Societat

Falset, 1387 - Riudoms, 1429 //

Reina

Margarida, l’última reina del Casal de Barcelona

ASSISTENT DE MARIA DE LUNA, LI VA TOCAR LA INGRATA FEINA DE CASAR-SE AMB EL REI QUAN AQUESTA VA MORIR. SENSE AMOR PER CAP DE LES DUES BANDES, AQUELLA UNIÓ NOMÉS BUSCAVA UN OBJECTIU: UN HEREU PER A LA CORONA CATALANOARAGONESA

El 17 de setem­bre del 1409 se cele­bra un casa­ment a la cape­lla de Belles­guard, a Sant Ger­vasi de Cas­so­les. El nuvi és Martí l’Humà, rei de la Corona cata­la­no­a­ra­go­nesa; la núvia, Mar­ga­rida de Pra­des, és una noble jove, intel·ligent i de bellesa res­plen­dent, i l’ofi­ci­ant és el mateix papa Benet XIII. Però la cerimònia és sen­zi­lla, sense pompa. I sense ale­gria.

DE COR­TE­SANA A REINA

La núvia havia entrat a la cort de jove­neta, quan Maria de Luna, pri­mera esposa de Martí l’Humà, la va aco­llir com a dama de com­pa­nyia. Era una manera d’aju­dar la seva família, que estava en una posició econòmica difícil després de la mort del pare de Mar­ga­rida, el comte de Pra­des.

A la cort, la noia va rebre edu­cació i va ser una assis­tent fidel de la reina: fins i tot la va aju­dar a ves­tir-se el dia de la coro­nació. Poc podia pen­sar que temps després ella ocu­pa­ria el lloc de la seva pro­tec­tora. El destí de Mar­ga­rida va can­viar amb la mort de Martí el Jove, l’hereu de la Corona. Aquest fet ines­pe­rat va pro­vo­car un gran dolor al rei, encara afec­tat per la mort de Maria de Luna feia només tres anys.

A tot aquest drama fami­liar s’hi afe­gia un greu pro­blema polític: sense fills mas­cles, la corona que­dava sense hereus clars. Calia que el rei es tornés a casar de seguida per inten­tar tenir un fill. Martí va esco­llir Mar­ga­rida entre les can­di­da­tes. D’ella, el cava­ller Pere Tomic va dir que era “una de les més belles senyo­res que hom sabés en lo món”. Però això interes­sava poc al rei, que se sen­tia vell, malalt i encara ena­mo­rat de la seva esposa. La va esco­llir sim­ple­ment perquè la conei­xia des que era petita, i va creure que no li por­ta­ria mal­de­caps.

UN AMOR SECRET

El casa­ment va durar només vuit mesos i, mal­grat els esforços, l’embaràs va ser impos­si­ble. Mar­ga­rida de Pra­des va enviu­dar amb vint-i-un anys. Tenia tota una vida al davant, però no va ser de color rosa: poc després va tro­bar l’amor, però no podia fer pública la seva unió si no volia per­dre l’esta­tus —i sobre­tot les ren­des— de reina vídua. S’hi va casar en secret, i en secret va tenir un fill, de qui no es va fer càrrec. Però no va ser­vir de res: els enganys es van des­co­brir, i va aca­bar els seus dies als qua­ranta-un anys, vídua de nou, sola i sense recur­sos, al mones­tir de Bon­repòs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia