“La crisi és el mirall de les febleses”

És conseqüència d’una crisi econòmica que ens farà més pobres, que augmentarà la desigualtat i que afectarà tothom, però en especial els col·lectius més vulnerables, com els joves, les dones i persones immigrades. Tots ells tenen més precarietat laboral i són els primers que queden fora del mercat quan augmenta la taxa d’atur. En el cas dels migrats sense regularitzar, es troben al carrer sense subsidis.

El sotrac de la crisi del 2008 va portar a uns anys de creixement, però no van servir per reduir els nivells de pobresa. Afrontem una nova crisi amb molta més feblesa, i això impacta entre aquests col·lectius, que un altre cop en surten colpejats.

La situació en què ara es troben 1.146.238 persones representa que, si visquessin soles, haurien de subsistir amb 24 euros al dia. Amb això, assumir les despeses derivades de l’allotjament i l’alimentació, però també fer-se càrrec de menors si és el cas. Són situacions tràgiques, perquè han de prioritzar a l’hora de gastar. N’hi ha que n’estaven sortint, però hi tornen a caure i han d’anar a fer cua per menjar.

Tot dependrà de com es desplega la vacunació, i s’està veient que no serem capaços de tenir un 70% de la població immunitzada a l’estiu. No es pot reobrir el país per la temporada turística si no hi ha garanties. Tot indica que ens espera un any dur pel que fa a la pobresa.

Es parla d’una sortida quirúrgica i de treure’ls en determinades activitats, però no es poden desmantellar de cop sectors com el turisme i la restauració. Estimem que, si no fos pels ERTO, unes 700.000 persones a tot Espanya serien ara pobres, del més d’un milió que ja hi han entrat. Caldrà veure la solvència de les empreses i com es pot ajudar a mantenir llocs de treball. S’ha de buscar un equilibri d’ajudes i mesures i no deixar de banda els que queden enrere.

Això s’ha d’evitar com sigui, així com fomentar la recuperació econòmica retallant salaris i condicions laborals. A Espanya hi ha un 13% de treballadors en situació de pobresa. Som els campions de l’atur juvenil i ens cal una reforma tributària per reforçar el sistema públic que tan necessari ha estat en els mesos de pandèmia, i blindar la salut i l’educació.

Ens ha posat davant del mirall i s’agreugen situacions de desigualtat, sobretot en llars amb infants, i per als joves, que tindran un historial laboral més fotut, amb salaris baixos i precarietat. Això segur que tindrà implicacions a l’hora de poder-se emancipar. La crisi evidencia com els més milionaris han pogut recuperar-se i 200 milions de persones a tot el món trigaran anys a sortir de la pobresa.

La xifra del llindar de pobresa del 2020 no la tindrem fins al 2022, però es fan aproximacions. Ens fixem en el monitor de la desigualtat salarial de CaixaBank i en altres xifres com ara l’augment del nombre d’usuaris de Càritas. És una llàstima que no es pugui centralitzar la informació de les entitats i menjadors socials.