, que juga amb les dua­li­tats que tenen totes les guer­res, ni tot és blanc ni tot és negre. Els que van viure la guerra recor­den que l’Ebre bai­xava tacat de ver­mell en alguns moments. És com aquest vi que, segons com el miris, està tacat de color ver­mell. L’altre vi és la Memòria, una gar­natxa blanca de vinyes molt velles, de les que es van plan­tar després de la guerra, feta de forma tra­di­ci­o­nal amb bocois de cas­ta­nyer, que sor­tirà al mer­cat ben aviat. Són tres vins que par­len de tres moments i de tres capítols dramàtics.

Sí, un vi negre de la Conca de Bar­berà que va tenir un pro­ta­go­nisme més tard, a finals del 38, quan els exèrcits es reple­ga­ven per aguan­tar els últims cops. Aquest es diu Pólvora, un tre­pat molt explo­siu que parla del moment dels bom­bar­de­jos.

Sí, vam seguir el camí de l’avi de tor­nada cap a Bada­lona, on vivia. Aquí farem un vi amb les vinyes de pansa blanca del Josep Coll, de Canyet, que ser­virà també per recu­pe­rar la memòria vinícola de Bada­lona.

L’avanç de l’exèrcit naci­o­nal va empènyer l’avi cap a l’exili. Va aca­bar com molts altres en un camp de refu­gi­ats a Arge­lers. La platja estava envol­tada de vinyes. Avui encara hi són i aquest any podrem vini­fi­car una d’aques­tes vinyes vin­cu­lada a la IGP de Cos­tes Ver­me­lles, una gar­natxa grisa.

La idea és que aquests vins sur­tin cada any i man­te­nir la memòria. Alguns dels vins podran créixer però molt poc.

Sí. Volem tren­car tòpics sobre el fet de beure. Rei­vin­di­quen que el vi és patri­moni, que també és història, i con­vi­dem a beure per recor­dar. Vins de la Memòria vol ser un lli­bre que, en comp­tes de lle­gir-se, es beu.