Societat

Camarasa, 1932 - Lleida, 1993 //

Professora i política

Maria Rúbies, i el somni de l’escola catalana

PIONERA EN L’ENSENYAMENT DE LES MATEMÀTIQUES MODERNES, VA SER UNA GRAN DEFENSORA DE L’ESCOLA OBERTA. TENIA CLAR QUE ES PODIA ENSENYAR QUALSEVOL MATÈRIA EN CATALÀ I VA DEDICAR LA SEVA VIDA A DEMOSTRAR-HO AMB FETS, SENSE FER CAS DE LES VEUS CRÍTIQUES.

Quan ella va començar a parlar dels trencats, alguns dels presents –tots ells, adults amb anys d’experiència com a mestres de matemàtiques– van posar cara d’incomprensió, i uns quants van dissimular una rialleta davant el que semblava una ridiculesa. Trencats? Algú va aclarir en veu baixa als companys despistats: “Vol dir quebrados”. Corrien els anys seixanta, i eren en un curset de didàctica de les matemàtiques. Sentir-la parlar en català d’aquestes coses produïa en alguns el mateix xoc que el que va produir la frase “Sue Ellen, ets un pendó” en boca del JR de Dallas. Ah, però així es pot fer tot en català, des de la ciència fins a la sèrie més frívola?

UNA REVOLUCIÓ SILENCIOSA

Rúbies ho tenia clar, i ho va defensar amb tota naturalitat en aquelles sessions sobre matemàtiques modernes, vint anys abans que s’inaugurés TV3. Llavors, ella estava a la trentena, i el seu cos menut mantenia l’aparença fràgil de quan era una nena i encara vivia a la Noguera. La seva veu tampoc no era imponent. Però tenia una manera d’expressar-se tan convincent, i havia madurat tant les seves idees, que no li faltava autoritat ni davant dels nens ni d’aquella colla de mestres.

UNA INFANTESA COMPLICADA

Maria Rúbies i Garrofé va néixer el 1932 a Camarasa. Com que el pare va estar en un camp de concentració després de la guerra, no ho va tenir fàcil per anar a l’escola: quan van viure a Sant Llorenç de Morunys, havia d’escoltar el mestre des del carrer, perquè no la deixaven entrar a classe. El 1957, però, va aconseguir llicenciar-se en matemàtiques. Llavors es va convertir en una líder de la revolució silenciosa per a la renovació pedagògica. Somiava una escola oberta, activa i catalana, i per aconseguir-ho va lluitar en tots els fronts que va poder: com a pedagoga a través de l’ensenyament, a infants i a mestres, i com a política –va ser membre electa del Congrés i el Senat espanyols, i també del Parlament català per Convergència Democràtica de Catalunya–. També va presidir el primer Consell Escolar de Catalunya, i altres innombrables institucions educatives. Sempre oberta a les idees noves, va impulsar l’ensenyament de la informàtica als nens ja el 1974, a través del sistema Logo. Va morir prematurament el 1993, el mateix any en què als EUA es popularitzava una eina que segurament li hauria encantat: el primer navegador d’internet.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
infraestructures
reneix la polèmica

La B-40 no es crea ni es destrueix, es transforma

barcelona
societat

Els Mossos van denunciar 439 VTC al voltant del Prat el 2022

societat

Els pescadors catalans retiren 70.000 litres de residus del mar

SOUMAYA OBEID
MIGRANT MARROQUINA

“No vull ajudes, vull poder treballar”

figueres

Més vaga per falta d’acord entre Salut i els metges

barcelona

3,8 milions per retirar uralites malmeses per la pedregada a la Bisbal

LA BISBAL D’EMPORDÀ
SOCIETAT

El govern recomana més diversitat al sector fotovoltaic

Per Jordà, el Galatea no malmetrà res

LA JONQUERA
LA VALL D’EN BAS / LES PRESES

Refan la instal·lació contra la variant