La revolució de la tendresa

La creença que les con­seqüències més evi­dents de la crisi han min­vat ha fet rela­xar una part de la soci­e­tat pel que fa al com­promís amb les per­so­nes més vul­ne­ra­bles. Els dona­tius, les altes i la fide­li­tat a enti­tats com Càritas mar­quen una tendència a la baixa que obliga a replan­te­jar l’abast d’algu­nes de les ini­ci­a­ti­ves soci­als posa­des en marxa. Aquesta creença, fomen­tada per les dades macro­e­conòmiques, oblida noves pro­blemàtiques com la manca d’habi­tatge, que ja és el pri­mer fac­tor d’exclusió social per damunt de l’atur, segons l’estudi Foessa Cata­lu­nya. El des­ple­ga­ment d’acci­ons que es va fer durant el període més dur de la crisi inclou també altres aspec­tes menys cone­guts, com l’acom­pa­nya­ment esco­lar o les res­pos­tes con­tra l’exclusió i l’aïlla­ment de les per­so­nes que es que­den sense xarxa social. Aques­tes acci­ons per­me­ten aten­dre aquest any a la diòcesi de Girona més de 20.000 per­so­nes. L’estruc­tura econòmica i humana que ho fa pos­si­ble depèn del com­promís de la soci­e­tat i de no obli­dar les cau­ses i les con­seqüències del període de crisi que ens ha tocat viure.

A la assem­blea gene­ral de Càritas d’arreu de l’Estat, cele­brada el 28 i 29 de juny a Madrid, va sor­gir l’expressió “fatiga de la com­passió” per refe­rir-se al col·lapse que poden sen­tir els agents soci­als pels esforços que suposa refer-se d’una crisi. Càritas vol tras­lla­dar de nou un mis­satge de com­promís de revin­cu­lació amb la comu­ni­tat i la soci­e­tat que ens envolta, per cons­truir con­sen­sos dins d’un mosaic social de per­so­nes iguals i diver­ses, capa­ces de pen­sar en comú alter­na­ti­ves jus­tes i solidàries que facin la nos­tra soci­e­tat lliure i democràtica.

Manuel Bretón, pre­si­dent de Càritas Espa­nyola, va refe­rir-se a la “revo­lució de la ten­dresa” per fer front a la fatiga. Va ani­mar-nos “a ser més valents pels que més patei­xen, perquè hi ha mol­tes per­so­nes que espe­ren molt de nosal­tres, de la nos­tra capa­ci­tat de diàleg, d’humi­li­tat, de posar-nos en el lloc de l’altre, sigui qui sigui i a fer-ho amb ten­dresa i escolta”.