Barcelona reclama a l'ATM la gratuïtat total de la T-12

El PSC i ICV-EUiA voten en contra d'eliminar els 35 euros que costa el títol infantil

El Depar­ta­ment de Política Ter­ri­to­rial i Obres Públi­ques de la Gene­ra­li­tat, del qual depèn en última instància l'ATM, haurà de deci­dir si car­rega sobre el finançament públic els 35 euros que ara reclama, en con­cepte de cos­tos d'emissió i de gestió, quan una família tra­mita la T-12, el títol de trans­port que es va anun­ciar com a gratuït per als infants i amb una durada d'un any. A la vista del que ahir va mani­fes­tar la vocal del con­sell d'admi­nis­tració de l'ens i regi­dora de Mobi­li­tat, Assumpta Escarp, però, serà difícil que l'auto­ri­tat metro­po­li­tana faci cas de la pro­po­sició que va apro­var el ple de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, mal­grat que Jordi Hereu va pro­me­tre al seu impul­sor, el pre­si­dent del grup de CiU, Xavier Trias, que farà el gest de fer-la arri­bar a qui per­toca. Escarp va recor­dar que les admi­nis­tra­ci­ons ja han sub­ven­ci­o­nat amb 2,4 mili­ons d'euros el fun­ci­o­na­ment de més de 45.000 T-12 expe­di­des fins al març d'aquest any i que supo­sen per a cada nen un estalvi mitjà de 380 euros en els seus des­plaçaments amb trans­port públic. «La tar­geta ha estat molt ben aco­llida per les famílies», va asse­gu­rar la regi­dora de Mobi­li­tat, empa­rant-se en el fet que només 25 per­so­nes s'han quei­xat for­mal­ment a l'Ajun­ta­ment pels cos­tos d'emissió. Trias, però, va insis­tir que la vella rei­vin­di­cació de la gratuïtat del trans­port públic per als menors de 12 anys, que l'ATM va assu­mir el desem­bre del 2008, no admet excep­ci­ons i encara menys amb un paga­ment sus­ten­tat en raons tècni­ques que el mateix síndic de greu­ges, Rafael Ribó, ha dic­ta­mi­nat que no està jus­ti­fi­cat. «Ningú es creu que el cost d'emissió sigui de 35 euros», va afir­mar el cap de files dels naci­o­na­lis­tes, tot i que es va mos­trar dis­po­sat a con­ce­dir un cert marge de temps perquè s'eli­mini el paga­ment: «Es pot fer al setem­bre o a par­tir de l'any vinent.» El regi­dor del PP, Alberto Vila­grasa, també va con­tra­dir la supo­sada accep­tació, amb els con­di­ci­o­nants actu­als, de la tar­geta infan­til entre la població de l'àrea metro­po­li­tana, pun­tu­a­lit­zant que «es pre­ve­ien 400.000 usu­a­ris», vuit vega­des més de les peti­ci­ons pre­sen­ta­des. Trias, a més, va il·lus­trar l'«engany» als ciu­ta­dans que suposa haver de pagar per dis­po­sar d'un títol gratuït amb una anècdota fami­liar: «A un nét meu li va caure la tar­geta a la via i per treure'n una altra vam haver de tor­nar a pagar 35 euros. La per­sona que ens atén ens diu que si la torna a per­dre no n'hi dona­ran cap més. Estem per­dent el sen­tit social.» Hereu va haver d'encai­xar la der­rota del bipar­tit davant la majo­ria de CiU i el PP, però no es va estar d'apro­fi­tar l'anècdota del nét per renyar Trias indi­rec­ta­ment: «Si la perd dos cops, pot­ser que se'n quedi sense per trans­me­tre-li el valor que té», li va etzi­bar l'alcalde.

Els ingressos de les empreses municipals van disminuir un 8,8% l'any passat

v. planella

La crisi també es fa notar en els negocis de les societats privades municipals de Barcelona, els ingressos de les quals el 2009 van disminuir un 8,8%, i la recaptació es va limitar a 7,3 milions d'euros, segons va explicar ahir el tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes. «L'evolució és raonable i la gestió ha permès que els resultats siguin prou bons», va apuntar Carnes, que va destacar el creixement de 7,1 milions en els beneficis de Barcelona de Serveis Municipals (BSM). Una valoració contraposada a la que van fer els representants dels grups de CiU i del PP, Antoni Vives i Xavier Mulleras, que van afirmar que el conglomerat d'empreses del consistori es caracteritza per la seva «opacitat» i per la «incapacitat» dels alts càrrecs. «Els directius de les empreses són emirs de regnes de taifes», va manifestar Vives, que hi va afegir: «A Bimsa –Barcelona d'Infraestructures Municipals– ara hem descobert que hi ha molta gent que no consta en l'organigrama i no sabem d'on surten els diners per pagar-los.» Per la seva banda, Mulleras es va preguntar quin sentit té que l'Ajuntament sigui propietari d'una empresa de lloguer de cotxes, gestioni unes galeries comercials, tingui un servei d'ambulàncies a Parets del Vallès o un restaurant de luxe al Fòrum. «L'entramat d'empreses ha esdevingut un ajuntament a l'ombra», va dir el regidor del PP. Carnes el va desmentir assenyalant que les societats només representen el 12% del pressupost municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.