El virus ataca les llibertats

Mig món, o potser més i tot, està en estat de xoc aquests dies pels efectes d’un virus d’una letalitat sense precedents, si més no pel que fa al seu abast, i combatent-lo com pot: amb la instal·lació d’hospitals improvisats, amb el reclutament d’estudiants de medicina i de metges jubilats i amb el confinament de bona part de la població del planeta a casa. L’objectiu immediat és salvar tantes vides com es pugui i, a mitjà termini, evitar rebrots descontrolats del virus.

La major part de la població segueix les indicacions de les autoritats: surten només quan els està permès i deleguen en els governs la capacitat per prendre decisions de la vida quotidiana. Ja s’han alçat, però, algunes veus que adverteixen que aquesta situació excepcional podria servir de banc de proves als governs i als poders per estrènyer el control de la població un cop superada la pandèmia.

Organitzacions de defensa dels drets humans i molts pensadors avisen que hi ha un risc real que drets com el de la lliure circulació i el de reunió, restringits ara per evitar la propagació del coronavirus, es limitin, més endavant, davant qualsevol altra circumstància que el govern de torn consideri una emergència. El control dels individus també es duu a terme amb la violació del dret a la privacitat, un dret que ja fa anys que es trepitja, de manera sistemàtica, amb la cessió de les dades dels ciutadans a les empreses que gestionen el trànsit de dades a internet i que ara es podria agreujar amb la proliferació de sistemes i aplicacions de telèfon mòbil per controlar els fluxos de contagi de la Covid-19.

A molts països, la policia i l’exèrcit patrullen pels carrers per vigilar que els ciutadans acaten les prohibicions, i a l’Estat espanyol, diverses persones han denunciat accions d’uniformats que han fet detencions i han colpejat persones de manera arbitrària i sense cenyir-se a la tasca que tenen encomanada.

En l’àmbit polític, alguns països com Hongria, que ja ha estat amonestada en diverses ocasions per la lleugeresa amb què es pren el respecte als drets humans, han aprofitat la pandèmia per apuntalar el poder del seu líder. El Parlament hongarès, per exemple, ha aprovat una esmena legal que permet al govern del primer ministre, Viktor Orbán, d’extrema dreta nacionalista, governar per decret indefinidament. A Eslovènia, l’executiu del conservador Janez Jansa ha aprofitat l’avinentesa per atacar la llibertat de premsa amb amenaces contra periodistes crítics.

També han vist com se’ls retallaven els drets milers de refugiats i desplaçats atrapats a les fronteres de la Unió Europea, sovint en condicions infrahumanes, que ara ja ni tenen l’esperança de passar a territori dels Vint-i-set perquè les peticions d’asil han estat, de facto, suspeses.

Davant aquesta situació, Amnistia Internacional (AI) va fer públiques, fa uns dies, unes recomanacions als estats europeus en què els demana “garantir que les seves respostes a la Covid-19 segueixen les obligacions internacionals i regionals en drets humans”. AI demanava una atenció especial a “grups vulnerables, com sol·licitants d’asil, refugiats i migrants”, i feia una crida als governs a no “aprofitar la pandèmia com a pretext per discriminar, reprimir o censurar”.