Societat

La discapacitat, sota la lupa

La Fundació MAP de Ripoll repassa en un llibre els 50 anys de l’entitat i analitza l’evolució de l’atenció a la diversitat funcional

Actualment, atén més de 600 usuaris i dona feina a gairebé 300 persones

L’atenció a la discapacitat ha evolucionat fins a situar la persona i els seus drets bàsics en el centre, i la Fundació MAP de Ripoll, que hi ha contribuït durant l’últim mig segle, n’és un exemple paradigmàtic. De fet, és molt gràfic en aquest sentit veure reflectida aquesta evolució en els noms que ha tingut l’entitat al llarg de la seva història: Associació Comarcal per a la Promoció i Ajut als Subnormals (Acpas), Associació Comarcal per a la Promoció i Ajut als Minusvàlids (Acpam), Fundació de Promoció i Ajut al Minusvàlid i l’actual Fundació Minusvàlid Ajuda i Promoció, és a dir, Fundació MAP.

Tal com assenyala el llibre Fundació MAP. 50 anys construint futur, l’entitat ha centrat i centra la seva acció en la generació d’oportunitats per possibilitar a les persones amb discapacitat viure la seva vida de la manera més autònoma i plena possible. Repassa també la història prèvia de l’atenció a la discapacitat, des de la beneficència fins ben entrat el segle XX, amb l’exclusió i la restricció dels drets bàsics, i la posterior evolució cap a l’assistència mèdica i rehabilitadora, paternalista i sobreprotectora, fins a la consideració de la discapacitat com un fet social i la capacitat d’oferir els suports necessaris per atendre la diversitat funcional.

Un cop donat aquest marc, el llibre fa un repàs de la història de l’entitat, articulat a partir dels serveis que ha ofert i els que ofereix, així com l’horitzó cap al qual orienta la seva tasca futura. La història de la MAP s’inicia l’any 1968 amb un grup de mares i pares, sobretot, i de professionals de diversos àmbits de Ripoll, que creen l’Acpas per aconseguir recursos i ajuts. La primera aula s’habilita a la rectoria, però aviat es trasllada a Ca l’Ametller del Raval de Sant Pere. El 1984, inicia l’activitat l’escola pública Ramon Suriñach de Ripoll, i l’Acpas activa un servei d’atenció precoç i d’adults, que el 1999, ja al local de l’avinguda Ripollès actual, es converteix en el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, i, deu anys després, en el centre Tàndem (0 a 6 anys) del carrer Vallfogona, quan passa a ser públic, tot i que també ofereix serveis privats (més de 6 anys).

El suport terapèutic i el centre diürn s’inicien en els primers mesos de vida de la Fundació MAP, el 1969, amb un servei de suport a les persones amb discapacitat que no poden fer treball productiu obert als locals del centre Montserrat –a l’època, era habitual batejar aquestes entitats amb noms religiosos–. L’any 1990 s’activa el servei de teràpia ocupacional i el 1993 passa a la ubicació actual del polígon Pintors, així com el Centre d’Atenció Especialitzada, que el 2007 s’ubica a Can Canerons.

Oci i lleure

La fundació ha dut a terme també una intensa feina de suport a l’activitat en comunitat. De fet, les monitores i educadores del 1968 ja atenien l’oci i el lleure de les persones amb discapacitat. Als anys setanta del segle passat, es feien intercanvis de vacances amb l’escola d’educació especial de Blanes; durant la dècada següent, es van iniciar les vacances amb l’Acell, i als anys noranta ja tenia grups propis. El 92, a més, va obrir L’Esplai, a la carretera de Ribes, per oferir activitats els dissabtes, amb el suport de voluntaris, molts dels quals, futurs treballadors. I el 2002 es va crear l’actual servei de lleure, esport i família, amb equips com, per exemple, els Diables Grocs, de bàsquet, i els grups de teatre La Tribu i La Tropa.

L’any 1990 va ser clau pel que fa a l’atenció que la fundació oferia en l’àmbit residencial, ja que va inaugurar la residència ocupant les dues plantes de la seu del Raval de Sant Pere, que posteriorment va anar ampliant, fins a 24 persones. Així mateix, el 1997 va inaugurar la residència de Ca l’Ametller, amb 43 places, i el 2003 va crear el servei de suport a la llar, que atenia 75 persones més.

L’emblema

La jardineria és una de les activitats més populars de la fundació, iniciada l’any 1986, quan va obtenir el registre de Centre Especial de Treball (CET). L’any 1974 ja tenia un pretaller de manipulats als baixos del centre Montserrat. L’any 93, es va traslladar el CET a la nau actual del polígon Pintors de Ripoll. A partir d’aquell any, va ampliar el personal i les seccions, d’acord amb els sectors econòmics de la comarca del Ripollès. Entre d’altres, el centre treballa en el sector industrial i en els més emergents com ara el turístic, el mediambiental i l’agroalimentari.

Així doncs, fabrica ulleres, recull paper i cartró, fabrica marcs, ofereix servei de bugaderia, recull i recicla tòners d’impressores, gestiona deixalleries i botigues de segona mà, entre moltes altres iniciatives agroalimentàries i del sector serveis.

La Fundació MAP té 298 treballadors, 153 dels quals tenen certificat de discapacitat, i un 81% d’aquests tenen discapacitat severa. Atén més de 600 persones.

127
planes
té el llibre del cinquantenari de la Fundació MAP de Ripoll.

Nous camins per al futur de la fundació

J.C

El llibre que repassa els cinquanta anys d’història de la Fundació MAP de Ripoll és molt més que una ressenya històrica. A part de la reflexió que fa sobre l’evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat, el llibre, escrit a quatre mans per la psicòloga i escriptora Cristina Casas Mata i la periodista Marta Rudé Rull, totes dues treballadores de l’entitat, és una guia sobre el futur cap al qual s’encamina la MAP. Per això, incorpora les opinions en aquest sentit de representants de l’àmbit polític, social, econòmic, sanitari i educatiu del Ripollès.

I aquest futur, tal com queda reflectit en el llibre, és, de fet, la consolidació de l’activitat de la fundació, aprofundint en el model de planificació i posant cada persona en el centre com a principal objectiu. Es tracta que cada persona tingui la plena llibertat per decidir sobre la seva vida, amb l’empoderament dels equips de treball, les persones i les famílies.

La Fundació MAP, no obstant això, ha esdevingut un element més del paisatge social del Ripollès i, no en va, la seva participació en activitats comunitàries és més que rellevant. Per això, no és estrany que el seu futur s’orienti a col·laborar amb institucions i empreses en altres àmbits que no han estat els que més genuïnament li corresponen.

Es tracta de l’atenció a l’envelliment, als col·lectius de persones en risc d’exclusió social i també a les que estan en una situació de vulnerabilitat evident i, finalment, als joves amb dificultats. Enceta, doncs, nous camins, sense oblidar el motiu de la seva creació fa cinquanta anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espanya registra 24.753 nous casos de Covid-19 amb 44 defuncions més des de dijous

Madrid

Grifols acorda amb la nord-americana ImmunoTek l’obertura de 21 centres de plasma

barcelona

Alemanya demanarà a partir de l’1 d’agost un test negatiu a tots els viatgers sense la paula completa

Brussel·les

Un jutjat de Barcelona admet una querella contra Alba Vergés per no vacunar prou ràpid els guàrdies civils

barcelona

Entren a presó els dos majors d’edat detinguts per l’atac homòfob a dues parelles al Somorrostro de Barcelona

barcelona

Uns 455.000 vehicles sortiran de l’àrea metropolitana de Barcelona entre divendres i dissabte

barcelona

Absolt el portaveu del Sindicat de Llogaters i dos inquilins per una protesta contra una immobiliària

barcelona

El Cementiri de Montjuïc comptarà amb un nou gran espai per a la inhumació de cendres el 2023

barcelona

Alliberats dos menors explotats sexualment per la seva família i obligats a exercir la mendicitat a l’Hospitalet

barcelona